Miquel Buch, el titular d'una de les conselleries més controvertides, comença la fase de represa el mes que fa dos anys que és responsable d'Interior. Desmarcant-se de les decisions operatives del cos i amb l'objectiu de reconstruir la policia catalana després de dos anys de cops durs, Buch fa balanç dels seus dos anys al Departament d'Interior, de com s'ha gestionat la crisi de la Covid-19 i fa una mirada llarga de futur.
Reclama la unitat per a aconseguir la independència i aposta per un projecte comú, un full de ruta, que vagi més enllà dels noms. El conseller i exalcalde de Premià de Mar i expresident de l'Associació Catalana de Municipis entén el paper que li ha tocat jugar en aquest Govern com una responsabilitat de país.
Foto: Sergi Alcàzar
Ara que ja estem a la represa, quina valoració fa de la feina que s'ha fet des de la Conselleria d'Interior amb la gestió del confinament per la Covid-19?
Des del primer moment s'activen tots els nostres cossos per poder gestionar l'emergència: Protecció Civil, Mossos d'Esquadra i Bombers. Paral·lelament, hem tingut afectació amb el 112 i amb Trànsit. Per tant, tota l'estructura del Departament d'Interior ha estat abocada al treball permanent per aquesta pandèmia. El que s'ha demostrat és que aquest país té vocació d'autogovernar-se i té uns plans d'emergència que altres territoris no tenen pensats, o no tenen preparats o esperen que algú els digui el que han de fer.
Catalunya té voluntat d'autogovernar-se, i per tant, de fer front a tots els reptes que es plantegin i, en el cas d'Interior, explícitament, ho demostren els plans d'emergències que estan pensats, que estan protocolaritzats, que hi ha uns responsables, unes maneres d'actuar, que tenen uns tràmits determinats que quan passa una situació com aquesta, doncs, actuem. És cert que algú podria pensar que per l'experiència o perquè ens passa més sovint doncs és més fàcil de gestionar plans d'emergència, com per exemple l'Inuncat o el Ventcat, però una vegada més crec que s'ha demostrat que aquest país té capacitat per gestionar les emergències que sigui, que el repte que ens pugui venir a Catalunya té capacitat de reacció i de superació. Una pandèmia d'aquestes característiques feia cent anys que no la teníem i no hi ha referents. Així com al mes de març no teníem referents ara ja tenim el referent d'haver actuat aquests 3 mesos. Ens estem autorevisant perquè en el cas que hi hagi un rebrot puguem actuar millor.
S'ha demostrat que aquest país té vocació d'autogovernar-se
Amb una Catalunya independent s'hagués gestionat millor la crisi de la Covid-19?
Jo el que puc dir és que vam ser els primers a prendre decisions: el confinament d'Òdena, el tancament de les escoles... En són dos exemples. Vam ser els primers a prendre decisions. Va ser fruit d'aquestes decisions que Espanya va anar a remolc i va prendre la decisió de declarar l'estat d'alarma, i per tant, subordinar-nos tots a ells. Jo no vull entrar en que si altres comunitats ho feien bé o ho feien malament. A Catalunya s'han anat prenent decisions. A partir d'aquí ens laminen les competències, competències a les quals tenim dret perquè ens les hem guanyat per exercir-les, ens les prenen i és aleshores que anem a remolc. La demostració que aquí ho haguéssim gestionat diferent han sigut les múltiples propostes que hem fet que ens han respost que no i que al cap d'uns dies o setmanes han fet exactament el que dèiem. Per tant, que ho haguéssim gestionat diferent, està clar. Que haguéssim anat un pas per endavant comparat amb el que hem tingut, també està clar. Està demostradíssim, per tant, em remeto als fets. A partir d'aquí, doncs segur que en una pandèmia d'aquestes característiques, en la qual el que s'ha demostrat és que calen decisions dràstiques per minvar, per reduir, el risc de contagi de pandèmia han sigut efectives. I no parlo només per Catalunya, parlo en general per Europa i pel món, per tant, és fefaent que aquí hem anat un pas per endavant des de abans de l'inici de l'estat d'alarma.
Quina relació té amb el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska?
Amb el Ministeri de l'Interior i amb el ministre en concret la relació és correcta. Segurament, el departament, per la matèria que gestiona, és el camp on menys política es pot fer. S'entén que hi pot haver polítiques de seguretat i d'emergències. Però la gestió política del dia a dia, la gestió política ideològica, són els espais on menys cabuda té. Aquí, independentment de la ideologia i la forma de pensar de cadascú, perquè s'han de gestionar les emergències, la relació és procliu perquè sigui correcta i de molt respecte.
Què ha estat el més dur del confinament?
Ha estat la pèrdua de tantíssima gent. Hi ha una generació de persones grans que malauradament no han superat la pandèmia i els hem perdut. I són éssers estimats i ni tant sols ens hem pogut acomiadar d'ells i elles. Hi ha un bé preuat en aquest món que és la vida i tenim molta gent que l'ha perdut. El més greu de tot és la mort de tanta gent a tot arreu.
I què és el que ha estat el més difícil de gestionar?
El que ens ha costat més ha estat desxifrar el BOE, traduir el BOE, en tan poc temps. Més d'una vegada hem vist com el butlletí oficial donava noves normatives que afectaven els catalans i catalanes i nosaltres teníem l'obligació de traduir-ho amb llenguatge fàcil, entenedor, a tota la ciutadania del país. I ens arribava sempre molt just de temps. El BOE l'han arribat a publicar abans que les disposicions entressin en vigor. Hi ha hagut un equip de gent, de Protecció Civil, que ha estat treballant d'una forma intensa, intensíssima, per poder fer comprensible tot el que estava passant.
La Conselleria d'Interior sempre és controvertida i sempre està vinculada a males notícies. En aquest cas, tot i la duresa de gestionar el confinament, ha estat plàcid... No és habitual que no es posi en el punt de mira la gestió del conseller d'Interior.
Segurament, s'ha posat menys en el punt de mira la gestió d'Interior. També és veritat que hi ha hagut un conjunt de persones, concretament, 17.000 mossos, 3.000 bombers i tot l'equip humà de Protecció Civil, que és un equip molt reduït de gent que s'ha fet un tip de treballar. I segurament perquè érem davant una situació nova, diferent, en la qual tots hem patit una mica de por, pels nostres familiars. Tots tenim persones estimades i hem patit per tothom. El repte el tenia el món sanitari, però tot el que ha estat el sistema de seguretat pública i emergències d'aquest país han ajudat a la ciutadania a fer front a aquesta pandèmia. Per tant, l'agraïment a tots els professionals d'Interior.
Foto: Sergi Alcàzar
En mig del confinament i la gestió de l'emergència hi ha hagut altres temes que han anat sorgint, com el debat si cal o no convocar ja les eleccions al Parlament de Catalunya. Ara era el moment de treure el tema?
Hem de tenir clar que, quan inicies un procés electoral, l'administració al qual està sotmès té una aturada. Quan estàs en funcions, que no exerceixes la teva responsabilitat plenament, atures l'administració de la Generalitat. I dins un procés en el qual, des d'un primer moment, ja vam poder intuir, veure i amb el temps hem pogut presenciar com la crisi sanitària es mutava a dues crisi més, que era la crisi social i la crisi econòmica, el que ara mateix seria més responsable és garantir que la institució continuï donant resposta a tot, independentment de si vols governar tu o vull governar jo. Jo crec que això ens ha tocat gestionar-ho a nosaltres i seria d'absoluta irresponsabilitat agafar ara i dir "aturo l'administració 3, 4 o 5 mesos", el que pugui durar el procés electoral, perquè des de que es convoca fins que hi ha les eleccions, fins que hi ha la constitució del Parlament, fins que el Parlament proposa el nom del president, fins que el voten i es constitueix el Govern poden passar 4, 5 o fins i tot 6 mesos.
Hem de ser molt responsables, molt cauts, perquè quan aquest país necessiti que la Generalitat doni respostes, hi sigui plenament i no s'hi valdrà "és que no trobo ningú que pugui firmar aquest decret, és que aquesta decisió l'ha de prendre algú que ara mateix està en funcions i no la pot prendre". A més, el missatge que traslladaríem a la ciutadania, en un moment en que tots els polítics hauríem d'estar remant per fer front a aquestes tres crisi, algú podria interpretar que algú estaria més preocupat per guanyar les eleccions que no pas fer front a la realitat i als problemes dels ciutadans. Generaria un trencament de la confiança de la ciutadania cap als poders públics.
Està clar que l'estat espanyol està guanyant
Què n'espera d'unes noves eleccions si el seu partit guanya i torna a formar govern? Tornarem a veure Miquel Buch de conseller?
Més que els noms d'una llista, el que aquest país necessita és un projecte polític, un projecte acordat, un full de ruta. Després d'aquests 2 anys, després de la sentència, després de l'1-O, el que ens ha faltat ha estat un full de ruta i uns objectius clars. Mentre aquests objectius dels independentistes no hi siguin, està clar que l'estat espanyol està guanyant.
Un projecte únic és una llista única?
No m'estic referint a una llista única. M'estic referint a un projecte i a un full de ruta pactat, acordat, que compti amb totes les sensibilitats independentistes d'aquest país. Mentre més desunits anem, més dèbils som. La clau de l'1-O, la clau del 9-N, que són dos gran èxits de treball conjunt d'administracions i ciutadania, és perquè anàvem junts, anàvem units. Independentment que algú vulgui defensar uns colors polítics o uns altres, unes ideologies determinades, el que està clar és que si volem la independència, separats no l'aconseguirem mai.
Aquesta setmana ha quedat vist per a sentència el judici al major Josep Lluís Trapero. Vostè se n'ha mantingut completament al marge. Suposo que haurà seguit el judici. Què n'espera?
Jo, com molt bé dius, m'he mantingut al marge per no intercedir. T'he de confessar que veient el judici m'ha costat molt, moltíssim, mossegar-me la llengua. Moltíssim. Però crec que el millor que puc fer tant pel major, com per la intendent Teresa Laplana, com per l'anterior cúpula d'Interior, és continuar mossegant-me-la. Quan acabi tot, parlaré. I l'únic resultat que espero, vist el que he vist, i vista la demostració de proves i les declaracions, l'únic que hi pot haver és l'absolució.
Aquests dies la Fiscalia està investigant el nomenament de l'escorta de Carles Puigdemont que ha portat, també, en mig de la crisi al conseller d'Interior al TSJC a declarar. A més, mentre estava declarant, va arribar un requeriment del ministeri públic al departament sobre els talls de la Meridiana. Vostè se sent perseguit judicialment?
El mateix dimarts que en Gabriel Rufián i la CUP em critiquen per una cosa, el jutge em crida a declarar, per tant, està clar que el Departament d'Interior sempre està al mig. Jo soc dels que critico i condemno els que tiren pedres a la policia i soc dels que critico i condemno els policies que tenen actituds racistes. Això és el Departament d'Interior, mentre et critiquen per un costat, també et critiquen per l'altre. Estàs sempre en el punt de mira.
També s'ha conegut aquests dies la condemna de Jordi Arasa pel desallotjament del 15-M de la Plaça Catalunya. Per primera vegada el conseller es manté al marge de les polèmiques que envolten els comandaments policials o els agents i ho ha deixat en mans de la part operativa del cos. És una manera de fer, d'amagar-se, de confiar en el cos?
Si analitzes els 24 mesos des de he estat nomenat conseller, es pot veure que segurament al llarg de la història poca acumulació de situacions d'emergència i situacions complexes ha viscut el Departament d'Interior en el passat com ara. De totes les coses que ens han arribat a venir, ara estem gestionant una pandèmia que feia 100 anys que no passava, però és que veníem del Gloria i del Gloria veníem del Dana, i del Dana veníem de la gestió postsentència i la de gestió postsentència veníem dels elements delinqüencials de Barcelona i si anem tirant enrere... Entre el Glòria i la postsentència, hem tingut l'explosió de la petroquímica més greu del sud d'Europa... Tot això ens ha tocat gestionar-ho al Departament d'Interior. És més que evident que al llarg d'aquests 24 mesos nosaltres hem tingut un paper a l'hora de gestionar-ho i, per tant, quan tu tens un paper a l'hora de gestionar i en aquest cas són emergències i és evident que la ciutadania, els periodistes, els grups parlamentaris, tothom tingui el seu punt de vista, i a vegades és a favor i a vegades és en contra i forma part del nostre dia a dia.
Foto: Sergi Alcàzar
A mi no em toca fer de policia
Respecte al cos dels Mossos d'Esquadra, el respecto i hi tinc una confiança plena. Però també tinc confiança plena en la complicitat i la confiança que ha de tenir un país democràtic, una societat democràtica, amb el seu cos policial. I sense voler fer feines de policia, que a mi no em toca fer feines de policia, sí que s'ha de gestionar la confiança entre el cos policial i la democràcia. Sí que és cert que quan vaig entrar, el cos dels Mossos d'Esquadra estava com estava. Tenia el conseller a la presó, tenia el seu comandament màxim en un procés, tenia 74 comandaments més en processos judicials més, veníem de l'1-O, veníem del 17-A, la situació no era la millor en aquells moments. Veníem de 8 anys sense promocions, amb una manca d'efectius real, veníem d'anys sense inversions, sense les eines que havien de tenir. Teníem el cos dels Mossos d'Esquadra tocat, el teníem debilitat. A partir d'aquí, el que hem intentat fer és reconstruir internament el cos. Al llarg d'aquests 24 mesos, al cap de 3 mesos d'estar al Govern, el cos dels Mossos s'integra al CITCO, fet que feia anys i panys que es demanava i no hi érem, el 17-A el vam gestionar sense estar en el Centre d'Intel·ligència i Terrorisme Organitzat (CITCO). En aquests 24 mesos hem gestionat dues promocions de 750 persones, 1.500 mossos. Paral·lelament, 500 bombers. Hem fet promocions internes dins el cos de Mossos d'Esquadra. Hem fet inversions que feia anys que no es feien. I un llarg etcètera, perquè això són coses puntuals, palpables, que es poden veure, però sobretot tot el que és gestió interna, aquella gestió que és tant intangible que no es pot veure, també l'hem intentat fer. Segur que hem comès errors però també és veritat que si fas balanç de la feina que hem fet en aquests 24 mesos, no ens em quedat curts, i tot això ho hem fet amb tots aquests episodis. No tenies prou feina per treballar internament que a més han vingut totes les adversitats hagudes i per haver-hi i les crítiques per part de tothom. Quan el Rufian i la CUP et critiquen per un costat i Ciutadans et denuncien dues i tres vegades i admeten a tràmit la querella, vol dir que estàs al mig. A mi em critiquen els "indepes" i els unionistes, però és que el departament d'Interior és això.
A mi em critiquen els "indepes" i els unionistes, però és que el departament d'Interior és això
Per tant, ja sabia on es posava?
Saber-ho, sí. Imaginar que aquests 24 mesos serien tan adversos, no. Saber que entraves en una de les conselleries més polèmiques i entrar just post 1-O, amb tot el que havia passat en el cos dels Mossos d'Esquadra i tota la repressió que està patint aquest país, sabia que seria a una situació complexa i difícil, i m'hagués pogut quedar a casa, però vaig decidir que no. A tothom li agrada donar subvencions, a tothom li agrada firmar acords amb entitats, però no a tothom li agrada fer la feina que es fa des de Interior, i a vegades no es valora prou. Molta gent sí que la valora i t'agraeix la feina que estàs fent, tant d'un costat com de l'altre, però normalment el departament d'Interior, i concretament a Catalunya, és molt qüestionat. Crec que no hi ha hagut cap conseller d'Interior que no li hagin demanat la dimissió en un moment o altre. A altres estats els departaments d'Interior et serveixen per projectar-te políticament, a Catalunya el departament d'Interior no serveix per a projecció, sinó per posar-te a boxes, si és que no et fan fora del circuït, però algú ha de fer aquesta feina. I això és el que també significa ser català, creure en l'autogovern i creure en el país, que a vegades toca fer feines complexes i difícils que generen moltes contradiccions però que algú les ha de fer.
Foto: Sergi Alcàzar
El departament va anunciar l'auditoria interna més gran que s'havia fet mai arran d'algunes actuacions d'agents en les mobilitzacions postsentència. Com està i quan es veuran els resultats?
L'auditoria la teníem prevista per a finals de març. Ara que ja hem entrat en la fase de represa, els propers dies podrem presentar-la.