El Tribunal Constitucional para els peus al Partit Popular en un nou intent d’obstaculitzar el recorregut de la llei d’amnistia. Tant Gènova com els governs autonòmics governats pels populars (Madrid, l’Aragó, el País Valencià, Andalusia, les Illes Balears, Múrcia, La Rioja, Castella i Lleó, Galícia, Extremadura i Cantàbria) van presentar un recurs de súplica contra la decisió del TC d’apartar el magistrat conservador José María Macías, que ha sigut públicament molt crític amb l’amnistia, de totes les deliberacions sobre els recursos i les qüestions d’inconstitucionalitat que té sobre la taula. Van al·legar que “no és acceptable trasplantar” la recusació que va aprovar en la qüestió d’inconstitucionalitat impulsada pel Suprem, que va estar promoguda per la Fiscalia, a la resta de procediments “sense escoltar les parts”. Ara, el Constitucional tanca la porta a les pretensions del PP i confirma que Macías no podrà participar en els debats sobre l’amnistia. De nou, han anunciat vots particulars els conservadors Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo i César Tolosa (que també han maniobrat per frenar l’amnistia) i Concepción Espejel. Així doncs, queda ratificat que s’amplia la majoria progressista del tribunal que decidirà sobre la constitucionalitat de la norma de l’oblit penal: estarà compost per sis progressistes i quatre conservadors.
👤 José María Macías, l’amic de Llarena que va equiparar procés i feixisme i que el TC ha apartat de l’amnistia
Per justificar el recurs de súplica, fonts del PP van sostenir que el Constitucional “va vulnerar el seu dret a efectuar al·legacions sobre la recusació del magistrat, com a part implicada en el procediment en haver presentat un recurs d’inconstitucional” i “no va respectar els principis de contradicció i igualtat d’armes, generant indefensió”. Els populars van lamentar que el TC va prescindir “totalment i absolutament” del procediment establert legalment en estendre a totes les causes la decisió d’apartar un magistrat “sense donar audiència a les parts en els altres processos”.
En la mateixa línia, el conseller de Presidència, Justícia i Administració Local de la Comunitat de Madrid, Miguel Ángel García, va justificar que el Constitucional havia “expulsat els vocals que no estan disposats a assumir una trágala”. El portaveu del govern d’Isabel Díaz Ayuso va presentar el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, com el “ministre 24 del govern de Sánchez” i va al·legar que la decisió del Constitucional és “irregular i arbitrària”, “no respecta cap procediment” i “vulnera el dret a la tutela judicial efectiva”.
📝 El Constitucional aparta dels debats sobre l’amnistia José María Macías, crític amb la llei
📝 El TC aparta definitivament José María Macías, contrari a l’amnistia, de tots els recursos contra la llei
Per què la Fiscalia va demanar la seva recusació?
El fiscal general de l’Estat va al·legar que, abans de formar part del TC, José María Macías era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i va participar en una “reiterada exteriorització d’un corrent de pensament radicalment contrari” a la norma de l’oblit penal a través de dos pronunciaments “oficials i públics” que contenien una “crítica demolidora basada en consideracions d’inconstitucionalitat” i suposaven una “extensa, raonada, reiterada, detallada i categòrica valoració de la llei”. Això va fer que ell es formés un seguit “criteris profusament detallats i precisos” sobre la “pràctica totalitat” dels arguments que va plantejar el Suprem i , per tant, era difícil “eludir” la “inevitable imatge de formació d’un sòlid prejudici” sobre la qüestió.
Quins eren els dos pronunciaments? D’una banda, la declaració institucional del 6 de novembre, abans de conèixer-se el redactat de la norma, va mostrar la “preocupació i desolació intensa” per la “degradació” que suposaria una amnistia i va assenyalar que “utilitzar una llei singular per envair competències pròpies del Poder Judicial com a mitjà de negociació política” constituïa una “perversió del règim constitucional”. D’altra banda, l’informe que va aprovar el CGPJ el març va concloure que l’amnistia “soscava” el dret a la igualtat, “vulnera” la separació de poders i no justifica la seva adequació a “tots els valors, principis i condicions” de la Constitució.
“Va poder formar criteri en detriment de la deguda imparcialitat”
Per acceptar la recusació, el TC va concloure que José María Macías va poder “tenir coneixement de l’objecte del litigi i formar criteri en detriment de la deguda imparcialitat” i va participar “directament o indirecta en l’assumpte objecte del plet i causa”. Va esgrimir que “hi ha identitat entre les qüestions plantejades” pel Tribunal Suprem i les analitzades per l’informe de legalitat [a instàncies del Senat] en el qual va participar, unes qüestions que van ser “objecte d’una detallada i profunda anàlisi jurídica constitucional” en l’informe del CGPJ. A més, va assenyalar que hi ha una “clara proximitat temporal” (només van passar quatre mesos) entre l’emissió de l’informe i el recurs del Suprem. “Totes aquestes circumstàncies revelen objectivament una presa de posició jurídica prèvia sobre l’objecte del procés constitucional que, amb independència de quina sigui la seva orientació, justifica l’estimació dels motius de recusació”, va reblar.