La pandèmia provocada pel coronavirus ha regirat tots els plans i els calendaris polítics. També els electorals. Fa gairebé tres mesos, el 29 de gener, el president de la Generalitat, Quim Torra, va comparèixer a la galeria gòtica del palau per proclamar que la legislatura ja no tenia recorregut i que, un cop aprovats els pressupostos, anunciaria la data de les eleccions. Torra feia aquest anunci dos dies després que la Mesa del Parlament acceptés inhabilitar-lo com a diputat, la qual cosa havia provocat, segons assegurava, el "deteriorament de la confiança" amb ERC. 

Aquest divendres el Parlament va aprovar finalment els comptes, però Torra ja no parla d'eleccions. De fet, la voluntat del president, segons va explicar ell mateix en començar el ple, és fer una gran convocatòria, des dels Ajuntaments fins a tècnics i experts, passant per entitats socials i econòmiques i partits per dissenyar "l'horitzó després de la pandèmia".

Torra assegura que ara la prioritat és constituir una comissió per refer l'economia del país, que al palau de la Generalitat ja es descriu com una mena de Procicat econòmic, en referència al comitè que gestiona l'emergència provocada pel coronavirus. A partir d'aquí, el Govern impulsarà les seves propostes.

No només això, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, assegurava aquest dilluns en la roda de premsa diària per informar sobre el coronavirus que el pla de govern aprovat al començament de la legislatura ha quedat superat per aquesta crisi i que l'executiu català abordarà un nou pla de govern transversal que "liderarà" Torra.

Els pressupostos que havien de marcar el tret de sortida per al calendari electoral s'han passat a convertir en la base d'aquest pla per al "rescat de persones i reparació de danys econòmics". Es tracta d'un objectiu en què també ERC vol dir la seva. No només això, els republicans consideren que ja abans de l'aprovació dels pressupostos es va acordar que serà el vicepresident, Pere Aragonès, qui tutelarà l'ajustament dels comptes a aquesta nova situació provocada per la pandèmia.

La conclusió és que tres mesos després i enmig de la pandèmia ni el president ni JxCat parlen ja d'eleccions. "Hem de fer aquesta comissió i afrontar la reactivació econòmica i això és incompatible amb parlar d'eleccions", assegura una font del Govern.

Des de Junts s'argumenta, a més, que "per responsabilitat" ara no és moment de parlar dels comicis i que en qualsevol cas l'estat d'alarma impedeix convocar a les urnes. Això no obstant, l'estat d'alarma no ha estat obstacle perquè el lehendakari basc, Iñigo Urkullu, afirmés la setmana passada que es planteja convocar els comicis a Euskadi el mes de juliol, després que van quedar suspesos per la pandèmia.

Fonts de JxCat admeten que a finals de gener Torra va quedar políticament molt tocat, en ser desposseït per la Mesa del Parlament de la seva acta de diputat, però consideren que ara la gestió de la pandèmia, i el pols amb el govern de l'Estat reclamant el confinament de Catalunya, li ha donat un nou impuls que li ha de permetre tirar endavant aquest pla per a la sortida de la crisi del coronavirus.

Amb tot, les diferències amb ERC es mantenen, com va fer evident divendres l'estira-i-arronsa entre el president i els republicans després que Torra va mostrar públicament les discrepàncies amb el president del Parlament, Roger Torrent, per haver convocat el ple de la Cambra de manera presencial.

A més, Torra continua pendent de la sentència d'inhabilitació a què va ser condemnat pel TSJC. El president va presentar un recurs en contra assegurant que la sentència ja estava escrita i que ha patit una persecució política. La decisió podria quedar per a finals d'any o començaments del 2021, segons diverses fonts. Des de JxCat, però, es recorda que encara que la inhabilitació es fes efectiva correpondria a aquest grup ocupar la presidència.