Ja han passat 5 anys des d'aquells plens del Parlament eterns del 6 i 7 de setembre de 2017, els plens que van aprovar les conegudes com "lleis de desconnexió" i el president a l'exili Carles Puigdemont ha volgut recordar aquelles dues jornades maratonianes. "Els escarafalls amenaçants i vexatoris de l’oposició eren el preludi, fa 5 anys, de l’orgia de repressió que havia de venir", ha indicat el també eurodiputat en un missatge al seu compte de Twitter. Tot i això, el dirigent de Junts subratlla que l'estat espanyol no va aconseguir el seu propòsit ja que el referèndum d'independència es va acabar celebrant l'1 d'octubre i es va fer, insisteix el president a l'exili, "d'acord amb la llei".
Carles Puigdemont era el president del Govern en el moment en que es van celebrar les dues sessions al Parlament i l'altra gran protagonista era la presidenta d'aquest òrgan, Carme Forcadell, que aquest dimarts ha defensat que no va incomplir el reglament sinó que va desobeir el Tribunal Constitucional (TC) durant els plens del 6 i 7 de setembre En una entrevista a Rac 1, Forcadell ha assegurat que no va "conculcar" els drets dels diputats. "Tots els grups van poder parlar, molt més els de l'oposició. No vaig negar la paraula a ningú i no vaig deixar de fer cap reconsideració", ha dit. Així doncs s'ha refermat en la seva actuació durant els plens en què es van aprovar les anomenades lleis de desconnexió: "No em vaig equivocar, vaig fer el que havia de fer". Forcadell admet que van ser unes jornades "molt caòtiques" al Parlament però no ho ha atribuït a la Mesa sinó a les múltiples peticions de reconsideració de l'oposició que van aturar el ple repetidament. Es tractava, segons l'expresidenta, d'una estratègia dels grups per "intentar dilatar i tensionar" el Parlament. A l'expresidenta li sap molt greu la "mala imatge" que va donar la cambra catalana aquests dies però argumenta que es va produir per "respectar" els drets dels diputats.
L'altra cara de la moneda, segons els espanyolistes
Per la seva banda, la presidenta de Cs, Inés Arrimadas, i el líder de la formació a Catalunya, Carlos Carrizosa, han recordat els plens del 6 i 7 de setembre del 2017 com "l'atac més gran" a la democràcia des del 23-F. En un article d'opinió publicat El Mundo han considerat que els diputats contraris a la llei del referèndum i la de transitorietat han estat "silenciats" i que les iniciatives aprovades buscaven soscavar els drets i llibertats de milions de ciutadans. Arrimadas i Carrizosa han acusat el PSOE de reescriure la història i han criticat el PSC pel seu "habitual estat de sotmetiment al nacionalisme", que creuen que dificulta la resposta a l'encariment de la vida, les fonts d'energia o les regles fiscals. En aquesta línia, han equiparat la participació dels socialistes a la manifestació contra la sentència de l'Estatut del 2010 amb la seva posició sobre l'ús de les llengües a les aules. "El Govern de Sánchez està entestat a considerar el que va passar el 2017 un exabrupte puntual i no l'únic corol·lari possible després de dècades de propaganda populista i hispanòfoba", han lamentat.