La CUP ha aprovat al Consell Polític celebrat aquest dissabte al migdia l'acord que facilitarà que l'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabater sigui la cap de llista dels 'cupaires' a les eleccions del 14-F. Així ho han decidit aquest matí amb una votació per 33 vots a favor, 26 en contra i 3 en blanc.

L'aprovació final de l'acord queda pendent de la ratificació per part de les diverses assemblees de Guanyem, que podria produir-se aquest diumenge.

Els 'cupaires' han dit "sí a construir una candidatura per un canvi de cicle", ha dit la portaveu de la CUP Maria Rovira, en una roda de premsa posterior. "Nosaltres fem un pas endavant, hem pres una decisió responsable coherent en un context social i econòmic complex", ha afegit el diputat Carles Riera. "El programa vol donar resposta a la crisi social". D'aquesta manera, ha subratllat que l'acord és fruit de l'"esforç dels dos espais". Malgrat tot, Rovira ha deixat clar que el fet d'anar junts no implica ser una "coalició". És a dir, s'integra com "han fet altres espais de governança i s'han de valorar altres espais".

Les negociacions

L'objectiu de les negociacions que s'han tingut darrerament era aconseguir una candidatura semblant a Guanyem Badalona en Comú, que va ser capaç d'aglutinar des de la CUP als sectors més sobiranistes dels comuns. La principal figura d'aquest nou espai polític seria Sabater, que només faria el salt a la política nacional en un projecte ampli, d'esquerres i sobiranista

Referèndum abans de 2025

A més, la CUP va presentar fa uns dies la seva nova proposta política amb la qual aniran a les eleccions del pròxim 14 de febrer. En aquesta proposta, la CUP es compromet a fer un nou referèndum d'independència abans de 2025 "partint de l'experiència aconseguida en els successius embats dels últims temps".

"Ens comprometem a treballar per a generar les condicions òptimes per a fer efectiva una ruptura amb l'Estat espanyol en el nostre camí cap a la independència. Ens fa falta tornar a agafar la iniciativa en la confrontació amb l'Estat per a defensar els nostres drets i llibertats com a poble", indicava en el document.