El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Una data destacada pel moviment feminista arreu del món des de fa dècades, però no sempre va ser així. El camí fins a unificar les reivindicacions de les dones treballadores en aquest concret dia de març té un llarg recorregut, ple d'històries dels moviments obrers de molts països, de solidaritats internacionals i, fins i tot, embolics amb calendaris. 

🟣 Vaga del 8 de març, DIRECTE | Manifestació a Barcelona i totes les mobilitzacions

🟣 Manifestació del 8 de març de 2023 a Barcelona: recorregut i horari

Què commemorem el 8 de març?

A diferència del 25 de novembre, Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones, no hi ha un únic fet que posa en el mapa aquest dia, com reconeix l'Organització de les Nacions Unides (ONU), qui l'any 1975 va començar a commemorar aquesta data i la va internacionalitzar. Tot plegat es tracta de la suma de les manifestacions de dones arreu del món, especialment a Europa, que des del principi del segle XX es mobilitzaven per reclamar millores laborals i altres reivindicacions com el dret al sufragi o la igualtat entre homes i dones. 

Les primeres manifestacions d'una organització obrera per celebrar un dia de la dona treballadora es troben l'any 1909 als Estats Units. El Partit Socialista dels Estats Units d'America va fixar el 28 de febrer com la data per celebrar aquest dia reivindicatiu. Aquesta data es va mantenir als Estats Units fins l'any 1913. 

Per altra banda, a Europa, el moviment obrer de diversos països s'organitzava internacionalment i, entre altres, des del 1907 es va començar a organitzar la Conferència Internacional de Dones Socialistes. En la segona edició d'aquesta conferència, que va tenir lloc l'any 1910 es va acordar organitzar anualment una jornada de la dona tenint per mira reforçar la seva lluita per obtenir el sufragi femení universal. Així doncs, en diversos països europeus es va començar a celebrar majoritàriament el 19 de març i a organitzar anualment una jornada per reivindicar la igualtat de la dona en la societat, destacant sobretot el dret a vot. 

1917, la Revolució Russa i el calendari julià

El 1913, a l'albor de la Primera Guerra Mundial, les dones russes van commemorar el primer Dia Internacional de la Dona Treballadora al país. En el seu cas van situar el dia a finals de febrer, mentre que a la resta d'Europa el dia commemoratiu s'apropa cada cop més al 8 de març. Tot i que la història de per què es fixa finalment aquest dia no es limita que el moviment obrer d'uns països i el rus acabessin coincidint. 

L'any 1917, com a reacció davant de la política bel·ligerant del Tsar en plena Primera Guerra Mundial, l'últim diumenge de febrer va declarar-se una vaga impulsada per dones per demanar "pa i pau". La manifestació de les obreres russes van fer un efecte dominó que va desencadenar en la Revolució Russa i va marcar el futur d'aquesta commemoració. 

Però, si es van manifestar a finals de febrer, per què va marcar la Revolució Russa la commemoració del Dia Internacional de la Dona treballadora un 8 de març? Doncs el diumenge en què va començar aquella mobilització a l'encara imperi rus va ser el 23 de febrer, segons el calendari julià utilitzat llavors a Rússia, o el 8 de març, segons el calendari gregorià utilitzat a altres països.

Orígens obreristes

Malgrat que els darrers anys quan es parla del 8 de març cau en un segon pla el concepte Dona Treballadora i es deixa simplement en Dona. Els orígens d'aquest dia reivindicatiu està intrínsecament lligat al moviment obrer. Aquesta celebració des de sempre ha inclòs més reivindicacions que no pas les lligades a les condicions laborals i al llarg dels anys s'ha anat imposant com una de les dates clau dels feminismes arreu del món. En especial, després que el 1975, coincidint amb l'Any Internacional de la Dona, les Nacions Unides va commemorar aquest dia fixant el 8 de març com la data oficial. 

Manifestació del 8 de març 2023 a Catalunya: recorreguts i horaris

L'Assemblea 8M ha convocat la manifestació feminista de Barcelona a les 18.30 hores a plaça Universitat. Des d'allà, les manifestants recorreran Gran Via fins al passeig de Sant Joan i enfilaran el passeig de Lluís Companys fins a les portes del parc de la Ciutadella — on se celebrarà l'acte final de la mobilització. A banda, hi ha altres mobilitzacions convocades arreu del territori. Destaquen la manifestació de Lleida, convocada a les 18.30 hores a la plaça del 8 de març; la de Girona, a les 18.00 hores al carrer de Miquel Blay 1; i la de Tarragona, a les 12.00 hores a la plaça Imperial Tàrraco.