Espanya té en Margarita Robles una ministra de Defensa —la de les banderes i avions i tot el cercle de canons— que defensa l’espionatge indiscriminat i sense control a polítics, advocats, periodistes i etcètera pel fet de ser independentistes —una posició dissident legítima—, i el que inquieta als diaris és si durarà en el càrrec, l’estabilitat del govern de què forma part o si s’aprovaran tals lleis aquesta setmana o la que ve. Aquest és el resum de les preocupacions de la majoria de portades impreses d’avui. Ni un sol títol diu que el govern espanyol, la seva ministra de Defensa, empara la conculcació de drets i llibertats civils i polítiques que suposa vigilar i espiar ciutadans sense autorització judicial. El govern espanyol protegeix l’espionatge il·legal. El govern espanyol justifica l’espionatge il·legal. El govern espanyol patrocina l’espionatge il·legal. Se’n podrien fer quinze més, de títols com aquests, que no només expliquen la substància del que passa sinó que estan a l’alçada de la gravetat de l’abús. Diu la ministra Robles que l’Estat no tenia més remei, que no podia fer altra cosa, que estava amenaçat. I els diaris —descomptats els hooligans que transformen les víctimes en botxins, com El Mundo o l‘ABC— no reaccionen, ho accepten, són comprensius, els hi acaba semblant tan normal, com els ho va semblar que sis mil o vuit mil policies i guàrdies civils atemorissin i estovessin de valent als votants de l’1 d’Octubre perquè, ui, ai, oi, el que els preocupava era si havien fet mil ferits o dos. També els va semblar normal el 155 i tot el procés judicial posterior. Els diaris d’avui s’apuren i s’enerven perquè la reacció dels aliats de la ministra és demanar-ne la dimissió. Què han de fer, felicitar-la perquè per defensar la Constitució l’ha conculcat de la pitjor manera? Si ho fa ella, per què no ho pot fer qualsevol altre? Més encara, una altra ministra —en aquest cas Pilar Llop, la de Justícia, deunidó— va sortir a reforçar la seva col·lega tot recordant als que reclamen protecció pels seus drets i llibertats que si no callen tornarà la repressió, la presó i l’exili. Que no falte de ná.
Tantes bestieses com es van dir aquest dimecres al Congrés des del banc del govern espanyol… Sobta la pusil·lanimitat i la por amb què reaccionen els diaris. No és d’ahir que la premsa està esporuguida, no. Per això, lliures de marca, Pedro Sánchez, Fernando Grande-Marlaska, Margarita Robles, Pilar Llop i tutti quanti, es permeten dir el que han dit aquests dies. Ningú els en demana comptes. Ningú els diu que aquesta cultura política és incompatible amb la democràcia, que és intolerable. Serà que ja els sembla bé així? Amb la meitat de la indignació i energia amb què aquests diaris van reaccionar contra l’independentisme els anys del procés, polítics com els esmentats no seurien ni al consell de ministres ni a les Corts ni enlloc. Deia ahir un periodista de referència de La Vanguardia que el problema és no acceptar o no entendre que aquest escàndol, batejat CatalanGate, va de democràcia i afecta tothom: independentistes, unionistes, monàrquics, republicans, conservadors, progres, liberals, comunistes i ultres i també als que se’n riuen del mort i de qui el vetlla. També als periodistes. Cert. Més val tard. Però això és tot just una part de la cosa. L’altra, com rebla un humorista ben conegut, és “deixar de fer veure que el CatalanGate és només un problema de salut democràtica que es pot arreglar en un tres i no res, i no pas una estratègia política (programada, transversal i sostinguda en el temps) de persecució a una minoria nacional”. Qualsevol Estat faria el mateix, diuen. Vladímir Putin favejaria aquest tuit. De fet, l’autòcrata rus ha respost a Margarita Robles. Què ha de fer, Rússia amb Ucraïna i els ucraïnesos si no és destruir-la i matar-los? Per sort, però, ni tots els estats democràtics es comporten com l’espanyol ni tots els diaris fan com la majoria dels d’aquí. Per això, en altres estats democràtics —imperfectes com són tots—, els ciutadans i les minories respiren millor i els seus drets i llibertats estan protegits.
