L'aniversari de l'1-O és sempre una data important per a l'independentisme, però també per a la majoria de l'unionisme, que no dubta en carregar contra aquella jornada històrica i negar que fos un referèndum. Però hi ha un espai que es troba força incòmode en aquest dia i sempre intenta passar amb la màxima discreció. Parlem dels comuns.

Enguany no ha sigut una excepció. Amb un independentisme dividit i enfrontat sobre quina és l'estratègia a seguir i sobre la utilitat que té la taula de diàleg amb l'Estat, els comuns han tornat a marcar un perfil baix.

L'únic en pronunciar-se ha estat el líder d'En Comú Podem al Congrés, Jaume Asens, que en un tuit ha denunciat que "les càrregues policials de l'1-O són encara avui una ferida oberta". "Quatre anys després seguim exigint justícia i reparació per a les persones agredides que van sortir al carrer a exercir els seus drets", ha afegit.

L'altre comú implicat en l'1-O ha estat el secretari primer de la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, que ha assistit en nom de la formació a l'acte que ha celebrat Òmnium Cultural davant de l’Escola Ramon Llull de Barcelona, on quatre anys enrere va haver-hi fortes càrregues policials.

Ni l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ni la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ni els portaveus Susanna Segovia i David Cid, ni la resta dels seus diputats a la Cambra catalana han dit res al respecte. 

L'1-O, "una mobilització popular"

I és que els comuns, tot i criticar sempre les càrregues policials de l'1-O, mai han considerat aquell acte un referèndum, sinó una "mobilització popular". I tot i que des de l'esclat del procés han defensat la celebració d'un referèndum acordat, ara aquesta proposta ja no forma part del paquet de mesures que Unidas Podemos ha dut a la taula de diàleg entre la Generalitat i l'Estat.

Segons va explicar la mateixa Albiach en una conferència amb motiu de la Diada, les propostes dels comuns per resoldre el conflicte passen per la fi de la desjudicialització del conflicte, el "reconeixement de Catalunya com a nació, la millora de l'autogovern i el blindatge i creixement del marc competencial, un nou sistema de finançament que permeti a la Generalitat tenir "plena capacitat de decisió sobre els tributs" i que l'acord que surti de la negociació amb l'Estat sigui sotmés a referèndum.​

Conscients de les reticències de la majoria de l'independentisme (Junts i CUP) amb la taula de diàleg que volen apuntalar, els comuns són plenament conscients que l'1-O fa més nosa que servei a la seva causa, ja que és la demostració que el govern espanyol -del qual formen part- continua sense reconèixer ni la repressió ni el dret de Catalunya a autodeterminar-se; les dues principals demandes de la majoria de la societat catalana.

 

Imatge principal: l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la líder d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, en un acte de partit celebrat el passat mes de febrer / Foto: ACN