Dels 9.932 milions d'euros que l'Estat té previst abonar aquest juliol a les autonomies per endarreriments dels lliuraments a compte del 2025, després que el Congrés validés el decret aprovat pel govern espanyol fa un mes, 2.610, seran per a Catalunya. El país és així una de les autonomies que rebrà més diners, amb el País Valencià, Múrcia, Andalusia o Castellà i Lleó. Els lliuraments a compte són transferències mensuals per les quals l'Estat anticipa a les administracions territorials pràcticament tot el que estima que recaptarà d'elles a través dels impostos cedits i fons, depenent del que determina el sistema de finançament, i el que està previst al respecte en el decret acabat de convalidar. Fonts del Ministeri d'Hisenda han informat a EFE que la previsió és que aquests pagaments endarrerits, corresponents als mesos de gener a juny, es facin en els dies que queden de juliol. També s'abonarà la liquidació corresponent al 2023, cosa que suposarà en conjunt més de 21.600 milions d'euros.
El País Valencià, el més beneficiat
Les comunitats que més veuran millorats els seus ingressos per aquest concepte respecte a l'exercici passat són la Valenciana (10,43 %), Catalunya (10,18 %), Múrcia (9,75 %), Andalusia (9,63 %) i Castella i Lleó (9,54 %), totes elles per sobre de la mitjana. Quatre comunitats, les de major població i pes econòmic, sumen gairebé dos terços de tot l'increment d'enguany. Pel que fa a la liquidació del 2023, que correspon a l'ajustament que Hisenda fa a les autonomies entre el que es va lliurar dos anys enrere i el que realment s'ha recaptat, seran 11.692 milions d'euros, dels quals Catalunya en rebrà 2.762.
El PP vota a favor al Congrés
Enmig de la guerra total entre el govern espanyol i el PP, l'última batalla ha estat la dels currículums, les populars van votar a favor del decret, argumentant que es tracta d'una demanda de les autonomies. El PP mana a moltes comunitats d'arreu de l'Estat, entre les quals algunes de les més beneficiades, com el País Valencià. Amb tot, ha retret que aquesta mena d'accions haurien de figurar als pressupostos generals de l'Estat, que enguany tampoc no n'hi ha ni se n'esperen. Al seu torn, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ara l'ull de l'huracà pel nou model de finançament per a Catalunya, va defensar que la intenció del decret era reforçar els recursos per "sanitat, educació, polítiques d'habitatge o aquelles polítiques que estiguin fent els ajuntaments. Tot i que finalment el PP hi va votar a favor, Montero els va retreure que a principis d'any votessin en contra dels famosos decrets òmnibus que ja portaven les actualitzacions de les entregues, titllant-ho de "paradoxal": "Voten en contra de determinades mesures i alhora li recriminen al govern espanyol que no doni recursos", denunciava abans que la norma superés el tràmit.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!