Té gràcia la portada d’El Periódico d’avui perquè el titular principal i el que hi ha per sota es complementen perfectament: la frase de Patxi López (“Ja ens hem barallat prou, ara toca pactar”) cau com un guant a la mà en el món de baralles que s’aplega a Junts per Catalunya. Ahir deia una cosa semblant el titular principal de l’ABC, que la nova normalitat és pactar.

Fa pensar. Fins ara s’atribuïa a la cultura política catalana la voluntat de pacte com una destinació manifesta, que presidia fins i tot les batusses més aspres. Alhora, sempre s’havia posat en solfa el trogloditisme de la política espanyola, que només entén de vèncer, arrasar si és possible —no hi ha rivals, tot són enemics—, i la presideix un cainisme ancestral nascut de la reconquesta, bla, bla, bla. Ara sembla que és tot al contrari, si hi afegim les picabaralles entre JxCat, Esquerra i la CUP arran de _______________ (posa-hi el que vulguis: residències, Mossos, Borràs, Torrent, etcètera).

És veritat que les formes en el continent indepe són florentines i, de moment, ningú no es diu res gruixut, menys encara s'ho fa. Els esdeveniments gairebé ni mouen l’agulla de l’indignòmetre de les xarxes socials, on el Partit Nacionalista, la iniciativa de Marta Pascal i Els de Poblet, s’endú tots els clatellots. Si no existís aquest parallamps potser en sentiríem de més grosses. Potser.

Això és el que es nota a les portades de la premsa de Barcelona d’avui. El Periódico i l’Ara van més forts que El Punt Avui… ma non troppo. Cada diari té el seu públic i la seva sensibilitat. Aquesta és la prova que l’oasi català viu i lluita als diaris, que no fan sang d’uns polítics d’un espai de govern que es disparen entre ells i a ells mateixos, mentre malbaraten la màquina electoral més reeixida del país, bandegen un dels candidats amb més capital electoral del moment i als seus presos polítics. No és una guerra a destralades —això no s’estila gaire a la tribu, sigui dit à-la-Dedéu— sinó que es mata fent mil petits talls a l’adversari. Potser per això els diaris de Barcelona tenen una actitud més circumspecta i titulen més pels fets que per la interpretació.

Fet i fet potser té raó La Vanguardia, que no hi dona tanta importància: és la notícia més petita de la portada. Certament, aquest diari dona molt d’aire als i les de la Pascal però, sobretot, practica la virtut de tenir poc afany d’avançar-se als aconteixements. Dit això, no et perdis l’entrevista a Angela Merkel que obre la portada, per no oblidar com són els polítics de debò, encara que ella no t'agradi. També té gràcia si al titular hi canvies “Europa” per “JxCat” o, ja que hi som, per "Els independentistes”.