Impracticable i inviable. És el que proposa fer la CUP amb l'aplicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa el 25% de les classes en castellà, una crida que la formació anticapitalista fa quan queden poques hores per aprovar-se la llei sobre el català a l'escola pactada pel PSC, ERC, Junts i comuns. La diputada cupaire Laia Estrada ha tornat a dir que la norma pactada entre els quatre partits compra el relat de la sentència, afirmant que el castellà és d'ús curricular i educatiu, un fet que ha considerat "un retrocés històric de més de 30 anys".

La llei sobre el català a l'escola s'està tramitant al Parlament des de fa unes setmanes, però estava bloquejada per una maniobra dels partits de la dreta, que la van portar al Consell de Garanties Estatutàries. Aquest dimarts aquest òrgan ha publicat un informe que estableix que la norma no entra en conflicte ni amb l'Estatut ni amb la Constitució, com censuraven Vox, Cs i PP, per la qual cosa ja pot seguir el seu tràmit parlamentari i s'aprovarà demà a primera hora del matí, si no hi ha cap imprevist.

 

És davant d'aquest nou moviment que els anticapitalistes insisteixen que "l'única manera de fer front a la sentència" és amb aquest gran front social i polític per fer "impracticable l'aplicació de la sentència i inviable la ingerència dels tribunals". En aquest sentit, Estrada ha reivindicat una vegada més la proposició de llei que va presentar la CUP per establir el català com a única llengua d'ús, i ha dit que a partir d'un gran consens de país, la responsabilitat per garantir la immersió ha de ser del departament d'Educació. "Per cada passa enrere que estem fent, l'estat en vol fer dues més endavant. Insistim en què retirin aquesta llei", ha declarat la diputada.

La diputada de la CUP també ha fet menció a un altre fet de l'agenda política destapat aquest dimarts per La Directa, sobre la infiltració durant dos anys d'un agent de la Policia Nacional a organitzacions vinculades amb l'esquerra independentista. La CUP assegura no estar sorpresa d'aquests fets, que sí preocupada, i ha explicat que han registrat una bateria de preguntes tant al Parlament com al Congrés dels Diputats per esclarir els fets. A la cambra catalana, a més, han reclamat la compareixença de la delegada del Govern Maria Eugènia Gay, a banda d'haver registrat preguntes concretes dirigides a la Conselleria d'Interior per saber fins a quin punt era coneixedora d'aquests fets. "Esperem que la Generalitat respongui amb la mateixa exigència a l'estat espanyol que amb el CatalanGate".