La Caixa de Solidaritat ha destinat 224.000 euros a ajudar 130 represaliats durant el 2022, segons ha comunicat aquest divendres l'Associació de Foment de la Caixa de Solidaritat. Concretament, parlem de 224.472,78 euros repartits fins al novembre de la següent manera: 105.096,28 euros per a defenses, 73.824 per a fiances de responsabilitat civil i 29.714 per a sancions imposades. L'organització ha assegurat que les xifres evidencien "la dimensió de la repressió que continua patint el poble català des de diversos tribunals dins de l'àmbit penal i administratiu".
L'associació ha destacat que la Caixa de Solidaritat ha ampliat enguany el suport cap a les despeses de tractament psicològic de les persones afectades i familiars que així ho necessiten per causa de la persecució política, les agressions patides o els efectes de la repressió. "La repressió no atura i no podem deixar desemparades les persones que la pateixen", afegeix l'entitat independentista, que reclama que se segueixin fent aportacions a la Caixa de Solidaritat per atendre les persones afectades.
Reivindicar la Caixa de Solidaritat
L'organització ha puntualitzat que les defenses dels responsables polítics encausats les assumeixen els mateixos partits, així com que hi ha advocats d'arreu de Catalunya que s'ofereixen a defensar persones represaliades de manera gratuïta. Sigui com sigui, l'associació ha reivindicat la Caixa de Solidaritat com una eina "molt necessària per donar suport a les repercussions econòmiques que té aquesta repressió desfermada contra l'independentisme". És en aquest context que ha destacat la importància del suport que ofereixen els grups de suport i els advocats que assumeixen la defensa sense remuneració.
Respecte de la repressió, cal recordar que aquest dijous el Senat ha aprovat definitivament la reforma de la sedició i malversació. Una reforma que també havia d'incloure la modificació dels desordres públics, contra la qual l'ANC es va manifestar amb alguns milers de persones. Va ser el passat 6 de desembre quan tot un seguit de manifestants van sortir als carrers cèntrics de Barcelona per transmetre un missatge clar: "Cap pacte amb Espanya per empresonar-nos". Després de la mobilització, ERC va presentar unes esmenes contra l'enduriment dels desordres públics i l'ANC es va anotar el gol. La presidenta de l'entitat independentista, Dolors Feliu, ja havia dit que "la reforma dels desordres públics penalitza els fets de l'1 d'octubre". És a dir, que la llei estava escrita "en clau" per perseguir el referèndum del 2017.