Aquest divendres fa tres setmanes que es va produir l’entrada massiva de més de 72.000 migrants procedents del Marroc, majoritàriament magribins i subsaharians, i Ceuta continua atrapada en una crisi que ja és migratòria, humanitària, política i diplomàtica. La ciutat autònoma continua marcant el ritme de les portades, però el relat ha canviat. Primer van ser les arribades i les imatges de la frontera desbordada. Després, els reforços policials, les tensions amb el Marroc i l’emergència sanitària. Ara arriba la fase dels trasllats, els campaments i els expedients administratius. I, quan semblava que tots els focus continuaven posats sobre les platges de Ceuta, la Corona ha entrat discretament en escena. Felip VI apareix com una possible carta diplomàtica davant Mohamed VI. Una carta que, de moment, el govern de Pedro Sánchez ha sondejat, però encara no ha decidit jugar.
La novetat d’aquest divendres és l’anomenada operació trasllat. El govern espanyol ha habilitat campaments i espais provisionals amb capacitat per a uns 1.800 migrants i ha començat a reubicar persones que durant setmanes s’havien instal·lat a les platges. L’operació va començar amb el desallotjament de la platja d’El Trampolín, però la imatge de provisionalitat continua sent evident: unes hores després, prop de 500 migrants subsaharians hi havien tornat. Enmig d’aquest escenari apareix un nou protagonista. Felip VI treu el cap en una crisi en què fins ara havia mantingut un discret segon pla, i ho fa simultàniament a les portades de dos diaris madrilenys. La qüestió de fons és delicada: si la diplomàcia entre governs no aconsegueix desencallar la situació, ¿pot la relació entre les dues monarquies obrir una porta?
El País obre amb una exclusiva que situa directament el rei en el tauler: "El Govern va sondejar el rei sobre una trucada a Mohamed VI". Segons el diari, un ministre de Pedro Sánchez va plantejar a Felip VI la possibilitat d’intervenir i el monarca es va mostrar disposat a parlar amb el rei del Marroc si el president espanyol li ho demanava. La trucada, però, encara no s’ha produït. La informació és especialment significativa perquè Felip VI i Mohamed VI han mantingut històricament una relació institucional que Madrid ha intentat utilitzar en moments delicats de les relacions bilaterals. Ara, però, el rei espanyol entraria en escena en una crisi en què Rabat és alhora soci imprescindible per controlar la frontera i protagonista de les tensions que l’han desestabilitzada.
La mateixa portada d’El País mostra l’altra cara de la crisi amb una gran fotografia dels migrants a la platja que els subsaharians han convertit en la seva llar durant aquestes setmanes, i el titular "La policia desmantella El Trampolín i trasllada els primers 1.400 immigrants a altres recintes". El diari explica que la llei i la jurisprudència impedeixen les devolucions massives dels menors i que la neteja de la platja va quedar paralitzada després del retorn de centenars de persones.
La Razón també porta Felip VI al centre del relat, però ho fa mirant cap al futur immediat: "Ceuta pressiona la Moncloa perquè rebi el rei el 2 de setembre". La ciutat vol aprofitar la celebració del seu dia institucional per aconseguir una visita del monarca, malgrat que el govern espanyol insisteix que, ara per ara, les circumstàncies no ho aconsellen. Si bé asseguren que no tenen problema amb la visita reial a la ciutat autònoma, volen que es realitzi "quan es donin les circumstàncies". Una visita de Felip VI a Ceuta tindria inevitablement una lectura política a Rabat, que reivindica la sobirania sobre la ciutat autònoma.
I mentre la Corona emergeix com a possible peça diplomàtica, les fotografies de les portades expliquen una realitat molt més terrenal. La mateixa escena es repeteix a diversos diaris: agents de la Policia Nacional indicant el camí a centenars de migrants subsaharians que abandonen la platja d’El Trampolín. Canvien els titulars, però gairebé no canvia la fotografia.
L'ABC resumeix la nova fase de l’emergència amb "El govern espanyol munta campaments per a mesos de 'polvorí' a Ceuta". El diari posa l’accent en la previsió que la crisi no es resoldrà ràpidament i en la necessitat d’habilitar espais per allotjar durant un període prolongat part de les persones arribades. Per sota, el degà de la premsa conservadora assegura que "Ferraz exigeix als seus crítics a la ciutat autònoma 'vetllar per la imatge' del PSOE'", la qual cosa implica fer callar als diputats díscols. El Mundo és encara més pessimista i titula: "L’'operació trasllat' aboca a una odissea burocràtica d’anys". El diari subratlla les dificultats legals per determinar qui pot ser retornat, qui pot sol·licitar asil i quina administració haurà de gestionar cadascun dels expedients. Tres setmanes després de l’entrada massiva, la frontera ja no és l’únic problema: ara comença la batalla dels papers.
La fotografia pràcticament idèntica domina també La Vanguardia, que explica que "L’Executiu trasllada 1.800 migrants de la platja a centres provisionals d’acollida". El diari català assenyala que uns 1.200 són subsaharians i que la majoria presentaran sol·licituds d’asil. A la mateixa portada, però, el gran titular se l’emporta una altra qüestió: "Utilitzar la IA per a treballs escolars perjudica l’aprenentatge", a partir d’un estudi que conclou que l’ús de tecnologia pot millorar les notes dels deures però fer caure un 20% els resultats als exàmens.
L'Ara manté Ceuta com a gran protagonista amb "El govern espanyol intenta reubicar 1.700 immigrants a Ceuta". El diari destaca precisament la fragilitat de l’operació: la policia desallotja El Trampolín, però unes 500 persones hi tornen perquè temen ser expulsades. La frase del magistrat Joaquim Bosch que acompanya la portada resumeix un dels grans obstacles de l'Executiu: "La llei impedeix una expulsió indiscriminada".
El Periódico busca, en canvi, les arrels de la crisi actual i revela que "Espanya va frenar un pla de seguretat de Ceuta arran del desglaç amb el Marroc". Segons el diari, el projecte havia nascut després de l’entrada massiva de migrants del 2021 i pretenia reforçar la vigilància de mesquites, subministraments i accessos a les ciutats autònomes, però els preparatius es van interrompre després del canvi de posició espanyol sobre el Sàhara Occidental. La portada combina aquesta informació amb la fotografia de les tempestes al Mediterrani i el retorn de la pluja després de setmanes de calor. Qui pràcticament s’escapa de la fotografia repetida del dia és El Punt Avui, que dedica la portada al dossier "Llegir sense llegir", sobre l’auge dels audiollibres i el futur d’un sistema de lectura gairebé centenari, i el que destaca de la jornada d'ahir és el canvi de temps, la baixada de les temperatures i un temporal que colpeja.
També hi ha vida més enllà de Ceuta. El País i El Periódico destaquen l’enduriment de l’ofensiva de Donald Trump contra l’Iran, amb una nova "guerra econòmica" destinada a asfixiar Teheran després de mesos de conflicte sense resultats decisius. En clau internacional, El País i Ara recullen igualment la condemna a cadena perpètua de Xu Jiayin, fundador del gegant immobiliari Evergrande, un dels grans símbols de la crisi del totxo xinès. I en un registre molt més lleuger, La Vanguardia i La Razón miren cap a la monarquia britànica amb el possible retorn al Regne Unit dels ducs de Sussex, Enric i Meghan, un moviment que podria obrir un nou capítol en la seva complicada relació amb la família reial.