La votació estava realment ajustada. Tant era així que qualsevol error humà o tecnològic, sense tots els vots acabats de lligar, ho podria haver enviat tot en orris. Pedro Sánchez va tenir sort que els errors el van beneficiar: dos diputats de Vox van votar-li la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma i Adriana Lastra es va abstenir perquè no li funcionava el botó del sí. Però també durant aquelles hores el diputat canari Pedro Quevedo va canviar el seu vot favorable per una abstenció. Aquests són els riscos de les caramboles parlamentàries, de jugar-s'ho tot a cada votació. El que des de La Moncloa han batejat com a geometria variable, que ha provocat la primera gran crisi del govern de coalició per l’acord EH Bildu i la seva posterior rectificació. Amb un element tan simbòlic com la derogació de la reforma laboral.
En qüestió d'hores, Sánchez ha fet enfadar tothom amb la seva “jugada mestra” d’acords al mateix temps amb Arrimadas i Otegi. Ha fet enfadar el seu nou soci, Ciutadans, a qui va amagar el pacte amb Bildu. Ha fet enfadar Bildu, que ha vist com signaven una cosa i en dues hores era paper mullat. Ha fet enfadar el PNB, que veu que els abertzales li roba protagonisme. Ha fet enfadar ERC, que no és capaç d’aconseguir ni una data orientativa per la taula de negociació després que Cs es vanti d’haver-la desactivat. Ha fet enfadar la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño, a qui van ocultar l’acord, i la patronal CEOE, que creu que no s’ha de derogar. Ha fet enfadar la ministra Yolanda Díaz i els principals sindicats, que han vist com això es feia fora de la taula de diàleg social, que amb tants esforços han construït. Ha fet enfadar el grup PRISA... I el PP i Vox ja estaven enfadats d’abans. El desconcert sí que és transversal.
Des de La Moncloa es justifiquen: no podien perdre la votació. Per primer cop, Sánchez arribava aquest dimecres al Congrés dels Diputats sense tenir els vots garantits i calia assegurar-los com fos. Per això feia una setmana que mantenien intensos contactes, liderats per la vicepresidenta Carmen Calvo, amb gairebé tots els grups, des de Ciutadans i el PNB fins ERC, JxCat i EH Bildu. En el cas dels republicans fins i tot van allargar-se fins la matinada. Tot es va fer amb el coneixement i vistiplau del president Sánchez. Finalment se’n va sortir prometent a Ciutadans que només duraria quinze dies, tot i que ja parlen d’una sisena pròrroga, i prometent a Bildu la derogació “íntegra” de la reforma laboral, que al final serà parcial, sense tocar una coma del programa de l’acord de govern. Fins i tot contempla derogar un article ja derogat. Política fast food.
El primer experiment amb la geometria variable —doble acord amb Ciutadans i EH Bildu— ha salvat una votació, però ha provocat un terratrèmol sense precedents
Fins ara, el govern espanyol ha pogut tirar els primers mesos amb el suport de la majoria que va fer possible la moció de censura i la investidura. Aquella majoria, però, avui està a l’UCI. El pacte amb Ciutadans, la geometria variable incorporant la dreta, ha acabat de dinamitar els ponts. No només d’ERC, sinó fins i tot de Compromís, que també s’ha plantat davant del maltractament financer al País Valencià. Des del faristol aquest dimecres, Íñigo Errejón enviava un avís a navegants: cal “cuidar els socis” perquè aquella majoria s’està “esvaint”. Gabriel Rufián afegia que s’enterrava “potser de forma irremeiable”.
El primer experiment amb la geometria variable —doble acord amb Ciutadans i EH Bildu— ha salvat una votació, però ha provocat un terratrèmol sense precedents. Pedro Sánchez volia emular Zapatero i assegurar-se certa estabilitat, no estar a expenses només dels independentistes. Amb el regat i la mirada curtes, i la política de baixa volada, ha aconseguit el contrari: inestabilitat, el gran mal de l’anterior legislatura. I en el pitjor moment: a les portes de la pitjor depressió econòmica en dècades i el precedent de la política d’austeritat del 2008. Les turbulències aniran a més a mesura que es consolidin les previsions macroeconòmiques. Les turbulències externes i també les internes, que la derogació de la reforma laboral ha posat damunt la taula amb el xoc entre els vicepresidents Iglesias i Calviño. El Banc d’Espanya ja avisa que caldran “ajustaments”, que en l’anterior crisi es van traduir en retallades socials. A La Moncloa ja s'han encès les llums d'alarma.
Xoc contra els poders fàctics
L’acord amb EH Bildu no només ha evidenciat els límits de la política fast food de Sánchez, sinó fins i tot els límits d’una política progressista ambiciosa. El primer lloc on es van encendre les alarmes va ser al totpoderós Grup Prisa, que a través d’un editorial a El País va demanar que rodessin caps: “Aquest cop les coses han anat massa lluny, i l’única manera en què podria contenir l’hemorràgia política provocada per l’acord sobre la reforma laboral en un context impropi i amb un soci inadequat és depurant responsabilitats”. De no fer-ho, avisava, “serà el mateix president Sánchez el qui s’arrisqui a perdre tota cobertura”. Hores més tard, s’hi sumava la gran patronal CEOE, que s’aixecava de la taula de diàleg social amb el govern espanyol i els sindicats. Al principi de la legislatura va ser el poder judicial, que la va agafar amb Iglesias, i ara és el poder econòmic i mediàtic.
Negociacions amb ERC, torçades a última hora
Per primer cop durant els dos mesos d’estat d’alarma, el govern espanyol s’havia assegut de debò a negociar amb l’independentisme. Els contactes i converses discrets van començar el dilluns 11, amb les trucades de Carmen Calvo a Gabriel Rufián i Laura Borràs, i van concloure aquesta setmana amb una conversa entre Pedro Sánchez i el vicepresident Pere Aragonès. Pel camí, fins i tot van recuperar els equips negociadors de la investidura, que tan bé van funcionar en el seu moment. Importants dirigents republicans tenien expectatives altes que acabés sortint bé. Fins que es va anunciar l’acord amb Ciutadans, que de forma inesperada ho va tòrcer tot de forma irreversible. El problema de jugar a diverses bandes. És incompatible pactar amb l’independentisme català una taula de negociació i amb Ciutadans la seva desactivació. Curiosament, a diferència de l’acord amb Bildu, el PSOE no va emetre cap “nota aclaridora” després que Ciutadans es vantés d’aturar la taula de diàleg. Tampoc no han posat data a la segona reunió d’aquest fòrum bilateral.
L’extrema dreta pren les regnes de l’oposició
Amb un Pablo Casado totalment desubicat, que també ha d’apagar incendis a la Comunitat de Madrid de Díaz Ayuso, l’extrema dreta ha capitalitzat a Espanya el descontentament amb la gestió del govern espanyol (que segons el CIS frega el 50%). No només al Congrés, sinó també als carrers. Allò que va començar en un barri ric madrileny com Salamanca ha acabat aquest dissabte col·lapsant el centre de Madrid i exhibint múscul a totes les capitals de província. Al capdavant, Santiago Abascal i la seva tropa, que amenacen Sánchez d’acabar als tribunals. “Junqueras també es reia de les denúncies de Vox”, l’avisava aquest dimecres des de l’hemicicle.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries