La presó i l'exili que pateix part del Govern i l'amenaça del Tribunal Suprem damunt un nombre molt important de dirigents independentistes està envoltant d'una complexitat extrema l'entesa per a l'arrencada de la legislatura. Un acord bàsic tancat a Brussel·les entre el president, Carles Puigdemont, i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha de servir de punt de suport a partir del qual impulsar la sessió de constitució del Parlament dimecres vinent amb una Mesa de majoria independentista i, posteriorment, la investidura. No obstant, la concreció del pacte s'està demostrant molt difícil.

Puigdemont i Rovira, van posar en marxa en un sopar a Brussel·les dimarts al vespre la maquinària que havia dissenyat la setmana anterior republicans i Junts per Catalunya en una reunió prèvia a la capital belga. El primer pas ha estat descartar, segons fonts republicanes la possibilitat, apuntada des de JuntsxCat de bloquejar la constitució del ple amb la incompareixença dels diputats a l'hemicicle i, per tant, impulsar la posada en marxa de la legislatura amb normalitat.

L'acord s'ha conegut aquest dimecres a primera hora. Però la dificultat de posar-lo en pràctica s'ha fet evident de manera immediata. D'entrada perquè ERC ha deixat clar que, vista l'experiència, s'oposa a tensar de nou el reglament del Parlament. En canvi, des de JuntsxCat s'argumenta que la lectura del reglament ha de tenir un caràcter polític i no tècnic i que les resolucions dels lletrats de la Cambra no són vinculants i han de permetre una interpretació per part dels membre de la Mesa.

De moment, els lletrats, tot i no haver emès un pronunciament formal, no veuen amb bons ulls la possibilitat que s'ha apuntat d'una investidura de Puigdemont per videoconferència, però tampoc la intervenció delegada en un altre diputat. Argumenten que aquesta via limitaria el dret a la participació de l'oposició atès que no tindria oportunitat de debatre directament amb el candidat a la investidura.

Igualment, l'oposició ha fet saber el seu desacord i des de Madrid s'ha anunciat un recurs immediat en cas que s'adopti aquesta via. La voluntat del Govern espanyol és aturar qualsevol alternativa en aquest sentit que, en cas que portés a la investidura de Puigdemont hauria de ser rubricada pel Rei Felip VI que, segons la Constitució és qui ha de nomenar el president escollit pel Parlament.

Però la dificultat no es limita a la investidura. També la Mesa del Parlament, que és qui haurà de fixar les regles d'aquell ple, està envoltada d'incògnites. La presidenta, Carme Forcadell, no ha descartat encara formalment repetir en el càrrec però tothom és conscient que qualsevol decisió fora del compliment estricte del reglament podria complicar el cas contra ella obert al Suprem. La previsió majoritària és que finalment declini la proposta per dedicar-se a la seva defensa. Això planteja la necessitat de trobar un nom alternatiu en les files republicanes amb experiència suficient com per poder assumir aquest paper i disposat a assumir-ne el risc.

Ernest Maragall

Un dels noms que s'ha assenyalat les darreres hores amb insistència és el d'Ernest Maragall, que precisament haurà d'assumir aquesta responsabilitat quan es constitueixi la Mesa d'edat. Maragall es va reunir ahir amb Forcadell per abordar el ple de constitució de la Cambra, i fonts parlamentàries asseguren que ha deixat clar que la seva voluntat com a president de la Mesa d'edat és aplicar allò que fixi el reglament.

La compareixença aquest dijous davant del jutge del Tribunal Suprem dels responsables de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i del conseller Joaquim Forn haurà d'aportar novetats a l'escenari parlamentari. D'entrada, s'haurà de saber si el jutge admet l'aixecament de les mesures cautelars que els manté a la presó de Soto del Real i Estremera. I, en cas contrari, conèixer la possibilitat que els diputats electes, és a dir Sànchez i Forn -i, per tant també, el vicepresident Oriol Junqueras- puguin sortir del centre penitenciari per poder participar en el ple.

A partir d'aquí se sabrà si els independentistes poden comptar amb aquests diputats i preservar així la majoria absoluta de l'hemicicle i si s'han de plantejar la necessitat que alguns dels diputats renunciïn a l'acta. Tot plegat en el benentès que els comuns de Xavier Domènech han garantit que no se sumaran al bloc unionista, la qual cosa hauria d'impedir que C's, PSC i PP puguin posar en perill la majoria independentista de la Mesa.

Un cop constituïda la Mesa, les especulacions s'estenen a la investidura del president i la formació del Govern. I aquí, els escenaris es multipliquen fins a l'extrem, a partir de variables com la que imposaria la impossibilitat del retorn de Puigdemont o la no sortida de Junqueras de la presó. Però aquest no és encara el debat essencial a dia d'avui. "Ara la prioritat és la Mesa", assegura una font de la negociació.