"Què s'espera d'un govern? Que governi, que prengui decisions, que aprovi uns pressupostos. Diguin-me clàssic, però sense pressupostos un no pot governar". Amb aquestes paraules Pedro Sánchez va anunciar el febrer del 2019 la seva decisió de convocar eleccions, dos dies després que l'oposició hagués tombat els pressupostos del seu govern. Feia poc més de vuit mesos que Sánchez havia arribat a la Moncloa arran de la moció de censura contra Mariano Rajoy; i el PP, trinxat per la sentència del cas Gürtel, travessava una profunda crisi. Han passat sis anys des d'aquelles declaracions de Sánchez. Els darrers pressupostos que va aprovar el govern que encapçala són els del 2023. Des d'aleshores ha mantingut en pròrroga pressupostària els exercicis del 24 i 25, i en aquests moments, sembla extraordinàriament complex que pugui aprovar els comptes per a l'any vinent. Però el seu parer sobre la urgència d'aquesta llei ha girat com un mitjó i ara assegura que els pressupostos "són un instrument, no un fi en ells mateixos".
A Catalunya, Salvador Illa va arribar el mes d'agost de l'any passat al Govern, amb els pressupostos del 2023 ja prorrogats, i va decidir no presentar uns nous comptes i centrar els esforços en el projecte del 2025. Això no obstant, no ha aconseguit tampoc tirar endavant els comptes del 2025, la qual cosa l'ha obligat a pactar amb els socis d'investidura, ERC i Comuns, diferents suplements de crèdit per incorporar els nous ingressos d'aquest any als comptes que es van dissenyar amb els números del 2023 -i durant el govern d'ERC-. Pel que fa els comptes de l'any vinent, el Govern ha evitat de moment presentar cap calendari per a l'aprovació del projecte i encara no ha començat les converses amb els socis. ERC ha advertit que si no hi ha un acord sobre el nou finançament singular no farà costat als comptes a Catalunya ni a Espanya, la qual cosa impossibilitaria l'aprovació en els dos casos.
Però, què passa quan un govern no pot aprovar pressupostos? Són realment imprescindibles? ElNacional.cat ha consultat sobre aquesta qüestió als consellers que han ocupat les darreres legislatures el departament d'Economia així com alts càrrecs de la Generalitat que han hagut de fer front en aquesta tessitura. La majoria coincideixen a apuntar la pròrroga pressupostària com una situació que hauria de ser "excepcional" i adverteixen que comporta "limitacions importants". En qualsevol cas, la legislació espanyola i catalana estableix que si no hi ha pressupostos aprovats l'1 de gener, s'activa de manera automàtica la pròrroga pressupostària dels comptes vigents.
Aragonès: "Governar sense pressupostos, un exercici de supervivència"
Pere Aragonès, expresident (2021-2024) i exconseller d'Economia (2018-2021), no té cap dubte que els pressupostos són una peça fonamental, tant per la seva dimensió política com institucional. "No només són una qüestió comptable, sinó la llei que permet a un govern implementar la seva visió del país", argumenta. Considera que malgrat que tècnicament hi ha mecanismes alternatius, "cap d’ells substitueix el valor polític ni l’eficàcia d’uns comptes aprovats" i sense pressupostos "tot és més lent, més feixuc i més incert". "Sense pressupostos, governar esdevé un exercici de supervivència més que de transformació. Molts projectes queden aturats o s’han d’improvisar alternatives; es treballa amb pròrrogues que, de fet, limiten la capacitat d’actuar", argumenta. En tres anys de presidència, el govern Aragonès va aprovar dos pressupostos i va convocar eleccions, subratlla, "quan no va ser possible aprovar els darrers comptes".
La primera conseqüència d'una pròrroga, explica, és que "tot s'alenteix" perquè cada nova despesa requereix justificació, autorització i un tràmit individual. L'expresident puntualitza que la via dels suplements de crèdit, amb els qual s'aconsegueix incorporar els nous ingressos anuals que rep el Govern a través del finançament autonòmic o la recaptació d'impostos, representa una solució "parcialment efectiva, però mai global". "Els suplements de crèdit permeten atendre despeses urgents i inajornables, com salaris del personal públic o serveis essencials, però no serveixen per impulsar grans inversions o noves polítiques. No donen continuïtat ni coherència pressupostària", assegura.
Junqueras: "A Espanya és més fàcil"
En el cas de Catalunya, s'hi afegeix una qüestió tècnica significativa. Oriol Junqueras, que va ser vicepresident i conseller d'Economia des de gener del 2016 fins a l'octubre del 2017, explica que a Espanya és "molt més fàcil" prorrogar els pressupostos que a Catalunya, perquè la recaptació fiscal a l'Estat no para de créixer i perquè l'executiu té més "habilitació legal" per canviar partides pressupostàries sense passar pel Congrés. Això, per exemple, va permetre el passat mes de juny el govern espanyol incrementar la despesa militar sense sotmetre-ho a la autorització de les Corts. "Illa ho pateix molt més que la vicepresidenta Maria Jesús Montero", argumenta Junqueras, perquè es veu obligat a portar cada decret d'ampliació de crèdit al Parlament, la qual cosa l'obliga a negociar amb els socis d'investidura cadascun dels increments.
Davant del debat sobre si els pressupostos són imprescindibles per a un executiu, Junqueras ironitza que aquest parer varia segons si es valora des del govern o des de l'oposició. L'exvicepresident treu ferro a l'impacte que representa haver de recórrer als suplements de crèdit per poder utilitzar els diners de més que ha ingressat el govern i considera que amb aquests decrets es "pot empatar pràcticament el que serien uns pressupostos".
Giró: "Signe clar de feblesa"
No ho veu tan clar Jaume Giró, que va ser conseller d'Economia entre 2021 i 2022, i que el desembre del 2021 va aconseguir per primer cop en quinze anys aprovar els comptes en temps i forma, és a dir, dins del temini que marca la llei per tenir-los vigents l'1 de gener. A parer de Giró, no aconseguir aprovar els pressupostos "és un signe clar de feblesa, perquè és la llei més política que hi ha; marca amb els diners, inversions i despeses, les prioritats polítiques que defenses".
L'exconseller admet que hi ha instruments perquè el govern continuï gestionant el país i no perdi els fons de més que pot ingressar, però adverteix que no es disposa de l'agilitat i operativitat que proporcionen els comptes aprovats. A més, alerta que amb aquests instruments els comptes perden transparència. Per tot plegat, considera que no aprovar pressupostos -i, especialment, si aquesta situació es va repetint- evidencia una feblesa que "sense dubte desgasta de cara a la societat, desgasta al partit i al president de torn".
Mas: "Es pot gestionar, però no avançar"
També Natàlia Mas, consellera d'Economia entre 2022 i 2024, considera que els pressupostos són la llei més important d'un govern, perquè "no només fixen ingressos i despeses, sinó que reflecteixen les seves prioritats polítiques i socials". "Sense nous pressupostos, el govern pot gestionar, però no pot avançar: les polítiques queden congelades i no s'adapten a les necessitats econòmiques o socials", adverteix Mas, que subratlla que això és especialment important en moments com l'actual amb una forta exigència d'inversió en ferocarrils i habitatge i en què el Govern rebrà una injecció de diners provinents, entre d'altres de la cancelació del deute del FLA (17.104 milions) i de l'estalvi d'interessos.
Amb la pròrroga de pressupostos "es mantenen les partides vigents, però no es poden impulsar noves polítiques ni projectes", explica Mas, que abans de ser consellera va ocupar diverses responsabilitats dins del departament d'Economia. Això vol dir que el govern pot gestionar el dia a dia, però no pot augmentar el sostre de despesa ni redefinir prioritats sense autorització parlamentària. "La prorroga és especialment restrictiva en matèria d'inversió: només es poden garantir les obres ja licitades, però no iniciar-ne de noves", afegeix. Els suplements de crèdit permeten certa flexibilitat per adaptar parcialment el pressupost, per exemple, per cobrir increments de costos o finançar programes urgents, però sempre dins de límits legals i amb control parlamentari. Pel que fa el funcionament intern de les conselleries, poden fer modificacions internes, però sense augmentar la despesa total ni alterar l'orentació de les polítiques. "En resum, la pròrroga assegura la continuïtat dels serveis públics, però redueix la capacitat d'acció del Govern i impedeix desplegar noves prioritats", conclou Mas.
A Espanya a mida que el sistema bipartit ha anat llanguint i creixen la resta de grups polítics del Congrés, l'aprovació dels pressupostos s'ha anat complicant. Els darrers set anys de govern de PSOE, al Congrés només s'han aprovat tres projectes, corresponents a l'exercici 2021, 22 i 23. Els pressupostos del 2018 van ser rebutjats al Congrés. Els dels 24 i el 25 ni tan sols es van presentar. En aquest mateix període, a Catalunya es van prorrogar dos anys -2018 i 2019- els pressupostos de l'any 2017. El 2020 es van aprovar els pressupostos, que es van prorrogar el 2021. I el 2022 i 2023 es van aprovar pressupostos. Tant aquest any com l'any passat, el Govern ha mantingut els pressupostos del 2023 prorrogats.
Crisi a Europa i shutdown als EUA
I això no obstant, en un context global cada cop més polaritzat i atomitzat, la dificultat per tirar endavant els pressupostos es converteix també en problema altres estats europeus i amb resultats contundents. El passat 9 de setembre el primer ministre, François Bayrou, va saltar com a conseqüència d'una moció de censura a la qual es va veure abocat després de recórrer a un mecanisme extraordinari que preveu la Constitució francesa, l'article 49.3, per aprovar els pressupostos sense el vot de l'Assemblea Nacional. Uns mesos abans, Michel Barnier havia seguit el mateix recorregut després d'aprovar per decret una part dels pressupostos del 2025 utilitzant l'article 49,3. També a Alemanya, el govern del socialdemòcrata Olaf Scholz va descarrilar el novembre passat davant la impossibilitat de tirar endavant els pressupostos del 2025 amb els socis del seu executiu tricolor.
Als antípodes presupostàries apareix el cas dels EUA. L'administració de Donald Trump es troba en shutdown -tancament- des de l'1 d'octubre. Els Republicans no han acceptat l'exigència dels Demòcrates de revertir retallades en salut, la qual cosa ha impedit un acord sobre el pressupost federal. I l'administració ha hagut d'abaixar la persiana. Això vol dir que tots els serveis públics no essencials han quedat aturats perquè el govern no pot pagar els funcionaris. Es mantenen sanitat, serveis socials, seguretat, FBI, control de fronteres... però centenars de milers de funcionaris que no cobreixen serveis considerats essencials són enviats a casa. Aquesta és la resposta dels Estats Units quan els seus comptes queden entrebancats.
Davant del shutdown, la pròrroga automàtica dels pressupostos prevista a l'Estat espanyol resulta molt més garantista des del punt de vista del correcte funcionament de l'administració, segons un dels experts consultats per ElNacional.cat. Aquesta pròrroga i la resta de mecanismes que desencadenen permeten garantir el funcionament ordinari de tot el sistema públic. Una altra cosa, segons aquestes mateixes veus, és que permeti al govern de torn aplicar el seu programa. "Això és impossible", sentencia un destacat exalt càrrecs del Govern consultat.