El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat les tres qüestions d’inconstitucionalitat presentades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la llei d’amnistia perquè considera que la norma vulnera diferents articles de la Constitució i la normativa europea, segons han informat fonts de l'òrgan de garanties aquest dijous. El TC ja va resoldre que la norma de l’oblit penal no vulnera drets, com ara el de la igualtat davant la llei, i ara li respon a l'alt tribunal català que ha d'aplicar la llei d'amnistia en el delicte de desobediència. En aquest cas, es refereix a les consultes que el TSJC va fer al TC per aplicar la norma de l'oblit penal al president Quim Torra (Junts), a l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà i a l’exconseller i exalcalde d’ERC Bernat Solé per l’1-O. Tots tres van ser condemnats per desobediència a inhabilitació a càrrec públic, càstig que ja han complert.
L’òrgan de garanties ha respost a l’alt tribunal català, tal com va fer al Suprem, que la llei d’amnistia és garantista i ajustada a dret. En aquell cas, però, el Constitucional acceptava que també s'havia de concedir l'amnistia als opositors a l'1-O, com ara als agents de la policia que van vexar votants de l'1-O. En el cas dels tres recursos del TSJC, el ponent del TC ha estat el magistrat Ramón Sáez Valcárcel.
Vots en contra dels conservadors
En un comunicat, el Constitucional exposa que les sentències no aborden els arguments d'inconstitucionalitat fundats en la possible vulneració dels articles. 1.1 CE (els principis inherents a l'Estat social i democràtic de Dret i la falta d'habilitació constitucional per a amnistiar), 6 CE (en relació amb el pluralisme polític i els límits a l'acció política) i 9.1 CE (primacia de la Constitució), per defectes processals en el plantejament de les qüestions d'inconstitucionalitat.
Quant al fons, el Constitucional -amb base a la seva doctrina constitucional, fixada en les sentències
137/2025 i 164/2025- desestima les queixes basades en la vulneració dels principis de seguretat jurídica i d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics (art. 9.3 CE) i en la infracció dels principis de separació de poders i reserva de jurisdicció (arts. 117.3 i 118 CE). Respecte a la denunciada fallida del dret a la igualtat (art. 14 CE), el TC recorda que l'art. 1.1 de la llei d'amnistia va ser declarat inconstitucionalitat en la sentència 137/2025, sense nul·litat, havent d'interpretar-se en el sentit que “les disposicions de la Llei han d'entendre's aplicables, amb les mateixes condicions, límits i requisits que les seves normes estableixen, als qui van realitzar els actes amnistiables amb la finalitat d'oposar-se a la secessió o independència de Catalunya o a la celebració de les referides consultes”. Hi assenyala que aquesta prèvia declaració d'inconstitucionalitat determina que, en aquest punt, les tres qüestions d'inconstitucionalitat hagin perdut el seu objecte de manera sobrevinguda.
Els magistrats conservadors Ricardo Enríquez Sancho, Enrique Arnaldo Alcubilla, Concepción Espejel Jorquera i César Tolosa Tribiño han emès vots particulars en contra.
Amnistia pendent a dirigents d'ERC
Paral·lelament, el TSJC també va consultar al TC, l’estiu del 2024, just en aprovar-se la llei, sobre l'aplicació de l'amnistia als comandaments d’ERC Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga, als quals va suspendre el judici pels delictes de malversació desobediència per haver organitzat l’1-O, fins a obtenir una resposta del Constitucional.
El TSJC també va consultar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si la llei d'amnistia vulnera els drets financers de la Unió, sentència que continua pendent. En el seu cas, el TSJC, tal com va dir el Suprem, va descartar que Jové i Salvadó -que són els acusats de malversació- s'haguessin enriquit personalment amb l'1-O i, per tant, se'ls hi podria aplicar la norma de l'oblit penal. Això no obstant, el TSJC va voler consultar el TJUE. La recent resposta de l'advocat general del TJUE que no s'han afectat fons de la UE en el cas de la causa del Tribunal de Comptes per l'1-O, és un bon senyal per als comandaments d'ERC.