L'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha revelat que la Fiscalia General de l'Estat va començar a investigar per sedició i rebel·lió el Govern de la Generalitat abans del 20 de setembre i de l'1 d'octubre. Les dues dates són clau per al ministeri públic i el Tribunal Suprem per avalar el delicte més greu que preveu la llei, però els primers informes daten del 14 de setembre, una setmana abans que passés res. Fins aquell moment hi havia la voluntat pública del Govern de la Generalitat de celebrar el referèndum, però no hi havia cap fet ni cap indici de delicte que portés a investigar l'executiu català. L'exfiscal José Manuez Maza, però, va donar ordres de començar la investigació molt abans. El documents que s'han trobat fins ara són del 14 de setembre, però Boye creu que n'hi podria haver d'anteriors.

Així ho va revelar en l'últim programa de la temporada de Preguntes freqüents de TV3. "Com es pot investigar una sedició del 20 de setembre o una rebel·lió de l'1 d'octubre, el 14 de setembre?", va pregunta Boye, alhora que va apuntar que "s'hauran d'exigir responsabilitats". "Hi ha molta gent, la llista és llarga, no es preocupin que la llista és llarga. Arribarem fins al final", va dir l'advocat. 

La documentació de la investigació prèvia es va colar entre la paperassa que Pablo Llarena va enviar al tribunal alemany per aconseguir l'extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió.

 

Boye creu que ara és el moment d'estar centrats en la defensa dels exiliats i els presos, però apunta que un cop hi hagi un desenllaç arribarà el moment de passar comptes: "Si fer un referèndum és una rebel·lió, què és envair competències d'una altre poder de l'Estat?", diu en relació al que està instruint el Tribunal Suprem. "El Tribunal Suprem està envaint competències d'altres poders, no només està marcant l'agenda política, sinó que l'està gestionant plenament", conclou.

Segons l'advocat Gonzale Boye, el cas "demostra una disfunció de l'Estat. Que en un problema polític els protagonistes acabin sent jutges, fiscals i advocats em sembla molt trist i molt poc democràtic". Segons Boye, Llarena "segueix sense demostrar que té un nivell jurídic per portar el cas" i creu que seguirà insistint i que ho tornarà a intentar".

En la mateixa entrevista, Boye compartia taula amb el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo, que va afirmar que "el que diu Llarena que és delicte de rebel·lió no pot ser acceptat a cap país europeu com a delicte de rebel·lió" perquè topa amb la llibertat d'expressió i el dret a manifestació. Segons Pérez Royo, "no és compatible la definició que fa del delicte de rebel·lió amb una societat democràtica".

Sobre el revés a Europa, el catedràtic creu que el Tribunal Suprem està humiliat per la justícia europea i això "és perillosíssim perquè són gent que té molt poder i s'han sentit humiliats". 

Sobre la judicializació de la política, Pérez Royo creu que "l'error més gran de Rajoy va ser fer-hi intervenir el Suprem. S'ha posat en marxa un procés que no es controla" i en culpabilitza tots els estaments, tant el govern en aquell moment del PP, com el vistiplau de Ciutadans i també el del PSOE, i la fiscalia i el mateix Suprem.

I és que entre les invasions de competències de Llarena hi ha el veto a les investidures de Jordi Turull i Jordi Sànchez: "No podia impedir ni que Turull ni que Sànchez fossin candidats. Havien d'haver estat proclamats. No poda impedir la investidura sense vulnerar la Constitució i l'Estatut d'Autonomia".

 

 

França, un risc

Gonzalo Boye ha recomanat a Carles Puigdemont que no viatgi a França. El 4 de setembre hi ha previst un acte a Perpinyà, a tocar de la frontera. Les ordres de detenció internacionals estan aixecades, però l'espanyola no i això vol dir que si entra a Catalunya el poden detenir. "França no és un territori on s'hagi d'arriscar. Hem de pensar ara sobretot en els presos i com traslladar el que s'ha aconseguit fora d'Espanya al procediment espanyol, per molt que molesti el Suprem", diu Boye.

Sense Puigdemont és complicat que es pugui fer el judici. El catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo remarca que sense el president que va designar els consellers i principal acusat del delicte de rebel·lió és difícil que el judici pugui tirar endavant. "Hi ha massa problemes jurídics per obrir el judici oral", va dir Pérez Royo, que dubta si realment es podrà fer el judici sense que Puigdemont estigui assegut al banc dels acusats. I és rotund: "No es pot celebrar el judici que s'està vulnerant la Constitució".