La decisió del Tribunal Suprem d’aplicar la llei d’amnistia a Josep Costa ha provocat una duríssima reacció de l’exvicepresident del Parlament, que ha deixat clar que no reconeix la legitimitat de l’alt tribunal. "M’importa un rave el que diga el Tribunal Suprem, la puta Constitució o la monarquia delinqüent en nom de la qual dicten sentències", ha escrit, abans d’afegir que, si bé felicita "qui hagi lluitat per l’amnistia", ell no reconeix als jutges "cap autoritat" ni per jutjar-lo ni tampoc "per absoldre’m ni amnistiar-me".
Les declaracions arriben després que el Tribunal Suprem hagi acordat aplicar la llei d’amnistia en la causa contra l’expresident del Parlament Roger Torrent i els exmembres de la Mesa Eusebi Campdepadrós, Adriana Delgado i el mateix Josep Costa, tots ells encausats per un delicte de desobediència. La mateixa decisió també beneficia l’exalcalde de Sabadell Maties Serracant i tres activistes encausats per desordres públics.
En les diferents resolucions dictades aquest dijous, el Tribunal Suprem sosté que "queden amnistiats els actes protagonitzats" per tots els afectats, en aplicació de la llei d’amnistia. Tot i això, Costa ha volgut desmarcar-se de qualsevol validació de la decisió judicial i ha insistit que no reconeix la legitimitat del tribunal ni de les institucions en nom de les quals actua.
M’importa un rave el que diga el Tribunal Suprem, la puta Constitució o la monarquia delinqüent en nom de la qual dicten sentències.
— Josep Costa (@josepcosta) July 24, 2026
Qui hagi lluitat per l’amnistia, enhorabona.
Si jo no els reconec cap autoritat per jutjar-me tampoc els la reconec per absoldre’m ni amnistiar-me. pic.twitter.com/OO35VSEiJk
"Covards que donen lliçons"
La reacció de Costa ha provocat una contundent rèplica de Josep Pagès i Massó, membre de la Sindicatura Electoral de l’1-O. En una piulada, Pagès sosté que l’exvicepresident del Parlament va rebutjar incorporar-se a l’organisme el setembre del 2017, quan una de les persones que en formaven part va demanar ser substituïda en plena ofensiva judicial de l’Estat espanyol. Segons el seu relat, Costa, que era suplent, va respondre que "ni pensar-ho" perquè "a mi a la presó no m’hi veuran". Pagès assegura que d’aquell episodi hi ha "almenys tres" testimonis i que la persona que havia demanat ser substituïda "va acabar aguantant fins al final".
El síndic recorda que en aquells dies el Tribunal Constitucional imposava multes coercitives de 12.000 euros diaris i que la Fiscalia presentava querelles amb peticions de penes de presó. Per això, retreu a Costa que ara afirmi que la justícia espanyola "li importa un rave", quan, segons la seva versió, el setembre del 2017 "li feia una mica més de respecte, per no dir por". Pagès contraposa "la covardia i la deslleialtat d’alguns, que després es dediquen a donar lliçons", amb "la responsabilitat i el patriotisme d’altres".
El setembre de 2017 queien multes del TC de 12.000 euros al dia i querelles de la Fiscalia demanant anys de presó.
— Josep Pagès i Massó (@jpagesm) July 24, 2026
Una de les persones que formaven part de la Sindicatura Electoral del Referèndum va demanar ser substituïda. Es va plantejar a Josep Costa, suplent, si acceptava… https://t.co/hAoqcQVtG0