Després que JxCat i ERC arribessin a un consens per tirar endavant la moció de la CUP que reitera els objectius de la declaració del 9-N, Ciutadans i el PSC ha sortit a l’ofensiva. Aquest dijous, durant la celebració de la segona sessió del ple, Cs ha entrat a registre un escrit dirigit al president del Parlament, Roger Torrent, perquè convoqui immediatament una reunió de la Mesa i de la Junta de Portaveus. Per la seva part, els socialistes han registrat una petició de reconsideració. L’objectiu: aturar la iniciativa parlamentària.

No obstant això, fonts de la presidència del Parlament consultades per l’ACN assenyalen que Torrent no reunirà la Mesa perquè les esmenes transaccionals no han de passar per aquest òrgan, perquè es tracta d’una entesa entre el grup proposant i els esmenants. No requereix cap acord de la Mesa, i per tant no pot haver-hi cap reconsideració.

Per altra banda, fonts de l'entorn de Torrent també assenyala que, si es convoca una reunió de la Junta de Portaveus, serà després del ple, quan ho estableixi el president de la cambra, però no durant el transcurs de la sessió.

En una carta signada pel vicepresident segon José María Espejo-Saavedra, Ciutadans sol·licita la convocatòria “immediata i urgent” d’una reunió de la Mesa. Des de Cs argumenten que les esmenes transaccionades per la majoria independentista “estan afectades per les prohibicions dictades pel Tribunal Constitucional” en relació a la declaració del 9-N de 2015.

En declaracions als periodistes, Espejo-Saavedra ha avançat que es plantejaran presentar un recurs d'empara davant el TC si la moció és finalment aprovada. Li ha demanat a Pedro Sánchez que la impugni.

 

Segons Ciutadans, és mandat dels membres de la Mesa “impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la nul·litat per inconstitucionalitat acordada”.

En la mateixa línia, des del PSC argumenten que es tracta d'una esmena "contrària a principis bàsics constitucionals i estatutaris" i que va en contra de les decisions del Tribunal Constitucional 

 

El text consensuat considera que els objectius polítics d’aquella declaració aprovada el 2015, en ple procés de negociació per aconseguir el suport cupaire per a la investidura d'Artur Mas, han quedat “legitimats pels resultats del referéndum de l’1 d’octubre i de les eleccions del 21 de desembre de 2017”. La declaració va servir de tret de sortida del full de ruta del procés i va ser suspès pel TC.