Donald Trump ha canviat de nou el rumb de la seva estratègia contra l’Iran. Després de mesos de guerra, atacs militars i intents fallits d’arribar a un acord, el president dels Estats Units aposta ara per asfixiar l’economia iraniana i obligar el règim de Teheran a cedir. Aquest dimecres, Trump va anunciar a Truth Social el que va descriure com "l’operació econòmica més devastadora mai emprada contra cap país" i va advertir que qualsevol estat que ofereixi una via d’alleujament econòmic a l’Iran també patirà conseqüències.
La nova ofensiva busca tallar les principals vies que permeten a l’Iran mantenir ingressos malgrat les sancions. Trump ha assenyalat específicament el contraban de petroli, les transferències de diners, les empreses pantalla, els registres de vaixells i altres mecanismes utilitzats per esquivar les restriccions internacionals. La Casa Blanca també manté el bloqueig naval dels ports iranians i pressiona els països que continuen comerciant amb Teheran.
L'Iran, acostumat a les sancions
El problema per a Trump és que aquesta política no parteix de zero. L’Iran viu sota sancions econòmiques nord-americanes des de fa dècades i ha desenvolupat una extensa xarxa comercial per reduir-ne l’impacte. La Xina és especialment important: segons dades de Kpler citades per Reuters, el país asiàtic va comprar més del 80% del petroli iranià exportat el 2025. Una persecució més agressiva d’aquest comerç podria convertir Pequín en un dels principals obstacles per a l’estratègia de Washington.
Això explica una de les grans incògnites del nou pla. Perquè l’estratègia funcioni, els Estats Units necessitarien la cooperació d’altres països per tancar les rutes financeres i comercials que permeten respirar l’economia iraniana. Però castigar entitats xineses o altres actors estrangers podria obrir nous fronts diplomàtics en un moment en què Trump també vol preservar la relació amb Pequín.
Els efectes de la guerra, a més, ja traspassaven les fronteres de l’Iran. El conflicte ha reduït dràsticament el trànsit pel golf Pèrsic i l’estret d’Ormuz, una de les principals rutes mundials per al transport d’hidrocarburs. Abans de la guerra, per aquest pas circulava aproximadament una cinquena part del petroli consumit al món. Aquest dijous, el barril de Brent s’acostava als 92 dòlars, mentre els mercats continuaven assumint que la crisi podria prolongar-se.
El cost per als EUA (i Trump)
Però la pressió econòmica també té un cost per als Estats Units. L’encariment dels combustibles i dels productes derivats del petroli pot acabar afectant directament les llars nord-americanes, just quan s’acosten les eleccions legislatives de novembre. El conflicte, que ja s’aproxima als sis mesos, s’ha convertit així en un problema militar, diplomàtic i també electoral per a Trump.
Els dubtes també arriben des de fora de Washington. Daniel Citrinowicz, antic responsable de l’àrea de l’Iran als serveis d’intel·ligència militar israelians, ha advertit que una pressió econòmica més intensa pot causar un dany considerable, però no necessàriament modificarà els càlculs del règim iranià. La seva lectura és que Teheran pot assumir costos econòmics molt elevats si considera que cedir davant Trump posa en risc la seva supervivència política.
La resposta iraniana apunta en aquesta direcció. El ministre d’Exteriors, Abbas Araqchi, ha qualificat les amenaces de Trump de "terrorisme econòmic" i ha acusat Washington d’intentar desviar l’atenció dels seus propis problemes econòmics. Alhora, responsables iranians insisteixen que Teheran continua disposat al diàleg, però que negociar no significa rendir-se.
La pregunta, per tant, no és només si Trump pot fer més mal a l’economia iraniana. És si està disposat a mantenir la pressió durant els mesos o anys que podrien caldre perquè aquesta estratègia doni resultats. Després d’haver anunciat diverses vegades una victòria imminent, el president afronta ara una prova de resistència: determinar qui aguanta més, l’economia iraniana sota pressió o la paciència política dels Estats Units.