Avui fa un any que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart entraven a la presó de Soto del Real després de comparèixer a l'Audiència Nacional acusats de sedició. Era el segon viatge que els presidents de l'ANC i Òmnium, respectivament, feien a Madrid, juntament amb el major dels Mossos Josep Lluís Trapero. La fiscalia va ser implacable i va demanar presó incondicional i sense fiança, i la jutgessa Carmen Lamela ho va concedir.

La denúncia inicial de sedició pels fets del 20-S ha acabat sent una querella per rebel·lió que inclou el referèndum de l'1 d'octubre. En mig del ball de penes que podria demanar la fiscalia, que aquests dies van transcendint, Sànchez i Cuixart fa un any que són a la presó.

El 16 d'octubre els van empresonar a Soto del Real (Madrid) i el 4 de juliol els van traslladar a Lledoners, on es troben ara juntament amb la resta de presos polítics: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn ―Carme Forcadell està a Mas de l'Enric i Dolors Bassa, a Puig de les Basses―.

El cas contra els Jordis és ple d'incongruències, i l'acusació bascula segons el moment i a mesura que ha anat avançant la instrucció.

Des del primer moment, però, els cotxes de la Guàrdia Civil on van pujar els Jordis per desconvocar la concentració del 20 de setembre a les portes de la Conselleria d'Economia, mentre la Guàrdia Civil l'escorcollava en una jornada contra la logística del referèndum en què va practicar 14 detencions, han estat al centre del relat i l'acusació.

La gravetat de la situació es va accentuar quan la Guàrdia Civil va comunicar que dins els vehicles envoltats per centenars de persones hi havia armes. I aquí és on van començar a proposar-se solucions que la Guàrdia Civil va anar rebutjant una a una.

La darrera que ha pogut saber El Nacional, és que els Mossos d'Esquadra van oferir a la Guàrdia Civil fer un passadís de la porta d'Economia als cotxes per treure les armes. Però la Guàrdia Civil no va voler. Es volia evitar la imatge dels agents de la Guàrdia Civil entrant a Economia carregats amb armes.

Tampoc van voler entrar els vehicles al pàrquing de la conselleria. I, finalment, l'ANC va fer un cordó de seguretat amb voluntaris per evitar que ningú més s'enfilés sobre els cotxes. Mentrestant, l'helicòpter dels Mossos no els perdia de vista. 

Va ser quan un dels concentrats va posar el cap dins un dels vehicles, que des de l'helicòpter es va avisar i els antiavalots dels Mossos van fer la càrrega per desallotjar la zona, ja entrada la nit.

Els Mossos van saber que hi havia armes als cotxes de la Guàrdia Civil al matí. Sànchez, a la tarda. I Cuixart, a la nit.

"Al cotxe ja no li ve d'aquí"

Cuixart va entrar per primer cop a la Conselleria d'Economia a les 22 h. Fins aleshores s'havia acostat a la concentració en diversos moments del dia però sense accedir a la seu del departament, a rambla Catalunya. A la nit, i entre 3 o 4 vegades, va parlar directament amb la Guàrdia Civil. És quan es decideix desconvocar la concentració.

Hi ha dos moments clau en aquests fets que han acabat sent la base de l'acusació contra els Jordis i que no es tenen en compte a l'hora de rebaixar, o directament retirar, les acusacions.

El primer, el fet que la Guàrdia Civil els demanés que no desconvoquessin ni marxessin perquè amb ells la massa estava "controlada".

El segon, el vistiplau perquè fessin servir els cotxes de tarima per adreçar-se als concentrats. Precisament, Sànchez va comunicar a l'intendent de la Guàrdia Civil que pujarien als cotxes per desconvocar la manifestació. I l'intendent va respondre: "Al cotxe ja no li ve d'aquí".

La foto amb els dos Jordis a sobre el cotxe va passar a ser la prova de càrrec contra ells en la primera denúncia, que ja els apuntava, i que parlava de sedició o "rebel·lió en petit". Un tipus penal inexistent. 

La segona crida als manifestants perquè desconvoquessin la concentració no la van fer a sobre dels cotxes, sinó des de dalt l'escenari i amb micròfon. Aquesta imatge, però, no consta a la querella ni en el relat dels fets de la Guàrdia Civil.

Jordis Sanchez Cuixart escenari dissolució manifestació 20-S

Però en la interlocutòria que dicta la presó de Sànchez i Cuixart, la jutgessa Carmen Lamela capgira els fets: "Pujats a un cotxe de la Guàrdia Civil, van cridar a la mobilització permanent des d'aquell dia a favor del referèndum i contra les actuacions ordenades judicialment per impedir-ho".

La jutgessa exposava que tant Sànchez com Cuixart es van "erigir com a interlocutors de la concentració" i que "mai van utilitzar" aquest control "per desconvocar o diluir els riscos".

I afegeix que tot i que els missatges anaven acompanyats de la petició que les concentracions fossin pacífiques, "no es va remetre cap missatge ni es va comunicar a la massa de cap altra forma que no es violentessin els vehicles oficials en què la comissió judicial va arribar a la Rambla".

La jutgessa afirma que "no es tractava realment de concentracions pacífiques i tampoc d'una protesta aïllada contra determinades actuacions del jutjat o de la Guàrdia Civil" i que Sànchez i Cuixart "es van dirigir als manifestants encoratjant la massa".

Lamela és dura en la seva interlocutòria i destaca que "cobra especial importància el paper que els dos investigats van tenir en els fets objecte del present procediment, participant activament en la convocatòria de les concentracions que van tenir lloc els dies 20 i 21 de setembre, alçant-se a més com els seus principals promotors i directors, mantenint-se al davant d'aquestes durant tot el dia, portant la iniciativa en una pretesa negociació amb els guàrdies civils, encoratjant i dirigint l'acció dels congregats, incitant-los a romandre en el lloc i impartint-los ordres de l'actuació a fer en cada moment". 

"Rebel·lió en petit"

En la denúncia presentada a l'Audiència Nacional el 22 de setembre no figuraven encara els noms de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, però ja se'ls assenyalava. 

La fiscalia entenia que tots aquests fets eren constitutius d'un delicte de sedició, "forma col·lectiva i tumultuària d'alçament" o "rebel·lió en petit" —assenyalava l'escrit—. Segons el fiscal, "la finalitat última d'aquestes mobilitzacions és aconseguir la celebració del referèndum per assolir la proclamació d'una república catalana independent d'Espanya, i són conscients que desenvolupen una actuació al marge de les vies legals impedint l'aplicació de l'ordenament jurídic en el seu conjunt, i en particular, de la norma fonamental de tots els espanyols, la Constitució".

Per això, es demanava que s'obrissin diligències per investigar els fets denunciats "i el descobriment dels possibles responsables". Que van resultar ser, per al fiscal, els presidents de l'Assemblea i d'Òmnium.

El cordó de voluntaris per protegir els cotxes va acabar sent també una arma contra l'Estat espanyol. La denúncia assenyalava "voluntaris de l'ANC" que van fer el cordó "per evitar que la Guàrdia Civil s'emportés els detinguts", cosa que va provocar que es produïssin "situacions de molta tensió". 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat