Els sindicats del món educatiu han anunciat aquest dimecres quins dies faran vaga finalment aquest mes de març. En una roda de premsa convocada davant del Departament d’Educació, han anunciat que faran una aturada el 15, 16, 17, 29 i 30 de març per protestar contra l’alteració del calendari del curs escolar. Són cinc dies de vaga que se sumaran a un sisè, el 23 de març, que ja estava previst que es fes una vaga per protestar contra el 25% de castellà a les aules catalanes. L’anunci d’aquests dies de vaga arriba després de més d’una setmana de negociacions entre els sindicats per arribar a un acord. Les diverses parts van presentar diverses possibilitats, però finalment han arribat a un acord i han presentat una proposta conjunta.

En aquesta roda de premsa, els sindicats han tornat a demanar la dimissió del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. Es tracta d’una de les peticions en la qual més insisteixen els sindicalistes del món de l’educació en les darreres setmanes. L’anunci de l’alteració del calendari va obrir una ferida entre el Departament i els sindicats que, de moment, no es guareix. Tot i l’anunci de la setmana passada del conseller sobre una reducció de ràtios a les aules, els sindicats han reclamat avui que la conselleria rebaixi el nombre d’alumnes que hi ha a les aules. Segons un comunicat que han llegit conjuntament, els sindicats consideren que “la conselleria ha oblidat promoure el respecte pel col·lectiu docent”.

 

La vaga del 23 de març ha estat el principal obstacle d’aquesta darrera setmana perquè els sindicats arribessin a un acord. El fet que ja hi hagués una vaga convocada per a un dia en concret i que la qüestió de fons no tingués res a veure l’una amb l’altra (queixar-se pel 25% de castellà i queixar-se pel canvi de calendari) ha generat postures divergents entre els sindicats en els darrers dies.

Per exemple, fa uns dies aquest mitjà va avançar quins eren els posicionaments dels diversos sindicats en aquesta negociació. Comissions Obreres, per exemple, demanava que l’aturada no es produís després del 23 de març, per tal que les dues aturades no es trepitgessin. La proposta de CCOO, doncs, era que la vaga es dividís en diversos dies: dos de seguits i tres separats per setmanes, arribant a l’abril. El cas és que no es volia que l’aturada afectés la nòmina dels docents. USOC, per altra banda, demanava apostar fort i, per tant, era contrària a dividir els cinc dies en dos mesos.

Davant d'això, hi havia sindicats que van proposar fer aturades per hores. Ho veia amb bons ulls la Intersindical, per exemple, ja que considerava que fer una vaga durant cinc dies seguits tindria poc seguiment per part del professorat. La UGT i la CGT, per exemple, consideraven que la vaga s’havia de dividir en dos mesos, per tal que no tingués afectació en una sola nòmina. I el sindicat majoritari, USTEC, no veia amb bons ulls fer aturades per hores, però sí que s’obria a triar entre fer dies consecutius i alterns.

Aquest escenari arriba després que el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, decidís mantenir l’alteració del calendari escolar i, per tant, que les classes del proper curs comencin el 5 de setembre. Així ho va comunicar el dilluns de la setmana passada després d’un ple extraordinari del Consell Escolar convocat per ell mateix. En aquella reunió, els sindicats van demanar al cap del Departament que l’avançament no es produeixi el curs vinent, sinó el següent. És en aquesta petició dels sindicats que Cambray sosté el seu argument que avançar el curs és una bona idea: “Si es demana replantejar ‘el com’ però no ‘el què’, significa que en cap cas es replanteja la decisió, de manera que tothom hi està d’acord”, va manifestar el conseller. I per argumentar que no és una bona idea ajornar aquest avançament, va insistir que “no podem demorar transformacions que beneficien l’alumnat”.