Pedro Sánchez s’aboca, si no hi ha cap gir de guió, a un mandat sencer sense aprovar (ni tan sols presentar) pressupostos generals de l’Estat. Actualment estan vigents els comptes de l’any 2023 —aprovats el novembre del 2022—, que són de l’anterior legislatura. El 2024 i el 2025 ja va fer-se enrere en la presentació dels comptes. En el primer cas, hi va renunciar en el precís instant que el llavors president de la Generalitat, Pere Aragonès, va convocar eleccions anticipades a Catalunya. El cap de l’executiu espanyol va calcular que, amb una aritmètica tan ajustada i tan dependent de les formacions independentistes, seria impossible que aquestes formacions negociessin els comptes espanyols i hi donessin suport en plena campanya electoral. Sense que s'entrebanqués cap esdeveniment important en el camí, aquesta feblesa parlamentària va ser el mateix argument per, l’any següent, tornar a renunciar a la presentació dels pressupostos. El govern de PSOE i Sumar ja acumulava llavors diversos deutes amb els socis d’investidura i ja s’havia acostumat a les derrotes parlamentàries. I ara l’excusa és, segons ha traslladat el mateix Sánchez, la guerra a l’Iran.
La realitat, més enllà de l’esclat bèl·lic a l’Orient Mitjà, és que l’escenari se li ha anat complicant cada cop més a Sánchez. Allò que l’any passat era estar en números vermells amb els socis, enguany ja s’ha convertit en les relacions PSOE-Junts trencades, amb ERC sense tòrcer el braç amb l’IRPF, i amb Podemos convençut que està en camí de culminar la venjança caïnita a Yolanda Díaz.
Per una banda, els juntaires asseguren que no mantenen contactes amb els socialistes; i no hi ha cap ministre del gabinet de Sánchez que, ni en públic ni en privat, els porti la contrària. Per l’altra, el líder d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, s’ha mostrat obert a “avaluar” propostes alternatives per part del PSC ara que Salvador Illa també ha posat el fre de mà retirant els pressupostos catalans, però continua volent la cessió de la recaptació de l’IRPF; es tracta de la línia vermella que tenia bloquejats els comptes de la Generalitat i també els de la Moncloa. I, a més, Podemos acaricia ja la culminació de la venjança a Sumar —la seva homicida política en grau de temptativa, Yolanda Díaz, ja ha renunciat a tornar-se a presentar a unes eleccions— i Irene Montero advoca ara per un tàndem amb Gabriel Rufián, qui ja ha esdevingut el líder simbòlic de l’esquerra espanyola. Fonts dels morats asseveren en converses informals amb aquest diari que no tenen intenció de facilitar al PSOE i a Sumar l’aprovació d’uns nous comptes.
La guerra, el decret anticrisi i la previsió de creixement, noves excuses per no exposar-se a un daltabaix parlamentari
Ara, Sánchez allunya la data —o la possibilitat— en la qual el govern espanyol presenti els pressupostos generals de l’Estat del 2026. Dijous, des de Brussel·les, el president socialista restava prioritat a la presentació dels comptes asseverant que ara el seu executiu està focalitzat en allò “urgent”. És a dir, en la resposta a les conseqüències econòmiques de la guerra a l’Iran. Per això aquest passat divendres el Consell de Ministres va celebrar una reunió extraordinària per aprovar un decret llei amb mesures anticrisi.
Després d’aprovar un paquet de 5.000 milions d’euros focalitzat a reduir el preu de carburants, electricitat i fertilitzants, Sánchez va insistir en la mateixa idea. Compareixia en roda de premsa per explicar el pla, i en resposta a les preguntes dels periodistes, assenyalava que no és fútil dir que ara cal ocupar-se de la resposta a la guerra. Argumentava que cal ocupar-se de les “gravíssimes conseqüències” de l’ofensiva dels Estats Units i Israel. De totes maneres, Sánchez també advertia que “pot haver-hi una alteració en la previsió del creixement” econòmic que obliga l’executiu a receptar-se paciència. I, com ha fet els darrers tres anys, aplanava el camí per a una nova pròrroga pressupostària: “Els comptes actuals ens permeten créixer i continuar reduint la desigualtat”.
Canvi discursiu l’endemà de la marxa enrere d’Illa
Sánchez va confirmar que endarreria la presentació dels pressupostos, precisament, l’endemà que Salvador Illa anunciés que feia una renúncia similar; encara més gran: PSC i ERC van pactar que el Govern retirava uns pressupostos ja presentats per guanyar temps, continuar negociant i trobar una alternativa a l’exigència dels republicans amb l’IRPF, que és un compromís del pacte d’investidura d’Illa i que requereix que el Ministeri d’Hisenda mogui fitxa. Aquest tribut també era la línia vermella per negociar els comptes espanyols.
La nova posició del govern espanyol representa un canvi en el seu discurs. Durant setmanes han assegurat que tenien intenció de presentar els comptes aquest primer trimestre; abans del dia 31 de març. I també assenyalaven que els presentarien malgrat que no comptessin amb els suports necessaris. Però María Jesús Montero, vicepresidenta primera del govern espanyol, ministra d’Hisenda i, per tant, membre del gabinet de Sánchez responsable de presentar els comptes, asseverava dijous que ella “no presenta mai pressupostos si no té la confiança que s’aprovaran”. No és el que havia dit fins ara.
Montero, amb un ull posat a Andalusia i al calendari que marqui Juanma Moreno
També deia Montero que la presentació d’aquests comptes s’endarreriria “unes setmanes”. Es tracta d’un element més que fa pensar que els comptes ni hi són ni se’ls espera. Encara que no fos un indefinit xut de pilota endavant, projectar els pressupostos per d’aquí a unes setmanes pot provocar que Montero ja no formi part del govern espanyol. Sempre ha dit que abandonarà la Moncloa quan el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, convoqui eleccions. Ella serà la candidata del PSOE. Els comicis en aquesta autonomia s’han de celebrar, com a tard, aquest estiu. I això provoca que Moreno tingui ja poc marge per a convocar-los i s’especula amb la possibilitat que ho faci després de les vacances de Setmana Santa.
I qui dia passa, any empeny. Si el govern espanyol arriba al 2027, podria llavors utilitzar el mateix argument pel qual va renunciar als comptes del 2024: que és impossible negociar-los amb els partits centrats en la precampanya electoral. I Sánchez arribaria al final de l’actual mandat sense haver aprovat ni presentat uns pressupostos.