Tips "de la incapacitat del Govern" d'oferir una resposta "a l'alçada de les mobilitzacions" a la CUP han decidit tirar pel dret amb la convocatòria d'una trobada amb "tots els càrrecs electes de les forces democràtiques del país" on han presentat la Declaració de Sants. Pretén ser un punt de partida sobre el qual seguir treballant. Al document no s'hi menciona el concepte d'independència. S'hi aposta per la defensa, "la concreció i l'exercici de l'autodeterminació", sense posar dates ni terminis. I parla obertament de dissoldre la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra i internacionalitzar la causa catalana.
El text comença expressant "una profunda preocupació per l'ofensiva antidemocràtica de l'Estat espanyol" i denuncia "la violència policial desplegada durant els darrers dies". Dit això, continua amb un suport explícit a les "mobilitzacions" i constata i lamenta "la incapacitat de les institucions", tant estatals com autonòmiques, "de resoldre la situació".
A partir d'aquí, exposa la necessitat de "crear una institucionalitat pròpia centrada en quatre punts principals: la retirada de les forces policials espanyoles, la dissolució de la BRIMO, l'amnistia, el reconeixement del dret d'autodeterminació i de la capacitat de les institucions catalanes de legislar en drets socials.
Alhora, es fa una crida a "la resta d'electes de l'Estat espanyol i francès, així com de tota la comunitat internacional per treballar en una Taula Internacional per l'Amnistia, les Llibertats i l'Autodeterminació.
El fet que els cupaires hagin decidit concórrer a les eleccions espanyoles del 10-N aixeca recels al propi flanc independentista. Una altra de les raons que ha incomodat a certs sectors dels partits de Govern és que fa tot just dues setmanes, a les portes de conèixer les condemnes del Suprem, Carles Puigdemont va anunciar que el Consell de la República convocarà l'Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya per decidir els passos a seguir si els líders independentistes no eren absolts. La CUP ha decidit avançar-se, però deixa clar que la trobada de les Cotxeres de Sants no pretén substituir aquell espai, sinó que la convocatòria "respon a una emergència política davant la buidor del Parlament". Així ho ha afirmat a la sortida l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós.
Durant l'assemblea, amb gairebé 300 participants, finalment no s'ha votat el document, només s'ha debatut la proposta i ara es farà públic i es demanarà l'adhesió dels càrrecs electes del país. A partir d'aquí es crearan comissions de treball en diversos àmbits sectorials, per exemple com practicar la desobediència efectiva.
186 representants d'altres partits
La invitació per "ultimar una proposta a l'alçada del moviment popular" s'ha fet extensiva a JxCat, ERC i Comuns . I ha generat controvèrsia entre la resta de partits que hi veuen interessos electoralistes. Amb tot, encara que les direccions dels seus partits han declinat ser-hi, segons ha explicat la CUP, només 101 dels gairebé 300 assistents són cupaires. Això vol dir que 186 són d'altres partits. Tot i que no especifiquen, asseguren que n'hi ha de JxCat, ERC, Demòcrates i Comuns. En qualsevol cas, han estat regidors, en cap cas primeres espases.
Catalunya en Comú ha comunicat a aquest diari que "no hi anirem". Amb més embuts, però amb el mateix fons s'expressen des de Junts per Catalunya. Preguntats per si hi pensaven participar, afirmen que hi seran "quan es convoqui de forma unitària". Segons una comunicació a la qual ha tingut accés aquest mitjà, la direcció dels junters dóna a entendre als seus electes que s'abstinguin de participar-hi perquè la convocatòria de la CUP és "unilateral". No se'ls prohibeix l'assistència directament però se'ls avisa que quan toqui, ja seran avisats. En un sentit similar s'ha dirigit ERC al les seves files d'ERC. Segons afirmen els republicans es tracta "d'un acte de partit de la CUP" i no hi tenen "res a dir".