Arriba el moment de renovar parcialment el Tribunal Constitucional. En quatre mesos i mig, el desembre, finalitza el mandat de quatre magistrats (dels dotze) del TC i el seu president ha mogut fitxa per posar en marxa l’engranatge que ha de conduir a la seva substitució. Serà el Senat el que haurà d’aprovar els nous noms per una majoria de 3/5 parts (que requerirà l’acord imprescindible entre el PP i el PSOE). I Cándido Conde-Pumpido ha enviat una carta a la Cambra Alta recordant-li-ho, segons ha avançat La Razón i ha pogut confirmar ElNacional.cat. Les fonts consultades per aquest mitjà assenyalen que és el “protocol habitual quan s’apropa el venciment del mandat” i subratllen que “es fa sempre” de la mateixa manera. Així doncs, la carta, a la qual ha tingut accés aquest mitjà, té data de 22 de juliol i dona curs al que es preveu en la Llei orgànica del TC, que fixa que “abans dels quatre mesos previs a la data d’expiració dels nomenaments” el president del TC sol·licitarà als presidents dels òrgans que han de fer les propostes per a la designació que “iniciïn el procediment”.
El Constitucional es renova per terços cada tres anys: quatre magistrats els tria el Senat, quatre els escull el Congrés i els altres quatre queden en mans del govern espanyol (dos) i del Consell General del Poder Judicial (dos). A part de Cándido Conde-Pumpido, els altres tres magistrats que acaben el mandat són la progressista María Luisa Balaguer i els conservadors Ricardo Enríquez i José María Macías. Ara bé, Macías, que va ser apartat dels debats sobre la llei d’amnistia per haver format part del CGPJ quan es va pronunciar per partida doble sobre la norma de l’oblit penal, podrà repetir i estendre el seu mandat nou anys més perquè va prendre possessió del càrrec el juliol de l’any passat fruit del pacte entre el PP i el PSOE per renovar el CGPJ. Va substituir Alfredo Montoya, que va renunciar per motius de salut el juliol del 2022, i el seu mandat finalitzarà quan hauria acabat el seu.
Ara, populars i socialistes s’hauran de tornar a posar d’acord per elegir els nous magistrats. El PP, que té majoria absoluta al Senat, té 144 senadors, que no arriben als 159 escons necessaris per aprovar la renovació del Constitucional. I això obliga a pactar amb el PSOE. Actualment, el bloc progressista és el majoritari (per 7 a 5) i, si es repeteix el repartiment de l’última renovació (dos conservadors i dos progressistes), que va ser el 2016, es mantindria el mateix equilibri. Ara bé, si el PP aconseguís tres magistrats conservadors, s’igualaria el pes: progressistes i conservadors empatarien a sis. I en un escenari en el qual els populars proposessin els quatre noms (una cosa inèdita), es donaria un tomb i els conservadors passarien a controlar el Constitucional. Ara mateix, això sembla impensable, però un escenari de bloqueig en la renovació fins a les pròximes eleccions podria obrir la porta, en funció dels resultats electorals, que el PP i Vox superessin la barrera de les tres cinquenes parts per renovar el TC en solitari sense haver de comptar amb l’aval del PSOE. Però això és avançar moltes pantalles de cop.
Què passa si el Senat no aprova els nomenaments a temps?
Així doncs, una de les incògnites és si el PP i el PSOE es posaran d’acord per elegir els quatre nous magistrats, en vista dels últims precedents que han evidenciat les dificultats d’entesa entre ambdues formacions. Si el Senat no aconsegueix aprovar els noms, fonts del TC consultades per ElNacional.cat assenyalen que els quatre magistrats el mandat dels quals expira al desembre continuarien en els seus càrrecs amb plenitud de funcions, una situació que ja s’ha produït en el passat. “Els magistrats del Tribunal Constitucional continuaran en l’exercici de les seves funcions fins que hagin pres possessió els qui haguessin de succeir-los”, deixa clar l’article 17 de la llei que regula el seu funcionament.
Així que el TC continuaria funcionant amb els dotze magistrats que hi ha actualment fins que la Cambra Alta aconsegueixi donar llum verda als seus relleus. De la mateixa manera, Cándido Conde-Pumpido continuarà com a president de la institució. El 2010, per exemple, amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa i Mariano Rajoy com a cap de l’oposició, el Senat va nomenar els nous magistrats del Constitucional amb tres anys de retard fruit de la falta d’acord entre el PSOE i el PP.
S’haurà d’elegir un nou president
Quan Cándido Conde-Pumpido sigui rellevat (sigui quan sigui), s’haurà d’elegir un nou president del Constitucional. Conde-Pumpido va ser nomenat el gener del 2023 per substituir Pedro González-Trevijano després d’imposar-se en la votació a la també progressista María Luisa Balaguer per un sol vot: sis a cinc. Els progressistes van votar en bloc a favor de Pumpido, mentre que els conservadors van votar l’altra candidata. El bloc conservador va considerar que Pumpido era pròxim al PSOE perquè va ser fiscal general de l’Estat durant el govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero. A més, la progressista Inmaculada Montalbán, que va ser la ponent de la sentència sobre l’amnistia, va ser elegida vicepresidenta, cosa que va trencar la norma no escrita que s’havia aplicat durant els últims anys segons la qual la presidència corresponia al sector majoritari i la vicepresidència requeia en el minoritari.