Carregant...

Han passat 90 anys d'una de les fotografies més icòniques de la propaganda antifeixista catalana, Aixafem el feixisme: un peu amb espardenya que trepitja i esquerda una esvàstica sobre les llambordes. Des que Pere Català i Pic la va crear el 1936 per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana, el món ha vist una dictadura franquista de més de tres dècades a l'Estat espanyol o com les atrocitats de Hitler a Europa desembocaven en la Segona Guerra Mundial. Ara, gairebé un segle després, la fotografia torna a estar sota el focus mediàtic: a Alemanya, l'extrema dreta ha guanyat per primera vegada unes eleccions regionals —al land de Saxònia-Anhalt— des de 1945, mentre que a Catalunya les enquestes pronostiquen un gran creixement d'Aliança Catalana

Precisament, aquests dos mateixos actors, Alternativa per Alemanya (AfD, per les seves sigles en alemany) i Aliança Catalana, van ser protagonistes d'una nova polèmica a xarxes en la qual s'ha vist involucrada el partit de Sílvia Orriols. La formació catalana d'extrema dreta va celebrar a X els "magnífics resultats" dels seus col·legues alemanys, assegurant que el país teutó "tanca una etapa política decadent i fosca i obre una porta a l'esperança" i afegia que Catalunya "no faltarà a aquesta cita amb la història". Un usuari va replicar al missatge amb la imatge Aixafem el feixisme i el missatge "No passaran". Aliança va veure l'oportunitat i va contestar: "Ja hem passat!", remetent al "Ya hemos pasado" utilitzat pel franquisme després de l'ocupació de Madrid el 1939 com a rèplica al lema antifeixista. La resposta d'Aliança va generar una forta polèmica a les xarxes, ja que la fotografia de Pere Català no només ha estat tots aquests anys una icona de l'antifeixisme, sinó també de Catalunya. 

Com es va fer la fotografia?

La fotografia es va fer el 1936, el primer any de la Guerra Civil espanyola. Tal com va explicar el fill del fotògraf Francesc Català-Roca en una entrevista a TV3 el 1984, dies abans, juntament amb el seu germà Pere Català i Roca, van comprar el fang al carrer Tallers de Barcelona per emmotllar l’esvàstica. De nit, el fotògraf i el seu fill Francesc es van dirigir a l'edifici de Capitania de la capital catalana, "on hi havia les milícies antifeixistes i un mosso d'esquadra estava a la porta", relata Francesc Català. 

Situats a l'entrada, amb tot l'equip de fotografia preparat i un parell de focus, van mullar amb aigua les llambordes perquè brillessin i van retratar el peu del mosso, aixecat uns centímetres per damunt de terra on reposava l'esvàstica. D'aquell instant fotografiat se'n va revelar una imatge que va fer la volta al món, es va convertir en un dels primers cartells del Comissariat de Propaganda i, amb els anys, una de les fotografies més icòniques de la propaganda antifeixista catalana.