Cambray, únic responsable. Els comuns han culpat el conseller d'Educació d'haver fet inevitable la vaga a escoles i instituts convocada de manera unànime pels sindicats d'educació durant sis dies d'aquest mes de març (el primer dia de protesta serà aquest dimarts). Segons ha dit avui el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, Josep Gonzàlez-Cambray "no ha fet res per evitar la vaga". Així, els liles adverteixen que s'ha equivocat no volent dialogar amb el conjunt de la comunitat educativa, i han lamentat les imposicions. "No sé si és a temps de rectificar, esperem que la vaga del dia 15 l'obligui a seure en una taula de negociació amb la comunitat educativa", ha afirmat Mena.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, van anunciar fa un mes que a partir del curs vinent (el 2022-2023) les classes començaran el 5 de setembre pel que fa a la primària i a l’educació infantil, mentre que els alumnes d’ESO, batxillerat i formació professional començaran el dia 7 de setembre. Ara bé, la finalització del curs es manté com ara: acabarà a finals del mes de juny. La mesura ha estat durament criticada pels sindicats, que ja va anunciar a principis de mes que farien una aturada el 15, 16, 17, 29 i 30 de març per protestar contra l’alteració del calendari del curs escolar. Són cinc dies de vaga que se sumaran a un sisè, el 23 de març, que ja estava previst que es fes una vaga per protestar contra el 25% de castellà a les aules catalanes.

 

"Si estem en una convocatòria de vaga és perquè Cambray no ha volgut escoltar", ha avisat Mena, que l'ha instat a impulsar el diàleg i la negociació amb la comunitat educativa. A més, ha confirmat el suport explícit dels comuns a la convocatòria dels sindicats d'educació: "Està motivada per la falta de diàleg de la conselleria i Cambray. Que rectifiqui la seva posició i s'avingui a negociar i a dialogar". En aquest sentit, ha aprofitat per fer una comparativa entre l'actitud del conseller, diputat d'Esquerra Republicana, i l'aposta per la negociació amb l'Estat que va refermar la Conferència Nacional dels republicans ahir: "No es pot reclamar el diàleg com fa ERC, però després no practicar-lo en un àmbit tan sensible com és l'àmbit educatiu".

La taula de diàleg necessita resultats

Sobre aquesta qüestió, Joan Mena ha celebrat que els republicans es mantinguin en la línia de la negociació amb l'Estat com a estratègia per culminar la independència, si bé aquesta opció de moment no ha donat resultats tangibles. "Està molt bé que finalment diguin clarament que la seva aposta és pel diàleg", ha dit, però ha reconegut que aquest diàleg s'ha de concretar amb fets. "Esperem que aquest any 2022 sigui l'any en què la taula de diàleg comenci a donar fruits".

En la Conferència Nacional d'ahir, el 97,23% de la militància va aprovar la ponència política que guiarà l'estratègia dels d'Oriol Junqueras pels següents anys, un document de prop de 40 pàgines que situa la taula de diàleg com a eina imprescindible per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol, similar a l'estratègia adoptada pels republicans a finals de 2019. Després de les esmenes presentades i incorporades per la militància -més de 400- finalment el text recull més concrecions sobre aquesta eina, i és que les bases han incorporat exigències per fiscalitzar-la. Diàleg sí, però amb concrecions. Una proposta que, de 688 assistents, ha comptat amb 669 vots a favor, 7 en contra i 12 en blanc.

Conferència de Presidents

Com ja van fer els socialistes fa uns dies, els comuns ara han celebrat també la "rectificació" de Pere Aragonès i que finalment assistís a la Conferència de Presidents, que va tenir lloc aquest diumenge a l'illa de La Palma. El president de la Generalitat va justificar la seva decisió per la situació "excepcional" davant la guerra d'Ucraïna, que va centrar el debat de la reunió.

En aquesta matèria, Joan Mena ha reclamat al Govern impulsar una "armadura social" per fer front a les conseqüències del conflicte, com són la pujada de preu d'aliments bàsics, la gasolina i l'electricitat. Sobre aquest últim punt, ha avisat de la necessitat que les empreses elèctriques "s'estrenyin el cinturó aplicant un recàrrec del 10% en l'impost de societats". També ha reclamat impulsar una reforma fiscal per fer que els més rics paguin més impostos, una mesura que serviria per aprovar un xec d'ajuda energètica per un valor de 300 euros mensuals.