A Catalunya ja hi ha uns 5.000 refugiats provinents del conflicte a Ucraïna. Així ho ha anunciat el Govern la tarda d'aquest dijous, tot i que ha explicat que no és un recompte oficial. Damunt del paper el cens de la Generalitat és de 1.700 persones, però la portaveu de l'Executiu, Patrícia Plaja, ha explicat que els consta que poden ser fins a 5.000 d'acord amb les comunicacions rebudes del consolat d'Ucraïna a Barcelona o d'organitzacions com Creu Roja. Siguin 1.000 o 5.000, el Govern insisteix a poder fer una acollida digna d'aquestes persones i així ho ha manifestat Plaja després de la reunió de seguiment del conflicte, que s'ha celebrat aquesta tarda de forma telemàtica encapçalada pel president Pere Aragonès i diversos membres del Govern.

"Hi ha dones i infants que al arribar contacten amb referents que ja tenen aquí, encara no han tingut contacte amb l'administració", ha explicat Plaja per justificar el fet de no tenir un cens actualitzat, i ha dit que treballen per ordenar les dades. En qualsevol dels casos, la portaveu de l'Executiu ha posat èmfasi en l'acollida: "Cal garantir que totes les persones no només tenen coberta l'emergència habitacional, sinó també drets que li són propis, com la sanitat pública o l'educació". A hores d'ara els refugiats a Catalunya estan ubicats en albergs, encara hi ha disponibles unes 150 places, a l'espera que l'estat espanyol habiliti el macrocentre que va anunciar que ubicaria a la capital catalana per acollir persones. El número de refugiats per la cruesa de la guerra es dispara, doncs: el cens de dimarts a Catalunya era de 1.200 persones

 

Durant la reunió, els diversos departaments de la Generalitat han posat en comú en què estan treballant. Aquest espai de coordinació del Govern es va activar el passat 24 de febrer i a la reunió d'avui hi eren presents Jordi Puigneró, Laura Vilagrà, Roger Torrent, Tània Verge, Victòria Alsina, Josep Maria Argimon, Joan Ignasi Elena i Violant Cervera. La intenció del grup és fer un seguiment de la guerra a Ucraïna, amb la voluntat d'estudiar l'evolució dels esdeveniments i les seves conseqüències, per tal d'activar una resposta eficient.

Així, Plaja ha explicat que des del departament d'Empresa i Treball s'està fent un pla de polítiques d'ocupació orientat específicament a les persones que arribin. Així mateix ha explicat que demà Aragonès, amb l'objectiu d'abordar l'impacte energètic del conflicte, es reunirà amb els sectors més afectats.

Al mateix temps ha explicat que el vicepresident Jordi Puigneró, la consellera d'Acció Exterior Victòria Alsina i el cònsol d'Ucraïna visitaran divendres una nau que el Port de Barcelona ha habilitat per ubicar-hi els productes que s'han anat recopilant aquests dies d'ajuda humanitària. En la mateixa jornada, la consellera d'Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, visitarà Mollerussa per valorar les conseqüències econòmiques de la guerra sobre el sector alimentari.

Comissió delegada

El Govern també ha decidit en aquesta reunió crear una comissió delegada de seguiment del conflicte bèl·lic i els efectes econòmics socials i humanitaris, una comissió que es crearà formalment a la reunió del Consell Executiu de dimarts vinent, "igual com es va fer amb la pandèmia". L'objectiu d'aquesta comissió delegada és que la presa de decisions sigui el més àgil possible. 

Ben igual com ha fet aquest matí Aragonès quan ha anunciat que aniria a la Conferència de Presidents de La Palma, Plaja ha reclamat a l'estat espanyol la creació d'un fons econòmic, un fons específic que permeti finançar les despeses. Ha aclarit que els diners han de venir del govern espanyol, però que la Unió Europea també ha de moure fitxa per derivar els diners a cada estat.