El cas Cerdán ha enfonsat les perspectives electorals del PSOE i ja ho reconeix fins i tot el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), que sota el control de José Félix Tezanos sempre és més que generós amb els pronòstics dels socialistes. En un nou baròmetre publicat aquest divendres, el laboratori demoscòpic insisteix a situar el PSOE per sobre del PP, però només per mig punt de diferència, si bé fa un mes situava els socialistes set punts per sobre dels populars. Si ara se celebressin unes hipotètiques noves eleccions generals, la formació de Pedro Sánchez obtindria el 27% dels vots; i la d'Alberto Núñez Feijóo el 26,5%. En les eleccions del 23-J de 2023, ambdós partits van superar el llistó del 30%: 33,06% el PP i 31,68% el PSOE. Vox no només continuaria sent la tercera força del Congrés dels Diputats, sinó que el partit de Santiago Abascal es dispara respecte del darrer baròmetre (passa d'un 13,2% a un 18,9%). L'altra formació d'extrema dreta amb intenció de presentar-se als pròxims comicis estatals, Se Acabó La Fiesta d'Alvise Pérez, també millora les seves perspectives demoscòpiques (de l'1,5% a l'1,7% respecte de l'anterior estudi).
Pel que fa a la pugna de l'esquerra espanyola, Yolanda Díaz continua sent favorita respecte d'Irene Montero i Ione Belarra, però l'espai continua completament esquinçat i dividit: Sumar obtindria el 7,8% dels sufragis i Podemos el 4,4%. Esquerra Republicana superaria Junts per Catalunya amb el doble de vots (2,1% per sobre de l'1%) i Bildu també quedaria discretament per sobre del PNB (0,9% i 0,8%, respectivament). Per altra banda, el baròmetre atorga al Bloc Nacionalista Gallec el 0,7% dels vots, per sobre del 0,3% de Coalició Canària i el 0,1% d'Unió del Poble Navarrès.
Un baròmetre marcat per l'empresonament de Santos Cerdán
El nom de Santos Cerdán és el que separa aquest baròmetre respecte de l'anterior. Malgrat que fa més d'un mes ja circulaven diversos rumors en el veloç boca-orella madrileny sobre l'existència d'un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, no va ser fins a mitjan juny que va fer-se públic el document que va tombar el secretari d'Organització dels socialistes. De cop, l'home de confiança de Sánchez apareixia com a líder d'una trama de cobrament de comissions a canvi d'adjudicacions públiques; un modus operandi que Cerdán i Koldo van exportar de Navarra a Madrid i en el qual s'hi hauria sumat Ábalos. El jutge, que ja ha empresonat Cerdán de forma preventiva al centre penitenciari de Soto del Real, ha iniciat una investigació per comprovar si aquesta trama acaba en un cas de finançament irregular del PSOE.
Les enquestes d’aquest baròmetre van acabar de fer-se abans que Sánchez comparegués aquest dimecres al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre el cas de Cerdán, Ábalos i Koldo. El president del govern espanyol va sortir-ne amb una vida extra, després que els seus habituals socis parlamentaris li donessin una segona oportunitat. Cap dels seus aliats imprescindibles en l’aritmètica parlamentària li va exigir la dimissió o sotmetre’s a una qüestió de confiança; només el PNB va plantejar-li l’opció.
En el darrer baròmetre del CIS, publicat ara fa un mes, el PSOE augmentava les seves perspectives electorals malgrat que els escàndols de corrupció i se situava en set punts per sobre del PP. Aquell estudi es va publicar justament el dia en què va fer-se públic el demolidor informe de l'UCO que incriminava Santos Cerdán juntament amb José Luis Ábalos i Koldo García en la trama de cobrament de comissions per adjudicacions públiques. Però ja feia temps que la tempesta judicial asfixiava Sánchez. De totes maneres, el laboratori demoscòpic de Félix Tezanos situava els socialistes en un 34,3% en intenció de vot, i els populars en un 27,3%.