El Parlament de Catalunya ha donat llum verda al decret que el Govern va aprovar el 30 de setembre amb l’objectiu d’anul·lar els cobraments indeguts que afectaven joves extutelats. La iniciativa ha rebut el suport de la majoria de grups, mentre que Vox, el PPC i Aliança Catalana hi han votat en contra. Aquesta mesura pretén alleujar la situació econòmica de les persones beneficiàries de la prestació que es troben en una situació de vulnerabilitat. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha remarcat que el decret no és només una qüestió de diners, sinó un acte de “justícia social”. Segons ha explicat, forma part del procés de transformació que el Govern està impulsant per millorar l’atenció a la infància i l’adolescència i per modernitzar la gestió de les prestacions socials. També ha assegurat que el problema dels pagaments indeguts està “gairebé solucionat”.
El text aprovat estableix que la Generalitat renunciarà a reclamar les quantitats que encara no hagin estat retornades per aquells joves que acreditin una situació de vulnerabilitat. S’hi inclouen, per exemple, les persones que reben l’ingrés mínim vital, la renda garantida de ciutadania o algun complement associat, així com aquelles que durant el 2024 hagin tingut uns ingressos inferiors al doble del salari mínim interprofessional. El decret també preveu els mecanismes per verificar la documentació que justifiqui aquests requisits.
Falta de recursos tècnics
Martínez ha atribuït l’origen dels cobraments indeguts a la falta de recursos tècnics i humans i a un sistema administratiu que considera “antic i ineficient”. Ha recordat que aquesta situació genera angoixa tant als joves que reben reclamacions com al personal funcionari que, per llei, està obligat a exigir el retorn dels diners. Malgrat això, la consellera ha reiterat que el conflicte està “pràcticament resolt” i ha subratllat que, des de l’1 de novembre, la Direcció General de Prestacions Socials gestiona íntegrament els ajuts destinats als extutelats. “Ja s’està aplicant la solució”, ha dit, tot insistint que “no poden ser els joves més vulnerables els qui en paguin les conseqüències”.
Tot i que la consellera no ha concretat quina quantitat es va pagar indegudament a joves extutelats, en la seva compareixença a la cambra catalana fa uns mesos, la consellera va parlar de 4,7 milions d'euros. Que els pagaments siguin indeguts es deu en la major part dels casos, un 85%, segons va informar la consellera al Parlament, al fet que els joves beneficiaris haurien iniciat una activitat laboral i hi hauria hagut una dilació a l'hora d'ajustar la quantia de la prestació a les seves noves circumstàncies.
Des de l’oposició, la diputada del PPC Lorena Roldán ha criticat el decret, que ha qualificat de “prova d’un fracàs” i d’admissió d’una mala gestió per part del Govern. “Se’ns demana renunciar a recuperar aquests diners. Qui n’assumirà la responsabilitat?”, ha qüestionat. Per la seva banda, les diputades María Elisa García (Vox) i Sílvia Orriols (Aliança Catalana) han tornat a defensar la deportació dels menors tutelats. “L’únic que s’hauria de pagar és el bitllet de tornada”, ha afirmat García.