El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Rafael Mozo, ha oficialitzat la sortida de la vocal Concepción Sáez, que va renunciar al càrrec al considerar que la situació a l’òrgan de govern dels jutges era “insostenible”. En decret firmat aquest divendres, Mozo aplica la llei del Poder Judicial, que contempla que els vocals “només” cessaran dels seus càrrecs pel transcurs dels cinc anys per als que van ser nomenats, per “renúncia acceptada” pel president o per incapacitat, incompatibilitat o incompliment grau dels deures del càrrec. La renúncia, que té efectes a partir d’aquest dissabte 1 d’abril, no tanca la crisi en el bloqueig per la renovació del CGPJ mentre l’ala progressista encara medita si val la pena dimitir en bloc.

En el decret, el president interí de l’òrgan agraeix a a la vocal nomenada per Izquierda Unida “els serveis prestats” i en reconeix “la dedicació i la professionalitat durant el llarg període en què ha exercit les seves funcions”. Mozo també n’accepta els motius que va esgrimir en una carta enviada el 13 de març. En la missiva, Sáez justificava la renúncia al considerar que la situació era “insostenible” i deia que la seva continuïtat al ple era “inútil”. Segons va deixar escrit, el bloqueig en la institució, que fa que dura quatre anys i mig, deixa un escenari “radical i potser ja irreversible degradació de la institució”. “La incapacitat de prendre determinades decisions en l’exercici ordinari de les competències d’aquest òrgan a la vegada que es clama per la recuperació de competències impròpies d’un Consell en funcions ha acabat per esgotar la meva paciència”, va teclejar Sáez.

La marxa de la progressista eixampla la majoria conservadora que hi ha a l’òrgan. Si no hi ha més dimissions, ara hi quedaran deu vocals elegits pel Partit Popular, sis a proposta del PSOE i un altre del PNB, que s’acostuma a arrenglerar amb l’espai progressista. En qualsevol cas, la dimissió de Sáez va originar un moviment en aquest sector perquè va portar un altre vocal del mateix sector, Álvaro Cuesta, a plantejar-se una dimissió en bloc. La via plantejada, però, no té el consens de la resta i la reunió que es va fer aquesta setmana va acabar sense acord per pactar una posició comuna. Alguns d’ells temen que l'acció coordinada no tingui cap efecte pràctic, que es quedi en un acte simbòlic i que, a sobre, l’ala conservadora pugui fer funcionar l’òrgan igualment.

Després de la trobada d’aquest dimarts, alguns magistrats van explicar que va ser un “intercanvi d’opinions” per discutir el plantejament de dimissió col·lectiva per primera vegada encara que els convençuts no van poder seduir els reticents. Sigui com sigui, a mesura que passen els dies, la renúncia grupal s’està esvaint i va perdent força per la percepció instal·lada que no seria efectiva.