El Tribunal Constitucional ha proclamat aquest dimecres Cándido Conde-Pumpido el seu nou president. El primer Ple del nou tribunal de garanties ha tornat a demostrar la divisió que existeix entre progressistes i conservadors, ja que l’exfiscal general de l’Estat només ha rebut sis vots a favor, i cinc en contra. Cal tenir en compte que hi ha un magistrat conservador que està de baixa per problemes de salut, de manera que si la situació no fos aquesta, s’hagués produït un empat. María Luisa Balaguer no ha desistit i ha intentat fins l’últim moment aconseguir el suport dels conservadors i el d’algun progressista, votant en contra de la candidatura de Conde-Pumpido. Pel que fa a la votació per escollir al vicepresident, Inmaculada Montalbán ha aconseguit sis vots, mentre que Ricardo Enríquez n'ha aconseguit cinc.

Els onze magistrats del Tribunal Constitucional s’han reunit aquest dimecres a partir de les onze del matí. El Ple tenia l’objectiu d’escollir el seu nou president, i tot i que havia de celebrar-se dimarts, ha acabat tenint lloc aquest dimecres: el president en funcions que va substituir Pedro González-Trevijano va donar temps als conservadors perquè es posessin d’acord en la proposició conjunta d’un únic candidat. Però això no va ser possible.

Divisió al sector progressista

Aquest dimarts, els magistrats progressistes van celebrar una reunió en privat per intentar posar-se d’acord i presentar-se al Ple de dimecres amb un únic nom sobre la taula. Van fracassar. Tot i que el favorit d’aquest sector era Conde Cándido-Pumpido, María Luisa Balaguer no va donar el seu braç a tòrcer i no va retirar la seva candidatura. El motiu? La catedràtica en Dret Constitucional confiava en rebre el suport de la branca conservadora i esgarrapar algun vot progressista, com el de la flamant magistrada María Luisa Segoviano.

Per què els conservadors preferien Balaguer? El sector en minoria considerava que Balaguer té més aptituds per cohesionar tots els magistrats, siguin del signe polític que siguin. Conde-Pumpido, exfiscal general de l’Estat, ha estat més vinculat al PSOE que Balaguer, que sempre ha estat allunyada dels partits polítics.

Per entendre la insistència de Balaguer en mantenir viva la seva candidatura no només cal explicar les esperances del sector conservadors, sinó tenir en compte unes declaracions que va fer la magistrada Segoviano a Onda Cero la setmana passada. Va destacar la importància que qui sigui president del Constitucional ha de tenir “l’empatia” necessària per fer més amena la convivència entre progressistes i conservadors. El seu vot podria haver estat decisiu.

L'expresident Trevijano rebutja distingir entre 'progressistes' i 'conservadors'

La setmana va començar amb l’acte de presa de possessió dels quatre nous magistrats del tribunal de garanties i la sortida dels quatre que tenien el mandat caducat, entre ells el president Pedro González-Trevijano. En el seu discurs de comiat, va disparar contra el govern espanyol i contra l’independentisme; a més de carregar contra la teoria que existeixen magistrats conservadors i progressistes. “No comparteixo la falsa dicotomia”, va afirmar; a més d’assegurar que tampoc no comparteix “les reclamacions d’impossible unanimitat, que és inexistent en els altres àmbits de la societat”.

Conde-Pumpido, exfiscal general de l’Estat

Nascut a la Corunya l’any 1949, Conde-Pumpido ha estat portaveu de Jutges per la Democràcia i fiscal general de l’Estat quan José Luis Rodríguez Zapatero estava a La Moncloa. Ha coordinat també les sentències dels recursos del judici al Procés, fins que fou recusat pel president Carles Puigdemont per pèrdua d'imparcialitat, moment en què es va abstenir voluntàriament de les causes relacionades.