El Consell de Garanties Estatutàries ha avalat per unanimitat la llei sobre el català a l'escola impulsada per PSC, ERC, Junts i comuns, després d'un bloqueig que s'ha allargat més temps del previst. Tan bon punt els quatre partits del Parlament van arribar a un acord per aprovar una llei ad hoc per donar resposta al la sentència que imposa el 25% del castellà a l'escola, Vox, Ciutadans i PP van decidir torpedinar-ho per aconseguir que la llei no fos aprovada abans del termini que fixava l'ultimàtum del TSJC per complir el 25%: el 31 de maig. Finalment els partits no van poder aprovar aquesta llei abans d'aquest termini, però sí que ho podran fer aquesta mateixa setmana.
Els tres partits de la dreta van recórrer la llei a aquest òrgan justificant que incomplia amb l'Estatut i la Constitució, un fet que ha negat el CGE. Ara doncs el més probable és que s'aprovi al ple d'aquesta mateixa setmana, dimecres a primera hora abans de començar la sessió de control al Govern. Sobre l'acusació de Vox, Cs i PPC per l'omissió del castellà com a llengua vehicular, el CGE considera que la nova llei estableix "un ús més ampli" del castellà al sistema educatiu en comparació amb la Llei d'educació de Catalunya i la Llei de política lingüística. En aquesta línia, el CGE assenyala que a la nova norma es recull "explícitament" l'ús "curricular i educatiu" del castellà, fet que implica "reconèixer la possibilitat que s'estengui sobre tot el conjunt d'elements que integren el sistema educatiu".
També subratllen que la Constitució no estableix un dret d'opció lingüística segons el que els pares dels alumnes puguin escollir la llengua de l'ensenyament i fan referència a diverses sentències del TC en aquesta línia. El CGE també es pronuncia sobre la qüestió del percentatge de castellà, i recorda que el contingut de les resolucions dels tribunals ordinaris "no constitueix cap paràmetre per valorar la constitucionalitat ni l'estatutarietat de les lleis". En aquest sentit, l'ens argumenta que la decisió d'aplicar percentatges és una opció política educativa "legítima" però remarquen que no és l'única, i que per tant, és una opció "de naturalesa essencialment política" que correspon al legislador. "Entendre el contrari conduiria a atribuir als tribunals una facultat de decisió política que ultrapassa la funció jurisdiccional que els atorga la Constitució", exposen.
Així doncs dimecres mateix aquesta llei podrà quedar aprovada, després de dos mesos d'encallament per trobar un consens sobre el català a les aules. Aquesta nova llei fixa el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua d'ús curricular. La primera votació al Parlament va tirar endavant el dimecres 25 de maig, al ple, amb un 77% del suport de l'hemicicle. Aquella mateixa tarda en paral·lel a que se celebrava el ple, Vox anunciava que per primera vegada des que té presencia al Parlament, portaria la llei al Consell de Garanties, un òrgan que els ultres sempre han menyspreat assegurant que no fa cap feina útil. Si els ha servit, però, per bloquejar l'aprovació d'aquesta llei que finalment es durà a terme aquesta setmana.
Tan bon punt el CGE ha compartit el seu dictamen, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ho ha celebrat. Ha estat a la roda de premsa posterior al Consell Executiu d'aquest dimarts, on ha argumentat que cal combatre els atacs dels tribunals a partir del paquet d'accions que engloba aquesta llei, com també el decret del Govern. De fet aquest decret també es troba a hores d'ara en mans del CGE, ja que els tres partits de la dreta van repetir la maniobra. Plaja ha insistit que la defensa de l'escola catalana ha de comptar amb la màxima unitat possible, i ha subratllat que l'executiu ja preveia i esperava que el Consell de Garanties donés llum verda al text.