El ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, considera que "el govern belga hauria d'intervenir en defensa del sistema judicial espanyol" davant la situació "anòmala" provocada per l'admissió a tràmit d'una querella presentada contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena pel president Carles Puigdemont i quatre dels consellers.
En una entrevista a Onda Cero, Borrell, per qui "no deixa de ser sorprenent" la decisió del tribunal belga, explica que si bé en aquell país hi ha separació de poders i l'Executiu "no pot dir als jutges el que han de fer o el que no, sí que es pot presentar com a part del procés i advertir d'aquesta situació anòmala que representa que una jurisdicció nacional encausi una altra jurisdicció nacional".
"Hem demanat a la nostra representació diplomàtica a Bèlgica que hi intervingui, que actuï, que contacti amb el govern belga i li digui que en pren part", ha assenyalat Borrell, en relació amb les instruccions que ha dictat aquesta setmana a l'ambaixadora d'Espanya en aquell país, Cecilia Yuste, després que el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGJP), Carlos Lesmes, demanés al govern espanyol que garantís "la immunitat de jurisdicció" de Llarena.
Sobre la falta de neutralitat de què l'acusa per donar aquestes instruccions, Borrell diu que ni és neutral ni ho deixa de ser, ja que només compleix amb la seva funció: "El ministre d'Exteriors espanyol adverteix la seva ambaixada que existeix un problema a Bèlgica i ha d'intervenir en defensa dels interessos de l'Estat espanyol, i a l'Estat espanyol hi ha els poders de l'Estat i un dels poders de l'Estat és el judicial", ha sentenciat.
D'altra banda, preguntat per les raons per les quals l'euroordre en aquests casos de polítics independentistes exiliats no està funcionant automàticament, Borrell ha recordat que els automatismes només són vàlids en casos de delictes que figuren en "una llista" on aquests tipus penals no figuren, i per això ha d'entrar a analitzar-los un jutge i buscar "correspondència" amb el codi penal del seu propi país. "Seria molt millor que la llista fos completa i hi hagués una correspondència unívoca entre els codis penals de tots els països, però la història judicial de cada país fa que hi hagi diferències", ha assenyalat.