L'informe policial sobre els fets de Ceuta que ha sortit a la llum aquest dimecres descarta que la crisi fronterera fos fruit d'un "moviment espontani" i sosté que al darrere hi va haver una operació planificada de guerra híbrida. El document atribueix a les Forces i Cossos de Seguretat del Marroc un paper en la planificació i execució d'un procés que, segons les seves conclusions, perseguia dos objectius principals: "col·lapsar el sistema de gestió fronterera" i "eliminar la capacitat de resposta per part d'Espanya". "Ens trobem davant d'un procés planificat i executat per mitjà de la coordinació d'actors de rellevància", assenyala l'informe, que considera que una operació d'aquesta magnitud necessitava capacitat per influir a les xarxes socials, connexions amb "persones vinculades a les forces de seguretat marroquines" i la participació d'actors o institucions "amb l'experiència necessària per intervenir en la planificació".
L'informe va més enllà de la passivitat de les forces de seguretat marroquines i apunta directament a un "guiatge actiu" dels migrants durant l'entrada a Ceuta. Aquesta conclusió es basa, segons el document, tant en els testimonis de persones que van travessar la frontera com en l'anàlisi policial del material gràfic disponible. Els agents marroquins haurien donat indicacions físiques perquè els migrants es dirigissin cap a l'aigua i accedissin a territori espanyol per l'espigó del Tarajal, en comptes d'intentar impedir-ne el pas. El document també atribueix als uniformats un grau d'intervenció superior en l'operativa sobre el terreny, fins al punt d'assenyalar que haurien arribat a "coordinar i organitzar" l'accés de "vehicles de gran tonatge" que transportaven un nombre elevat de migrants a la zona.
Descripció dels agents marroquins
En aquest sentit, el material gràfic inclòs en l'informe incorpora 11 fotografies d'agents marroquins uniformats i 21 imatges més de persones que identifica com a agents no uniformats participant en la coordinació de l'entrada. Segons el document, al llarg de la ruta fins a l'espigó del Tarajal es van difondre imatges d'individus sense uniforme, descrits majoritàriament com a "homes d'entre 30 i 50 anys, de complexió forta o atlètica i cabells". Aquestes persones duien una vestimenta "que no coincideix amb la de la majoria de les persones que intentaven entrar o sortir de Ceuta". "En la majoria dels casos vesteixen samarretes o polos de colors neutres i poc cridaners, pantalons llargs i gorra".
El virus de la desinformació
Un altre dels elements que l'informe situa al centre de l'operació és la desinformació difosa a través de les xarxes socials. Un dels principals factors utilitzats per impulsar la mobilització va ser una interpretació manipulada d'una sentència del Tribunal Suprem espanyol sobre les devolucions en calent, que va acabar convertida en un missatge senzill i fals amb capacitat de viralitzar-se. Tot i això, la policia puntualitza que no va ser la resolució judicial per si mateixa la que va actuar com a detonant, sinó la seva "utilització i manipulació" per donar credibilitat a la convocatòria. L'informe identifica igualment altres elements que haurien contribuït a dinamitzar el moviment, entre els quals la festivitat del Dia del Tron al Marroc i la regularització extraordinària de migrants a Espanya. La coincidència i explotació d'aquests factors, conclou, permet apuntar a una "planificació prèvia" i reforça la hipòtesi de l'existència d'una "direcció estratègica i operacional" darrere dels esdeveniments.
La manera com es va propagar el missatge tampoc seria casual. La policia sosté que la campanya de desinformació presenta un encaix especialment precís amb el mètode SPREAD, un model de disseny de continguts virals desenvolupat per la Harvard Business School i que s'identifica com una manera "d'optimitzar l'impacte de les publicacions a les xarxes per assegurar-ne una difusió massiva". Per als investigadors, resulta "difícilment assumible" que una campanya mediàtica d'aquestes dimensions pogués aparèixer i prosperar de manera "improvisada, automàtica o involuntària", perquè hauria requerit un "cúmul de casualitats" extraordinari. L'anàlisi comparativa subratlla que una operació digital amb aquest grau de sofisticació necessitaria "eines d'automatització d'alta complexitat" i la participació de professionals especialitzats en màrqueting digital.
La migració com a tapadora
El comportament posterior de les persones que van travessar la frontera és un altre dels arguments que l'informe utilitza per qüestionar que l'objectiu principal de l'episodi fos estrictament migratori. Segons la policia, més del 90% dels qui van aconseguir entrar a Ceuta van tornar voluntàriament al Marroc poc després, i la Guàrdia Civil situa en 73.514 el nombre de retorns. A partir d'aquest patró, els investigadors conclouen que la finalitat migratòria hauria funcionat com una "cobertura formal" destinada a facilitar, incentivar i dirigir un moviment massiu de persones cap a la frontera ceutina.
El gran error del CNI
L'informe de la Policia Nacional dedica també una part especialment crítica al paper dels serveis d'intel·ligència espanyols i assenyala directament les mancances del CNI davant la magnitud de l'operació. Entre els efectes col·laterals més transcendents de l'entrada massiva, el document situa el "qüestionament del CNI en la detecció del que ha passat", després que el principal servei d'intel·ligència de l'Estat no aconseguís anticipar una mobilització coordinada de desenes de milers de persones. L'anàlisi policial va encara més enllà i conclou que Espanya va ser objecte d'una "acció de contraintel·ligència ofensiva de manual". Segons aquesta tesi, l'operació hauria estat preparada amb un nivell de precisió i discreció especialment elevat, fins al punt d'aconseguir esquivar els mecanismes habituals de detecció dels serveis d'intel·ligència centralitzats de l'Estat.