El xoc entre Pedro Sánchez i Donald Trump ha fet la volta al món, i això ha fet rabiar el PP. Sembla que el "No a la guerra" entonat pel president del govern espanyol ha servit perquè s'acabi d'erigir en el gran opositor del trumpisme a Europa, però també és cert que aquest dijous l'executiu estatal va posar les coses fàcils a la dreta espanyola per contraatacar: el Ministeri de Defensa va decidir enviar una fragata a Xipre per protegir l'illa de nous atacs, i tant la dreta política com mediàtica han decidit entendre que això és un gest hipòcrita perquè és un "Sí a la guerra" —tot i que és un moviment clarament defensiu. A part, han sorgit dubtes sobre l'ús per part dels Estats Units de les bases de Rota i Morón en el conflicte a l'Orient Mitjà, uns dubtes que els diaris conservadors no s'han estat d'explotar. Així doncs, en aquest divendres 6 de març, hi ha confusió a les portades, i podem dir que la premsa espanyola se n'ha aprofitat.
La Vanguardia titula que "Sánchez compagina el no a la guerra amb l'enviament d'una fragata a Xipre", suggerint una cosa i l'altra són totalment compatibles. Per sota, continua el xoc entre Madrid i Washington: per una banda, "Trump qualifica Espanya de 'perdedora' mentre que Rutte valora la seva aportació a l'OTAN"; per una altra, "Robles diu que 'no és acceptable' que el líder dels EUA parli amb 'menyspreu' d'Espanya". També llegim que "Meloni afirma que Itàlia 'no està en guerra' i no vol 'entrar-hi'", mentre que del front bèl·lic la notícia és que "Israel apunta al sud de Beirut" —amb una imatge d'un edifici beirutí destrossat per un míssil israelià. Finalment, reportatge des del cor del conflicte: "El caos s'apropia de Teheran".
El pols del MWC a la guerra
En canvi, El Periódico no entra en el debat sobre la fragata i no en diu res a la portada, on es limita a parlar del futur de la guerra: que "L'Iran pot aguantar sis mesos" i que "Els EUA i Israel preveuen doblar la seva ofensiva per acabar amb la capacitat de Teheran d'atacar l'exterior abans que s'esgotin les seves existències de míssils interceptadors". L'altra notícia del dia, en clau catalana, és que "El Mobile reuneix en plena crisi geopolítica 105.000 assistents". La Vanguardia també recollia aquest tema, i explicava que "El Mobile esquiva la guerra i supera les 100.000 visites".
L'Ara sí que entra en el debat, però no deixa espai al dubte: "Espanya se suma a la defensa europea de Xipre". "Una fragata espanyola acompanya el desplegament de França, el Regne Unit, Grècia, Itàlia i els Països Baixos", afegeix. Així mateix, recull que "Trump titlla Espanya de país 'fracassat' i Meloni també es resisteix a cedir l'ús de les bases". Pel que fa al front, llegim que "Les bombes d'Israel forcen l'èxode de Beirut", amb una imatge de cues quilomètriques de cotxes a la capital libanesa. Del MWC, explica que "El Mobile rep 4.000 visitants menys enmig de l'esclat de la guerra". Per la seva banda, El Punt Avui entra al joc de la dreta espanyola i parla de "Temps de confusió" a la crònica del dia: "L'endemà de la plantada a Trump, Espanya anuncia que envia una fragata a Xipre".
Títols enganyosos als diaris conservadors
A Madrid, El País aclareix la polèmica oberta per la dreta espanyola amb una enquesta de 40DB: d'una banda, que "Dos de cada tres espanyols s'oposen a la guerra contra l'Iran"; i, d'una altra, que "El 61,5% dona suport a l'enviament d'una fragata a Xipre davant dels atacs de Teheran". És a dir, que els enquestats pensen que les dues decisions de Sánchez són absolutament compatibles. El sondeig també revela que "El 53,1% secunda la decisió de no permetre l'ús de les bases militars als EUA" i que "Un 42,2% dona suport a l'actuació de Sánchez, un 18,7% la de Feijóo i un 12,7% la de Trump". De Xipre, també llegim que "Europa estrena amb el suport a Xipre la defensa comuna", mentre que "L'Azerbaidjan acusa el règim iranià d'un atac amb drons". Finalment, com en les portades anteriors, explica que "Israel enfonsa el Líban en el caos davant la impopular ofensiva de Hezbollah" i afegeix que "La Casa Blanca incita els insurgents kurds a intervenir".
I així arribem a la premsa espanyolista, que s'aprofita de la confusió generada (i que generen els mateixos diaris conservadors) al voltant de les fragates i les bases militars. El Mundo diu en l'obertura que "Més de 20 avions de guerra van sortir des d'Espanya per atacar l'Iran", tot i que en el text veiem que el títol és més aviat enganyós, ja que tan sols fan servir aquestes bases com una mena de pont: parla d'una "estratègia dels Estats Units per poder fer servir les bases espanyoles sense aprofitar-les directament" i explica que "tots els vols monitorats parteixen de Morón o Rota cap a bases italianes dels Estats Units (...); també a les emplaçades a Alemanya i, per últim, alguns vols van a la base a les Açores, de bandera portuguesa". I l'ABC hi va a totes: "Fals 'No a la guerra'". "El govern espanyol sí que col·labora en l'atac contra l'Iran a través d'operacions militars de la UE i l'OTAN", diu, tot i que no deixa de ser el mateix cas que el d'El Mundo. I La Razón, que obre amb la notícia que "Trump vol influir en el nou líder iranià com a Veneçuela", intenta vendre la idea (a priori, falsa) que l'enviament de la fragata és una acció militar per atacar l'Iran per ordre dels EUA: "Espanya anuncia l'enviament de la fragata 'Cristóbal Colón' després de rebre l'ambaixador dels EUA".