Ara fa quatre mesos, durant el debat d’investidura, Gabriel Rufián va enviar un avís a navegants: “Sense diàleg no hi ha legislatura”. S’havia de constituir una taula bilateral entre l’Estat i la Generalitat i llavors no hi havia una majoria alternativa a la de la moció de censura. Quatre mesos més tard, en plena gestió centralista del coronavirus, el cap de files d’ERC a Madrid ha reiterat la mateixa advertència: “Sense diàleg, simplement, no hi ha legislatura”. La diferència és que ara el comandant únic Pedro Sánchez sí que té alternativa: pot prescindir dels seus compromisos amb Catalunya si les coses van maldades. Des d’aquella primera reunió a La Moncloa, no se n’ha sabut res més, d’aquella taula bilateral entre l’Estat i la Generalitat.
La setmana que acaba és la del trencament de la majoria que va fer possible la moció de censura i la primera investidura fructífera de Pedro Sánchez. Ha estat dinamitada. Davant la pèrdua de suports fonamentals, que feien inviable la quarta pròrroga de l’estat d’alarma, el govern espanyol va decidir finalment mirar cap a la dreta. Allà va trobar Inés Arrimadas, en el seu tercer dia de regnat en un partit que busca la supervivència. Tots dos van segellar una entesa, hores abans del ple del Congrés, que tenen almenys predisposició d’allargar en el temps. El PNB, escombrant cap a casa, hi va posar els pocs vots que faltaven. Segons transmeten des de Calàbria, els contactes amb ERC, a través dels vicepresidents Carmen Calvo i Pere Aragonès, van ser merament protocol·laris, sense res concret damunt la taula.
La nova aliança amb Ciutadans dinamita la majoria de la moció de censura i la investidura
Parèntesi de la batalla de la dreta. Ciutadans ha vist la seva oportunitat i no l’ha desaprofitat. En només tres dies, Arrimadas va convertir els seus 10 diputats en més útils que els 57 que va obtenir Albert Rivera ara fa un any. El gran perdedor ha estat el PP de Pablo Casado, arrossegat per l’extrema dreta de Vox en la seva acció política, que va protagonitzar l’escena més absurda de la setmana: primer va fingir votar-hi en contra i després va anunciar una abstenció quan els seus vots ja eren totalemtn irrellevants. Pel camí, ha ressuscitat Ciutadans, que ha segellat un acord amb La Moncloa els termes del qual són propis d’un soci de legislatura, amb reunions setmanals de seguiment entre les dues parts.
Des de la presó de Lledoners, el mateix Oriol Junqueras ha instat Pedro Sánchez a triar entre ERC i Ciutadans. La resposta de La Moncloa: tots dos. Amb totes les contradiccions i riscos, el govern espanyol de coalició ha optat per la geometria variable. En paraules de la portaveu María Jesús Montero aquest divendres, "la majoria que aquest govern va comptar per a la investidura i les diferents lleis té vocació de poder ampliar-se”. Aquest mateix dissabte, en la seva compareixença setmanal, era el mateix president espanyol qui rebutjava la dicotomia entre un soci o un altre. En ple gir estratègic, Arrimadas no ha descartat donar suport a una cinquena pròrroga de l’esta d’alarma, confirmat la predisposició a la perdurabilitat.
Sánchez ha trobat el seu oasi en el centralisme, des del qual gestiona la greu crisi del coronavirus. Des del primer dia va recentralitzar les competències i va imposar el comandament únic, que encara s’ha negat a deixar anar en favor de les autoritats que coneixen el territori. Les conferències de presidents autonòmics s’han convertit en un aparador on el president espanyol exposa el que prèviament ja ha decidit i en la majoria de cops anunciat el dia anterior des de la sala de premsa de La Moncloa. Malgrat la “cogovernança”, l’Estat continua tenint l’última paraula en tot el procés.
L'última paraula de l'Estat
Segurament el cas més comentat i més sonat ha estat el de la presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Isabel Díaz Ayuso, a qui el Ministeri li ha negat passar a fase 1 malgrat haver-ho demanat. Tot plegat sent el principal focus de la pandèmia a Espanya. Però també n'han acabat pagant les conseqüències els mateixos dirigents autonòmics socialistes. Que ho preguntin al president del País Valencià, Ximo Puig, que ha vist com Salvador Illa li ha negat el canvi de fase de tot el seu territori malgrat tenir bones xifres. Puig va proposar els 24 departaments de salut valencians, i el Ministeri només ho ha permès en 10 d'aquests territoris.
Contra la descentralització d'ERC
L’exigència d’ERC era molt simple: que la gestió de la desescalada es pogués fer des del mateix territori, sense comandament únic, amb plenitud de competències dels governs autonòmics. És a dir, la descentralització de la que fa bandera el PSOE. En tot moment van mostrar-se disposats a negociar amb el govern de coalició per reconduir el no cap a una abstenció. Però des de Calàbria hi ha la sensació que els socialistes van arribar tard, malament i sempre de cara a la galeria (com a la mateixa crisi del coronavirus). De fet, la informació de les trucades va ser difosa pel mateix equip de Carmen Calvo. No són temps per a declaracions de Granada i Barcelona.
🦠MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries