El Tribunal Suprem dels Estats Units ha anul·lat el mapa electoral de l'estat de Louisiana, vigent des de 2024, argumentant que el seu disseny es va basar excessivament en criteris racials. Una decisió, avalada per la majoria conservadora de l'alt tribunal estatunidenc, que suposa un èxit per als republicans i una derrota per a les minories de tot el país. Tot i que, de moment, la sentència afecta només el mapa electoral de l'estat Louisiana, les conseqüències d'aquesta van més enllà. Segons una anàlisi del New York Times, els demòcrates poden perdre fins a 12 escons als estats del sud del país de cara a les eleccions legislatives de mig mandat, que se celebraran al mes de novembre i serviran, no només per renovar la Cambra de Representants i un terç del Senat, sinó també per calibrar el suport al president Trump enmig de la guerra a l'Iran.

A Louisiana hi ha un 30% de població negra, però només un dels sis escons que aquest estat té al Congrés representava aquest sector de la societat. Per això, el 2024 es va decidir redibuixar el mapa electoral per tal que aquesta minoria obtingués un segon escó de representació, situant la majoria dels votants de la minoria negra en un sol districte. La decisió, però, va ser portada als tribunals i aquest dimecres el Suprem ha dit que és inconstitucional. "A causa que la Llei de Drets Electorals no requeria que Louisiana creés un districte addicional de majoria minoritària, cap interès urgent va justificar l'ús de la raça per part de l'Estat en crear" (el mapa), ha indicat a la seva sentència la màxima instància judicial.

Grups de drets civils condemnen la sentència

Les jutgesses progressistes de l'Alt Tribunal, que han votat en contra d'aquesta decisió, han assegurat que amb aquesta sentència es fa el pas definitiu per desmantellar la històrica llei de Drets del Vot del 1965, que és la que avalava aquesta discriminació positiva. En contra, també s'hi han sumat diversos grups de drets civils, que han condemnat enèrgicament l'opinió de la Cort Suprema i l'han descrit com “una bala al cor del moviment pels drets electorals”. Concretament, l'Associació Nacional per a l'Avançament de les Persones de Color (NAACP, per les sigles en anglès) ho ha qualificat d'un “greu retrocés per a la nostra nació i amenaça de soscavar les victòries àrduament conquerides, per les quals hem lluitat, sagnat i mort”.

El redisseny dels mapes de districtes electorals no és estrany als Estats Units. Per llei es fa cada deu anys i està basat en el nou cens decennal de població. L'any passat, però, es va avançar el procés cinc anys a diversos estats, començant per Texas. De fet, després de tornar a la Casa Blanca el gener del 2025, el president Donald Trump ha instat els estats governats pel Partit Republicà a redissenyar els seus districtes electorals de cara als comicis del novembre amb l'objectiu de mantenir la majoria republicana. La resposta d'alguns estats governats pels demòcrates, com Califòrnia, han respost contraatacant amb iniciatives semblants per redissenyar els seus districtes electorals per a la Cambra de Representants, a fi d'afavorir els seus candidats.