La CUP-CC ha presentat un escrit davant del Tribunal Suprem en què exposa els seus arguments per considerar que el citat tribunal no és un òrgan competent per jutjar el cas on s’imputa rebel·lió a diversos investigats, entre els quals hi ha les exdiputades cupaires Mireia Boya i Anna Gabriel.

Per l'organització independentista, va ser el mateix Tribunal Suprem qui l'any 2014 —davant d'una denúncia presentada per UPyD referent al 9-N "per delictes com els que ara s'acusa diversos polítics i activistes catalans"— va considerar que fets d'aquest tipus havien de ser processats en instàncies judicials a Catalunya.

La CUP situa al seu escrit la qüestió d’aquesta alteració dels criteris de competència en el marc del "context d’excepció" que està tenint lloc i del "dret penal de l’enemic", que inclou entre els seus trets fonamentals el relaxament de les garanties processals. L’escrit situa precisament en la denúncia la "falta de garantia de la imparcialitat i independència" del Tribunal Suprem espanyol per diversos motius. Entre tots aquests motius, la CUP destaca que el fiscal que va firmar la querella i l'actual fiscal general van ser companys de sala dels magistrats que han de resoldre, o que la mateixa Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del Govern espanyol, s’hagi autoatribuït directament el resultat de determinades resolucions judicials dictades en el cas, vulnerant així de manera flagrant la necessària separació de poders de l’Estat.

Finalment, la CUP ha exposat que aquest plantejament jurídic té una triple voluntat. En primer lloc, aconseguir que la causa contra els militants de la CUP quedi arxivada; en segon lloc, denunciar el funcionament "poc democràtic" de les institucions espanyoles, i, per últim, garantir la possibilitat que aquest element pugui ser discutit en instàncies internacionals en el cas que sigui desestimat a l'Estat espanyol.