L’alternativa a l’estat d’alarma, que Pedro Sánchez confia a prorrogar aquest dimecres in extremis, per quarta vegada, no és el “caos”, com sosté el president del govern espanyol. Hi ha dues lleis estatals, perfectament vigents, que permetrien mantenir les mateixes mesures davant l’emergència sanitària provocada per la covid-19. ElNacional.cat ha tingut accés a un extens informe jurídic que ho acredita.

Les alternatives a l’estat d’alarma són la Llei Orgànica 3/1986, de 14 de abril, de Mesures Especials en matèria de Salut Pública i la Llei 14/1986, de 25 de abril, General de Sanitat.

Per quina raó, doncs, l’executiu del PSOE i Podemos, que ara mateix no té assegurats els suports parlamentaris per a mantenir l’estat d’alarma, es nega a adoptar alguna d’aquestes alternatives? El motiu seria que les citades lleis deixen més marge a les autonomies per gestionar la crisi, en coordinació amb el govern central, mentre que l’Estat d’alarma deixa mans lliures a l’Estat per exercir el control del territori i de les persones.

La via centralitzada és la que Sánchez ha seguit amb el comandament únic designat per gestionar la crisi del coronavirus malgrat les creixents demandes en sentit contrari d’autonomies com Catalunya a la qual, en l’inici de la desescalada, s’han unit Euskadi o Galícia, entre d’altres.

L'informe íntegre que planteja l'escenari legal alternatiu, o "Escenari B", és el que segueix:

 

L’escenari alternatiu a l’estat d’alarma, segons evidencia l’informe, elaborat per experts juristes, “permet les mateixes mesures, fins i tot preveu situacions més detallades, però en cooperació entre autoritats centrals i autonòmiques tot i que la darrera paraula en matèria de directrius i coordinació roman en mans del govern central”.

Això sí, mentre que la Llei General Sanitària “té una millor previsió normativa quant a la dinàmica operativa en termes de salut pública”, l’estat d’alarma “té una major previsió pel que fa a control efectiu per part de l’Executiu central”, argumenta l'informe.

En quina situació es poden adoptar mesures extraordinàries?

D’acord amb l’article 4 de la llei orgànica que regula els estats d’alarma, excepció i setge, el govern central pot declarar l’estat d’alarma quan es produeixin “crisis sanitàries, tals com epidèmies i situacions de contaminació greus”.

Quina és l’alternativa legal? L’article tercer de la Llei de Salut Pública indica que “amb la finalitat de controlar les malalties transmissibles, l’autoritat sanitària, a més de realitzar les accions preventives generals, podrà adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que estiguin o hagin estat en contacte amb ells i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible”. També l’article 6 de la Llei General de Sanitat assenyala que les actuacions de les administracions públiques sanitàries estaran orientades “a la prevenció de les malalties i no només el guariment”.

Autoritat competent

L’article 9 de la llei que regula l’estat d’alarma indica que “quedaran sota les ordres directes de l’Autoritat competent”- en el cas actual, el president del govern espanyol i el comandament únic- "totes les autoritats civils de l’administració pública del territori afectat, els membres dels cossos de policia de les autonomies i corporacions locals i la resta de treballadors al servei d’aquestes". El temps que durarà aquesta situació serà indeterminat: “el que sigui necesari per a la protecció de persones, béns i llocs, podent imposar-los serveis extraordinaris per la durada o naturalesa”.

L’alternativa, la Llei General de Sanitat, en canvi, atribueix al govern central un paper de coordinació, és a dir, estableix un sistema horitzontal -no de direcció i control vertical- amb les autonomies i altres administracions. Així, segons l’article 40, l’administració de l’Estat, “sense perjudici de les competències de les Comunitats Autònomes, desenvoluparà els serveis de vigilància i anàlisi  epidemiològics i de la zoonosi així com la coordinació dels serveis competents de les diferents administracions públiques sanitàries, en els processos o situacions que suposin un risc per a la salut d’incidència i interès nacional o internacional”, com seria el cas de l’actual pandèmia.

Mesures possibles i durada

L’article 11 de la llei de l’estat d’alarma assenyala que el decret mitjançant el qual es declara o els successius per regular-lo permetran limitar la circulació de persones o vehicles, practicar temporalment confiscacions temporals de tots tipus de béns i imposar prestacions personals obligatòries, així com intervenir i ocupar “indústries, fàbriques, tallers, explotacions o locals”, tret de domicilis privats.

Per la seva banda, la Llei General de Sanitat (article 26.1) preveu que les autoritats sanitàries adoptaran “les mesures preventives que considerin pertinents”, com ara “la incautació immobilització de productes, suspensió de l’exercici d’activitats, tancaments d’empreses o les seves instal·lacions, intervencions de mitjans materials i personals i totes les que es considerin sanitàriament justificades”.

Quant a la durada, així com l’estat d’alarma no pot excedir els quinze dies i només es pot prorrogar amb l’autorització del Congrés dels Diputats, la Llei General de Sanitat contempla igualment la pròrroga de les mesures que s’apliquin “en cada cas”, sense que puguin excedir “el que exigeixi la situació de risc imminent i extraordinari que les va justificar”.

Competències detallades

La Llei General de Sanitat, lluny de restar competències a l’administració de l’Estat, fins i tot li reconeix en exclusiva la sanitat exterior i les relacions i acords sanitaris internacionals. Les activitats de sanitat exterior són les referides a les de vigilància i control per evitar riscos derivats de la importació, exportació o trànsit de mercaderies i del trànsit internacional de viatgers. És a dir, l’equivalent a la pràctica a mesures com el tancament de fronteres que s’aplica amb l’estat d’alarma.