Els cantaires expulsats de la Sagrada Família durant la visita del papa Lleó XIV a Barcelona tindran un paper protagonista aquest Onze de Setembre. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i les altres entitats independentistes que organitzen la Diada han decidit reconèixer els membres de les agrupacions corals que el passat mes de juny van ser expulsats de la basílica durant l’acte de benedicció de la torre de Jesús. En total, 150 dels cantaires afectats participaran en l’acte de l’11 de setembre, on interpretaran diverses peces musicals i, com a cloenda, entonaran Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya. La seva participació vol ser un reconeixement a les persones que, segons l’ANC, van veure limitada la seva llibertat d’expressió durant la visita del pontífex a Barcelona.
Els fets es remunten a l’11 de juny, quan més de 600 cantaires de diferents corals catalanes havien de participar en l’acte celebrat a la Sagrada Família amb motiu de la visita de Lleó XIV i de la inauguració de la torre de Jesús. Els cantaires havient d'interpretar El Virolai durant l’espectacle final a la façana del Naixement, però el dispositiu de seguretat de l’interior de la basílica els va impedir completar el programa.
Expulsats per les estelades i ‘Els Segadors’
La intervenció policial es va produir després que transcendís que alguns dels cantaires portaven estelades impreses a l’interior de les partitures i que hi havia la intenció d’entonar Els Segadors fora del programa oficial. Els membres dels cors van ser expulsats de la zona restringida de la basílica per agents de la Policia Nacional, segons van explicar fonts dels Mossos d’Esquadra, que van assenyalar que la competència de la seguretat a l’interior del temple corresponia a la policia espanyola. L’episodi va generar queixes i indignació entre els cantaires. Alguns testimonis van denunciar que els agents els havien encerclat i intimidat i que havien estat obligats a abandonar la basílica per la part posterior, pel carrer Mallorca. Un cop a l’exterior, alguns dels afectats van acabar cantant Els Segadors i El cant de la senyera, entre crits d’"independència".
La Sagrada Família va defensar aleshores que Els Segadors no formava part del programa oficial aprovat i va recordar que es tracta d’un temple catòlic. El delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, va negar que hi hagués un dispositiu específic contra els cantaires i va assegurar que l’evacuació de la basílica estava prevista per al conjunt dels assistents perquè l’acte havia acabat. L’incident, però, va provocar una forta reacció política dins de l’independentisme. L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va qualificar els fets de "vergonyosa acció de repressió contra els cantaires i contra els ciutadans que portaven banderes estelades" i va reclamar explicacions i responsabilitats.
L’endemà, centenars de persones es van concentrar davant de la Sagrada Família en suport dels cantaires expulsats. La mobilització va acabar amb el tall del carrer Sardenya, el desplegament d’una estelada gegant i la interpretació d’Els Segadors. L’ANC va donar suport a aquella concentració, que també va comptar amb la presència de l’expresident Quim Torra i de dirigents de Junts.
Un paper protagonista en la Diada
Ara, gairebé tres mesos després de l’incident, l’ANC ha decidit convertir aquells cantaires en un dels símbols de la Diada. Les entitats independentistes volen que la seva actuació serveixi per reivindicar la llibertat d’expressió i la dignitat nacional, en el marc d’un Onze de Setembre que porta per lema "Hi soc. Hi som. Pel present i pel futur: Independència". Els 150 cantaires interpretaran diverses peces durant l’acte de la Diada i seran els encarregats de posar-hi el punt final amb Els Segadors. D’aquesta manera, l’ANC recupera precisament la cançó que va estar en l’origen de la polèmica de la Sagrada Família i la converteix en un dels moments culminants de la mobilització independentista.
L’organització defensa que la seva participació és també una manera de posar el focus en "unes persones que, durant la visita del Papa a Barcelona, van veure limitada la seva llibertat d’expressió". La seva actuació s’emmarca en l’objectiu de les entitats independentistes de tornar a portar la ciutadania al carrer per la Diada i reivindicar el dret de Catalunya a decidir el seu futur.