L'Escolania de Montserrat canta el 'Virolai' davant del papa Lleó XIV en la fi del mil·lenari de l'Abadia

L’Escolania de Montserrat ha protagonitzat un dels moments més emotius de la visita del papa Lleó XIV a l’Abadia amb la interpretació del Virolai, l’himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. El cant, carregat de simbolisme i tradició, ha ressonat a l’interior de la basílica en un context en què també se celebra el mil·lenari del monestir benedictí. La interpretació del Virolai ha estat rebuda amb solemnitat pel pontífex, que ha seguit l’acte amb atenció en un escenari d’alt valor espiritual i cultural per a Catalunya. Durant la celebració, l’Escolania també ha interpretat la Salve, una de les peces marianes més emblemàtiques del repertori litúrgic.

El papa Lleó XIV ha arribat a Montserrat cap al migdia en una jornada marcada per l’expectació i la presència de fidels i visitants, que vorejaven els 8.000. L’acte central de la visita ha estat el res del Sant Rosari, que s’ha celebrat a les 12.00 h a l’interior de la Basílica de Montserrat, amb la participació musical de l’Escolania. Un cop acabin els actes, el pontífex ha de compartir un dinar amb els monjos del monestir

Fi dels actes del Mil·lenari de Montserrat

Precisament, la presència del Papa ha culminat les celebracions del mil·lenari de la fundació del monestir benedictí. El pontífex manté des de fa anys un vincle especial amb la Mare de Déu de Montserrat. Quan era missioner al Perú, va ser director d’una parròquia dedicada a Montserrat i, abans de ser elegit papa, ja havia visitat el monestir l’any 2013.

El Mil·lenari de Montserrat no és una celebració improvisada. Tal com es va exposar el 26 d’abril de 2024, l’any 1025 l’abat Oliba de Ripoll va enviar un grup de monjos a la muntanya de Montserrat, on va prendre forma el monestir benedictí que ha acabat representant l’espiritualitat de Catalunya. Mil anys més tard, el monestir ha arribat a aquesta efemèride després d’anys de preparació. La Fundació Mil·lenari es va constituir ja el 1997 i, segons va destacar el comissari de la celebració, el pare prior Bernat Juliol, s’ha arribat finalment al “temps de collir”, evocant el passatge bíblic que recorda que “tot té el seu moment”.

Aquesta celebració s’ha concretat en prop d’un miler d’activitats al llarg de quinze mesos, des del 7 de setembre de 2024 —amb la inauguració institucional— fins al 8 de desembre de 2025, quan es clourà amb unes vespres solemnes i el cant del Te Deum del mil·lenari. Juliol va subratllar que la commemoració no només mira al passat, sinó també a “l’inici del segon mil·lenari de Montserrat”. En aquell mateix acte, el pare abat Manel Gasch va recordar que, malgrat que la presència humana a la muntanya es remunta a més de 12.000 anys i que ja hi havia ermites al segle IX, la celebració se centra en la fundació del monestir benedictí. També va reivindicar la continuïtat de la comunitat: “Fa mil anys que no ens hem mogut d’aquí i hem mantingut la mateixa fe i la mateixa regla, la de sant Benet”.