Qui va animar desenes de milers de persones a dirigir-se cap a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol? I, sobretot, hi havia algú coordinant aquelles crides? Són dues de les grans preguntes que la Policia Nacional i l'Audiència Nacional intenten respondre gairebé dos mesos després de l'entrada massiva, però la investigació s'enfronta ara a un doble obstacle important: bona part del rastre digital dels comptes que van alimentar la mobilització ha desaparegut i, a més, durant els moments més crítics de l'entrada massiva a Ceuta d'aquells dies, al Marroc va passar alguna cosa insòlita a internet. En diversos intervals d'aquelles 48 hores, es va impedir que des de fora del país es pogués accedir a determinats dispositius o xarxes socials marroquines, segons revela El Periódico citant fonts de la Seguretat de l'Estat.
Segons publica el rotatiu, influencers, usuaris més o menys organitzats, possibles bots i els anomenats per la Policia "guies actius" van participar durant aquelles hores en una intensa campanya a través de les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria. Consumada l'entrada a Ceuta, però, molts dels missatges van ser eliminats i l'activitat dels seus autors va deixar de ser visible. A les autoritats espanyoles, en alguns casos, només els queden captures de pantalla. La dificultat consisteix ara a reconstruir aquella xarxa: saber qui publicava els missatges, des d'on ho feia, quins comptes els amplificaven i si existia algun grau de coordinació entre ells. I mentre milers de persones es dirigien cap a Ceuta i les xarxes bullien de missatges que animaven a travessar la frontera, observadors externs no podien veure durant determinats períodes què estava passant en el trànsit de dades i comunicacions del país. Aquest estrany tall digital s'interpreta com una actuació de contraintel·ligència marroquina en plena crisi.
Dues fases: primer entrar, després amagar-se
Les investigacions policials han detectat dues fases molt diferenciades durant les hores decisives de la crisi. En una primera etapa, els missatges circulaven sobretot per xarxes obertes i de gran abast com Facebook o TikTok i incitaven directament a dirigir-se cap a la frontera i entrar a Ceuta. El Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (CENIF), dependent de la Policia Nacional, va recollir en un informe enviat a la jutgessa de l'Audiència Nacional María Tardón alguns d'aquests missatges. La paraula "assalt" apareix repetidament en les arengues detectades pel CENIF. "Han obert la porta aquest matí", "demà, si Al·là vol, hi haurà un altre assalt" o "l'assalt, l'assalt. Al·là és gran. Nit d'assalt. L'últim que apagui el llum" són algunes de les arengues detectades durant el 30 de juliol i la matinada del 31.
Una vegada milers de persones ja havien aconseguit travessar la frontera, el contingut va canviar. Les instruccions van passar a circular també per canals més tancats, especialment grups de WhatsApp i Telegram, i ja no se centraven tant a entrar com a evitar una possible devolució. "Cal entrar a Ceuta i amagar-se fins que es calmin els espanyols", assenyalava un dels missatges recollits pels investigadors. Un altre recomanava que, un cop dins de la ciutat, els migrants al·leguessin que no podien tornar al Marroc per "problemes polítics". Els selfies enviats des de Ceuta pels qui ja havien aconseguit entrar també haurien tingut un efecte multiplicador sobre noves arribades.
El rastre que ara intenta reconstruir la jutgessa
La jutgessa María Tardón considera que les xarxes socials van tenir una "singular importància" durant la crisi perquè van resultar "imprescindibles" per aconseguir una difusió massiva de les crides a entrar a Ceuta. Per això, abans de declarar secretes una part de les actuacions, va demanar a la Policia informació sobre els identificadors utilitzats a Facebook, WhatsApp, TikTok, Instagram i Telegram. La investigació divideix els possibles actors digitals en quatre grups: administradors, dinamitzadors, difusors i participants rellevants.
El problema és que identificar-los ja no és tan senzill com buscar els seus perfils. Segons fonts policials citades per El Periódico, l'activitat dels comptes que van impulsar el moviment "ja no és traçable a simple vista". Això no significa necessàriament que totes les proves s'hagin perdut. Encara que un usuari esborri un missatge o un compte, les plataformes tecnològiques poden conservar durant un temps informació als seus servidors. I és aquí on se centra ara una de les principals línies de la investigació.
Meta, TikTok, Telegram, Google i Apple, sota la lupa
La jutgessa ha ordenat a la Policia preparar comissions rogatòries internacionals i ordres europees d'investigació per obtenir informació de les grans empreses tecnològiques. Entre els destinataris hi ha Meta, Facebook, Instagram, WhatsApp, TikTok, Telegram, Google i Apple. L'objectiu és obtenir dades corresponents al període entre l'1 de juliol i el 15 d'agost: continguts publicats, identitat dels emissors i possibles relacions entre els diferents comptes.
La Policia, segons les fonts consultades pel diari, ja havia fet abans peticions perquè determinades plataformes conservessin la informació. És el que els investigadors anomenen "la salvaguarda": demanar a una empresa que no elimini temporalment determinades dades mentre arriba l'ordre judicial formal. Aquesta congelació pot preservar no només els missatges, sinó també informació tècnica especialment valuosa per als investigadors: el dispositiu utilitzat, la xarxa des de la qual es va connectar i, potencialment, el lloc des d'on es van enviar els continguts.
Què passa si els comptes operaven des del Marroc?
Aquí apareix el principal coll d'ampolla de la investigació. Si un compte va operar des d'un país de la Unió Europea, les autoritats poden recórrer als mecanismes de cooperació judicial europeus per intentar obtenir-ne les dades. Però si els comptes van ser utilitzats des del Marroc, Espanya necessita la col·laboració de les autoritats marroquines. Fonts policials citades per El Periódico es mostren escèptiques sobre aquesta possibilitat. Recorden que altres peticions espanyoles relacionades amb immigració irregular o narcotràfic no sempre han tingut resposta satisfactòria, tot i que Rabat sí que ha col·laborat en investigacions antiterroristes contra reclutadors jihadistes.
Així, gairebé dos mesos després de la crisi, la investigació intenta reconstruir no només com van arribar milers de persones a la frontera, sinó també què va passar a internet mentre ho feien: qui llançava les consignes, què o qui les amplificava, qui les coordinava i per què, precisament en algunes de les hores més sensibles, i quan una part del trànsit digital marroquí va quedar fora de la vista exterior.