"Senyoria, la llengua comuna entre tots els diputats és el castellà i és la que ens permet entendre'ns, li demano que la utilitzi". "Vostè sap que el reglament no permet l'ús d'altres llengües oficials en comunitats autònomes, li retiro la paraula". A partir d'aquest dimarts, aquestes frases passaran a la història del Congrés dels Diputats. El 19 de setembre de 2023 es convertirà, si res canvia, en el primer dia en què es podrà utilitzar el català, l'aranès, l'eusquera i el gallec de forma oral al ple de la cambra baixa espanyola, convertint-se en una fita històrica per a aquestes llengües. A més, aquest mateix dia es votarà per tràmit d'urgència la reforma del reglament de l'òrgan legislatiu que facilita l'ús dels idiomes. Des d'aquest moment, els parlamentaris disposaran d'auriculars per escoltar la traducció de les intervencions. Així es posa fi a un greuge per a les llengües cooficials de l'Estat, que fins al moment han estat sistemàticament ignorades en aquesta cambra perquè s'havia impedit qualsevol intervenció que no fos en castellà.

En els darrers anys, els diputats catalans —en particular, els que formen part de partits sobiranistes— han hagut de veure com se'ls retirava la paraula per intentar parlar en la seva llengua o, fins i tot, se'ls expulsava de l'hemicicle, com els va passar als exdiputats Joan Tardà i Alfred Bosch (Esquerra Republicana). Els vets a les intervencions en llengua catalana s'han accentuat especialment en la darrera legislatura, quan Meritxell Batet —aleshores presidenta del Congrés dels Diputats i tercera autoritat de l'Estat— ha silenciat en múltiples ocasions diputats d'ERC, Junts per Catalunya o la CUP per fer servir el català en els seus discursos parlamentaris. En una entrevista a ElNacional.cat en el marc de la campanya de les eleccions generals del passat 23 de juliol, Batet, que va ser la candidata del PSC, adduïa que era necessària la reforma del reglament perquè la normativa no habilitava l'ús d'altres llengües més enllà del castellà. Però probablement un dels fets que va passar més inadvertit és que la mateixa Meritxell Batet va viure en primera persona què significa rebre un toc d'atenció per parlar en català al Congrés. A continuació, recuperem alguns dels moments més polèmics en què es va impedir als oradors seguir la seva intervenció perquè utilitzaven la llengua catalana:

Joan Tardà i Alfred Bosch, expulsats del Congrés per parlar en català

L'11 d'abril de 2013 es va viure un dels moments més tensos amb la presidència del Congrés per l'ús del català al faristol. Els exdiputats d'ERC Joan Tardà i Alfred Bosch van ser expulsats de la tribuna per qui encapçalava aleshores la cambra baixa espanyola, Jesús Posada. Tant Tardà com Bosch van voler posar en evidència la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ordenava que, si un alumne sol·licitava l'ensenyament en castellà, se li concedís. Seguint aquest paral·lelisme, ambdós van plantejar que, si això es podia sol·licitar als centres educatius de Catalunya, també es podia fer al Congrés. Posada va demanar a Tardà, el primer a intentar-ho, que no provoqués un "conflicte innecessari" perquè si s'obstinava a parlar en català, l'obligava a "retirar-li la paraula". "Li demano que reflexioni, perquè això no condueix a res, vostè ha de complir amb el reglament, encara que entenc que el seu argument pot ser fins i tot interessant, però no es pot aplicar", sentenciava el popular. El republicà prosseguia la seva intervenció en català i el president de la cambra el cridava a l'ordre. Joan Tardà va seguir amb el seu discurs i Posada va tornar-lo a tallar per llegir-li l'article 104 del reglament, que concreta que si es fan tres crides a l'ordre, el president de la Mesa del Congrés pot retirar la paraula i fins i tot "imposar la sanció de no assistir a la resta de la sessió" plenària. I així va passar.

 

L'operació es repetia uns minuts després amb Alfred Bosch, que utilitzava el mateix argument que el seu company de files per poder parlar en català. Jesús Posada, visiblement molest amb la situació, li recordava que "hi ha un reglament que cal complir" i li demanava "amb afecte no crear un incident". Bosch li replicava al president de la cambra que li explicités quin punt el reglament prohibia l'ús del català. Posada es limitava a respondre que "el que diu el reglament és que cal parlar en castellà" i que l'ús del català, el gallec o l'eusquera en "una cita, un comiat o una al·lusió" es podia fer sense problema, però no els discursos de manera íntegra. "Si els sembla inapropiada o inadequada aquesta situació, imaginin com d'inadequada els semblarà la situació als alumnes de les aules de les escoles catalanes", etzibava Alfred Bosch. El diputat republicà va seguir parlant en català, va ser cridat a l'ordre tres vegades i expulsat de la tribuna d'oradors.

Meritxell Batet intervé en català i Ana Pastor la renya

L'octubre de 2017 va marcar un abans i un després a la política catalana i espanyola. Dos dies abans de la DUI i de l'aplicació de l'article 155, en una sessió de control al govern del Partit Popular, la diputada del PSC, Meritxell Batet, va preguntar a l'aleshores ministre d'Economia, Luis de Guindos, per "l'impacte econòmic" de la situació política a Catalunya. Durant el torn de rèplica i des del seu escó, Batet va voler dirigir-se al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en català: "Li diem que està a les seves mans, está en sus manos frenar este desastre. Li demanem que respongui a les seves responsabilitats institucionals i no als seus somnis, perquè el senyor Puigdemont es deu a tota la societat catalana, a tots i cadascun dels catalans, i està fent patir a milions de catalans, i aquest no és un dret del senyor Puigdemont. Al contrari. Té l'obligació d'evitar el patiment de milions de catalans. Li demanem que convoqui eleccions autonòmiques". En aquell moment, la presidenta del Congrés d'aquella legislatura, Ana Pastor, interrompia Batet: "Procurem parlar —ja sap que jo soc d'una comunitat bilingüe (Galícia)— en la llengua en la qual ens entenem tots els espanyols, encara que jo, com sap, soc d'una comunitat bilingüe i, sens dubte, fomento l'ús de totes les llengües cooficials. Continuï". Batet responia: "Tinc la traducció preparada, senyora presidenta". I va seguir parlant en català la resta de la intervenció: "Al senyor Puigdemont li demanem que convoqui eleccions autonòmiques perquè torni a tota la societat catalana els seus drets i les seves llibertats, perquè torni a tota la societat catalana la dignitat de viure en democràcia".

 

La primera topada dura entre Albert Botran i Meritxell Batet

La catorzena legislatura és plena d'episodis on s'ha impedit l'ús del català a la tribuna del Congrés dels Diputats. El 17 de novembre de 2020, es va produir una de les primeres topades entre l'exdiputat de la CUP, Albert Botran, i l'expresidenta del Congrés, Meritxell Batet. El ple debatia una proposició no de llei de Vox que plantejava una contrareforma lingüística per imposar el castellà a tots els espanyols. En la seva intervenció en català, Botran denunciava que la iniciativa de la ultradreta coincidia amb la publicació d'unes dades "molt preocupants" que evidenciaven el retrocés de l'ús social de la llengua catalana a Barcelona. Batet el tallava després de 10 segons de discurs i li demanava que passés a "utilitzar la llengua comuna d'aquesta cambra, que és el castellà, i a la qual ens devem reglamentàriament". El cupaire va continuar parlant en català i la presidenta de la cambra li demanava de nou "atendre la qüestió" que li plantejava. Els estira-i-arronses van seguir fins que Batet va dir: "Si vostè no atén aquesta petició, li trec l'ús de la paraula". El mateix va passar el mateix dia amb Néstor Rego, diputat del BNG, que va intentar parlar en gallec. De fet, un any després, Botran tornava a protagonitzar una escena similar per utilitzar el català, i en aquesta ocasió es va aixecar del seu escó el diputat de Vox Agustín Rosety, que va donar una puntada a la seva cadira per mostrar la seva indignació per l'ús del català.

La "prova" de Gabriel Rufián: "Després diuen que és el castellà el que està perseguit"

Poca estona després del vet a la intervenció d'Albert Botran en català, el portaveu d'Esquerra Republicana, Gabriel Rufián, reptava la presidenta del Congrés dels Diputats amb una "prova". Rufián va iniciar la seva intervenció en català i va voler recordar que el seu company Joan Tardà ho havia fet durant molt de temps i que fins i tot havia estat expulsat per aquest motiu. Meritxell Batet interrompia Rufián i li agraïa en català la seva intervenció, però li subratllava que les altres llengües oficials de comunitats autònomes es podien fer servir "de manera acotada, amb una petita introducció, una petita cita, alguna expressió o una petita referència". "A vostè també li demano que continuï amb la llengua comuna, que és el castellà", afegia la socialista. El republicà va prosseguir en català, però Batet insistia: "Segur que la seva intervenció té molt de contingut perquè ens la perdem la resta de diputats". Aleshores, Gabriel Rufián ironitzava: "Veuen? I llavors diuen que és el castellà el que està perseguit i amenaçat".

 

Míriam Nogueras, Montse Bassa i Albert Botran, silenciats en el debat per poder fer servir les llengües cooficials

El 21 de juny de 2022, el Congrés dels Diputats va debatre una proposició de llei registrada per ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, el PNB, Compromís i el BNG per modificar el reglament del Congrés i permetre l'ús de les altres llengües oficials de les comunitats autònomes a la cambra. La iniciativa no va prosperar aleshores i, durant la sessió plenària, fins a tres diputats independentistes van ser silenciats per qui tenia la presidència del Congrés en el moment del debat, el vicepresident primer Alfonso Rodríguez Gómez de Celis (PSOE). La portaveu de Junts per Catalunya, Míriam Nogueras, arrencava el seu torn de paraula fent un retret a Gómez de Celis (PSOE) i instant-lo a fer servir l'article 3 de la Constitució espanyola, on s'apunta que "l'ús del castellà és un dret, no pas una obligació". "Si al Congrés no hi cap la meva llengua, no hi cap la nostra llengua, és que tampoc hi cabem nosaltres", etzibava Nogueras en català. Gómez de Celis tallava la juntaire per demanar-li que parlés en castellà perquè "tothom qui hi ha a la cambra la pugui entendre". Míriam Nogueras reprenia el discurs apuntant que "és habitual que es parli el castellà aquí, però no és normal; les llengües que no són el castellà no són una riquesa per a vostès, els fan nosa i són una realitat que els molesta". Tot plegat ho deia abans de tornar a ser tallada i cridada a l'ordre per segon cop. Abans d'arribar al tercer i perdre l'ús de la paraula, la diputada de Junts indicava: "La meva llengua és el català i el meu país, Catalunya. Visca Catalunya lliure!".

 

També va patir aquests talls i que se li retirés la paraula la diputada d'Esquerra Republicana, Montse Bassa. La parlamentària iniciava el seu discurs en castellà i plantejava: "S'imaginen que van a un restaurant al seu propi país i no els atenen en la seva llengua? Els ha passat que als cursos de la universitat imparteixin només una minoria de les assignatures en la seva llengua? Han anat a una conferència a la seva ciutat i els han dit que, com que hi ha dos anglesos entre el públic, la conferència es farà en anglès, que és la llengua comuna de tots els europeus?". Poc després, Bassa passava al català per dir: "Això és el dia a dia als Països Catalans i n'estem fartes". El vicepresident primer la va cridar a l'ordre tres vegades i la va expulsar, però entre aquestes tres crides la republicana va assenyalar que li era "indiferent" la llengua que es parli al Congrés perquè els independentistes no han "vingut a reformar Espanya". "Si hi ha una unitat independentista perquè es parli català en aquesta cambra és per demostrar el supremacisme castellà, no existeix l'Espanya plural, només la castellana", apuntava.

 

I encara va haver-hi una 'tercera' víctima: Albert Botran (CUP). El diputat va voler exposar en català la situació de les llengües minoritàries i minoritzades a l'Estat, posant de relleu que els habitants de Catalunya, el País Basc i Galícia són bilingües; en tant que la majoria de castellanoparlants són monolingües. Gómez de Celis el va cridar a l'ordre en tres ocasions i li va retirar, també, la paraula. Més tard, es va repetir el mateix amb Néstor Rego, del BNG. Per la seva banda, i per esquivar aquesta 'censura', els diputats Ferran Bel (PDeCAT) i Joan Baldoví (Compromís) van fer el discurs en català i castellà, traduint simultàniament el que deien en català.

 

"No entri a debat amb la presidència": el xoc Meritxell Batet-Pilar Calvo (Junts)

Un altre moment destacat es va produir el 13 de setembre de 2022, quan el ple debatia una moció d'ERC sobre la producció audiovisual independent a Catalunya. La diputada de Junts per Catalunya, Pilar Calvo, arrencava el seu discurs en català felicitant Carla Simón i l'equip de la pel·lícula 'Alcarràs' per haver estat escollida la candidata d'Espanya als Oscar 2023. Durant la intervenció, Calvo criticava que el govern espanyol hagués "desvirtuat" el concepte de productor independent "posant la catifa vermella als inversors americans, als seus estudis i plataformes". Meritxell Batet la tallava per lamentar que aquesta era una "reiterada vivència" i la instava a seguir en castellà. La diputada juntaire seguia parlant en català i recordava que un dels acords de la taula de diàleg era l'ús de la llengua catalana i altres cooficials a les cambres legislatives. La presidenta del Congrés la tallava ràpidament i li demanava "no entrar a debat" amb la presidència. Més endavant, Calvo destacava que el reglament "no prohibeix l'ús del català" i Batet persistia: "No entri en polèmica". Finalment, després de rebre tres tocs d'atenció, Pilar Calvo es veia obligada a abandonar el faristol i perdia l'ús de la paraula.

 

Les diferències en l'ús del català, eusquera i gallec entre el Congrés i el Senat

El 18 de gener de 2011 es va poder parlar en català per primera vegada en un ple del Senat. Des del 2005, es permetia només en el marc de la Comissió de les Comunitats Autònomes. La cambra alta, que representa les comunitats, té habilitat l'ús de les llengües cooficials de l'Estat, però certament és força limitat. El reglament concreta que les intervencions en català, l'eusquera i el gallec només s'admeten durant el debat de les mocions i en la Comissió de les Comunitats Autònomes, però no durant les sessions de control. Al mateix temps, es permet registrar els escrits en aquestes llengües, però s'ha de fer acompanyat de la versió en castellà. En canvi, tot i que la cambra alta és l'òrgan legislatiu territorial per antonomàsia, ara serà el Congrés on es permetrà un ús molt més ampli de les llengües cooficials. La reforma del reglament que s'aprovarà aquest dimarts concreta que els diputats "tindran el dret d'utilitzar en tots els àmbits de l'activitat parlamentària, incloses les intervencions orals i la presentació d'escrits, qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d'oficial en alguna comunitat autònoma". Per fer-ho possible, també es comptarà amb "serveis de traducció i interpretació" de totes aquestes llengües. Això també s'estén a la presentació de documents i escrits al registre del Congrés, i a les actes de les sessions també hi apareixeran els discursos en les llengües que s'hagin pronunciat i la seva corresponent traducció al castellà. Aquest dimarts, doncs, s'obre una nova etapa al Congrés dels Diputats i per a la llengua catalana.