El canvi de cartera no canvia les dèries de l'exministre d'Exteriors i ara Alt Representant per a la Política Exterior i de Seguretat de la UE, Josep Borrell, que ha assegurat aquest dilluns que no el sorprèn la situació en què es troba el president a l’exili, Carles Puigdemont, a Bèlgica, i l'ha comparat amb la de l’etarra Nativida Jauregui, que viu “tranquil·lament” a aquest país.
“A Bèlgica les autoritats judicials de Flandes encara no han tingut a bé fer cas a una ordre europea d’una coneguda etarra a la qual es reclama per delictes de sang i segueix a Bèlgica tranquil·lament perquè els jutges no han considerat oportú que sigui jutjada a Espanya. Si això passa des de fa anys, no ens ha d’estranyar que passi altres coses”, ha assegurat en ser interrogat per la situació de Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig després que el tribunal de primera instància de Brussel·les hagi ajornat la vista de l’euroordre contra ells.
Borrell ha fet aquests declaracions durant una roda de premsa amb el ministre d’Exteriors de Singapur, Vivian Balakrishnan, en acabar la cimera Europa-Àsia que s’ha celebrat a Madrid.
Millorar l'euroordre
En ser interrogat sobre si la nova Comissió Europea contempla la possibilitat de reformar l'ordre de detenció europea, l’alt comissionat, tot i asegurar que que no és expert en el funcionament d'aquest mecanisme, ha assegurat que “està clar que es pot millorar”. “Sobretot a través de mecanismes que creïn confiança mútua entre els poders judicials dels països que els jutges parlin més entre ells i que si algú té un dubte, que pregunti i l’aclareixi”, ha explicat
Borrell adverteix que l’espai judicial europeu es basa en crear a un nivell supranacional els mateixos mecanismes que existeixen en el sistema judicial de cada país, i això és el que s’està fent encara que no és de la nit al dia, perquè cal crear aquesta “confiança mútua”.
En qualsevol cas, ha volgut treure ferro al conflicte que això planteja entre estats i ha deixat clar que no són els governs sinó els jutges els qui emeten les euroordres i que les peticions “xoquen amb pràctiques culturals, amb la història”.