La frase “no tiene la palabra” acompanyant una intervenció (o un intent d’intervenció) en català semblava enterrada al Congrés dels Diputats des que al setembre la Cambra Baixa va aprovar l’ús de les llengües cooficials a tota l’activitat parlamentària. I quedaven enrere múltiples incidents que s’han produït els darrers anys quan un diputat intentava parlar en català i acabava expulsat de la tribuna d’oradors. Però, com es diu popularment, amb les coses de palau val més asseure’s i aquesta setmana s’ha constatat que encara falten passes per fer abans d’aconseguir la plena normalització del català al Congrés.

L’evidència d’això va arribar aquest dijous amb la celebració de les primeres comissions de la legislatura, que també han posat de manifest una disparitat de criteris que no per previsible deixa de cridar l’atenció: a la Comissió de Justícia, presidida per un diputat del PSOE, es va permetre intervenir en català entregant una còpia traduïda del discurs o autotraduint-se oralment, mentre que a la Comissió Mixta per la Unió Europea, amb un president del PP, es va impedir parlar en català.

La Mesa plantejarà homogeneïtzar el criteri

Veient que, com ha quedat acreditat, hi pot haver disparitat de criteris entre les diferents presidències de les comissions, la presidenta del Congrés, Francina Armengol, plantejarà a la Mesa una manera dhomogeneïtzar el criteri perquè totes les presidències actuïn de la mateixa manera, segons indiquen fonts de l’entorn d’Armengol. La voluntat és parlar amb tothom buscant la bona voluntat de totes les parts per garantir que els diputats es puguin expressar com diu el Reglament, però també defensar el dret a entendre mentre s’acaben d’implementar els instruments definitius.

Les mateixes fonts asseveren que, com es va dir al setembre, calia esperar un contracte gran, que s’està tramitant encara, per poder tenir un sistema muntat de manera fixa per les comissions i situen aquesta conjuntura dins de la normalitat d’una implantació tan potent com la de les llengües cooficials. Així mateix, altres fonts de la Mesa afegeixen que, en la darrera Junta de Portaveus, Armengol va demanar sentit comú als grups parlamentaris mentre es culmina tot aquest procés.

Per la seva banda, fonts de Junts reivindiquen que hi ha un acord i mostren el convenciment que la Mesa del Congrés actuarà davant el comportament del PP. Des d’Esquerra, apunten que ja se sabia que a les comissions el procés trigaria més, consideren que no es tracta d’un incompliment i confien que en poques setmanes tot plegat quedarà resolt. Reconeixen que una possible estratègia és autotraduir-se, però subratllen que, sigui com sigui, és palmari i ha quedat demostrat que parlar català no està prohibit. Conclouen que cal trobar l’equilibri entre la reivindicació del dret a parlar català i el fet que cal poder entendre’s amb qui estiguis dialogant o debatent.

El relat d’aquest dijous a les comissions té sis protagonistes directes: Francisco Lucas, Josep Maria Cervera, Marta Madrenas, Francisco Conde, Pilar Vallugera i Jordi Gaseni. I un personatge secundari que treu el cap en forma de precedent: Meritxell Batet.

Una còpia escrita amb la intervenció traduïda

Francisco Lucas, president de la Comissió de Justícia i diputat del PSOE per Múrcia. És qui fa l’alerta de tot plegat al voltant de dos quarts d’onze del matí: després del discurs inicial del ministre Félix Bolaños, i d’un breu torn de paraula de la portaveu del PP, María Jesús Moro, comunica que el diputat de Junts li ha manifestat la voluntat de parlar en català. La solució “més garantista” que se li ha ofert és entregar a tots els membres de la comissió la intervenció impresa en castellà, que serà la que consti al Diari de Sessions.

Josep Maria Cervera, portaveu de Junts a la Comissió de Justícia. Fa les dues intervencions, tant per respondre a Bolaños com per respondre al Fiscal General de l’Estat, que compareix a continuació, en català. Ara bé, després de la seva segona intervenció, Francisco Lucas l’avisa: “La còpia que ha traslladat a la resta de senyories serà la que consti realment al Diari de Sessions, ja que la seva intervenció oral no s’ha ajustat de manera estricta amb la seva intervenció escrita”.

Meritxell Batet, com a diputada, també va entregar una còpia traduïda de la seva intervenció

Tanmateix, no serà la primera vegada que el Diari de Sessions recollirà el fragment d’una intervenció a través d’una traducció que entrega el diputat, si bé en altres casos eren intervencions més breus. Ens hem de remuntar a l’octubre del 2017, quan la diputada del PSC Mertixell Batet, un any i mig abans de convertir-se en presidenta del Congrés, va fer servir el català per demanar el president Carles Puigdemont que convoqués eleccions anticipades abans que es proclamés la independència. L’aleshores presidenta de la Cambra Baixa, Ana Pastor, la va interrompre i li va recordar que procurés parlar amb la llengua que entenen tots. “Tinc la traducció preparada”, va replicar-li Batet.

 

I, efectivament, al Diari de Sessions d'aquell ple consta el text en català que la mateixa Batet va entregar i la traducció al castellà que també ella va facilitar. Ara bé, el text en català que recull el Diari de Sessions no es correspon fidelment a les paraules que Batet va pronunciar a l’hemicicle. El document escrit reflecteix que Batet va demanar a Puigdemont que frenés “el patiment social, la sagnia econòmica i el mal a l’autogovern de Catalunya”, mentre que l’aleshores diputada socialista va expressar verbalment que Puigdemont “es deu a tota la societat catalana, a tots i cadascun dels catalans i està fent patir a milions de catalans i aquest no és un dret del senyor Puigdemont, al contrari, té l'obligació d’evitar el patiment de milions de catalans”.

A un altre nivell, i per posar un altre exemple, el juliol del 2010, Josep Antoni Duran i Lleida, diputat de CiU, també va pronunciar una frase en català i va entregar el text al Diari de Sessions: “Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol”.

Madrenas, sense poder intervenir en català 

Tornant al 2023, recuperem els protagonistes d’aquest passat dijous a les comissions del Congrés.

Marta Madrenas, portaveu de Junts a la Comissió Mixta per la UE. Es queda sense intervenir a la comissió perquè el president, Francisco José Conde (del PP), no la deixa parlar en català. Igual que el seu company Josep Maria Cervera, anuncia que ha dut una còpia en castellà perquè tots els assistents puguin entendre la seva elocució. Després que el president l’adverteixi que si fa servir el català, no tindrà la paraula, li demana que li especifiqui sobre la base de quin precepte li ho prohibeix, donat que està “limitant” els seus “drets lingüístics”. “He entès els seus arguments que no comparteixo gens. Prefereixo que vostè m’impedeixi continuar quan jo iniciï, perquè tinc dret a fer la meva intervenció en català”, rubrica després de la justificació de Francisco Conde.

Francisco José Conde, president de la Comissió Mixta per la Unió Europa i diputat del PP per Lugo. Argüeix que la comissió no disposa dels mitjans tècnics perquè els portaveus puguin fer ús de les diferents llengües i tots els membres puguin entendre-les i adverteix que, fins que no estiguin disponibles, “les intervencions hauran de ser totes i cadascuna d’elles en espanyol”. Assegura que ha de defensar “els drets de la resta de membres” i replica a Madrenas que cap norma estableix que pot parlar en català si entrega una còpia de la traducció “del que suposadament dirà”. A més, parlant-ne amb el lletrat, Manuel Delgado-Iribarrenllegeix un text al mòbil assegurant que la reforma del Reglament aprovada el setembre preveu que “la Mesa habilitarà els mitjans necessaris per a la interpretació i, quan no s’adopti l’acord, no se’n podrà facilitar la traducció”. I, partint d’això, impedeix que Madrenas intervingui en català.

Ara bé, l’únic règim transitori que apareix a la reforma del Reglament del Congrés publicada al BOE és que “la Mesa, escoltada la Junta de Portaveus, establirà els procediments i els mitjans per dur a terme l’aplicació pràctica” de la reforma i que, en el cas de la presentació de documents i escrits al Registre de la Secretaria General, hi haurà un període de transició de màxim sis mesos per adaptar els serveis de la Cambra Baixa. Els diputats que presentin escrits en una llengua que no sigui el castellà, hauran d’acompanyar-los d’una traducció, com va passar, per exemple, amb una proposició de llei que va presentar Junts sobre el CGPJ.

ERC opta per autotraduir-se i parlar en castellà

Pilar Vallugera, portaveu d’ERC a la Comissió de Justícia. Després de veure la reacció irada del PP i Vox en saber que el diputat de Junts intervindrà en català, anuncia que també parlarà en català, tot i que la seva intenció inicial era parlar en castellà, entenent que “encara no s’han articulat els mitjans suficients” i que cal un període d’adaptació. Finalment, comença autotraduint-se i combinant les dues llengües, però acaba el seu discurs en castellà. “Jo soc d’una part del meu partit molt petiteta que pensa que en català no hem de fer res aquí, perquè jo aniria al parlament anglès i parlaria en anglès, aniria al francès i parlaria en francès; me’n vaig a l’espanyol i parlo en espanyol perquè no em sento concernida per aquesta legitimitat”, confessa a l’inici de la seva intervenció.

 

Jordi Gaseni, senador i portaveu d’ERC a la Comissió Mixta per la UE. Reivindica que li agradaria parlar amb la seva llengua, assenyala que segur que l’entendrien i apunta que, quan hi ha auriculars, majoritàriament la resta de parlamentaris no els fan servir. “Puc entendre que la ideologia el pugui, però amb aquesta acció ens fa sentir més estrangers del que ja ens sentim”, etziba al president de la comissió. I procedeix a fer la intervenció en castellà sense més complicacions.