La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha reivindicat la proclamació de l'"Estat català" per part del president Francesc Macià en l'acte d'homenatge que la cambra catalana ha dedicat als republicans represaliats pel franquisme aquest 14 d'abril, 90è aniversari de la fita històrica.
"Fem aquest homenatge en un dia molt especial, avui que fa 90 anys que Macià proclamava la República catalana", ha recordat Borràs en el seu discurs al pati de la biblioteca del Palau del Parlament. "El 14 d'abril de 1931 va ser un dia de moltes paraules, la primera la va fer Companys proclamant la República i hores després va sortir Macià parlant d'Estat català dins de les repúbliques ibèriques", ha explicat.
"Catalans: interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica", van ser les paraules exactes de Macià.
Laura Borràs i Pere Fortuny en l'acte d'homenatge als republicans represaliats / Foto: ACN
Més tard, Macià va enviar un telegrama al president provisional del govern espanyol reivindicant "una Catalunya lliure en una Espanya lliure". "Allò va ser un acte de sobirania per part del poble de Catalunya", ha emfatitzat Borràs, que ha destacat que la proclamació de la República va ser un canvi de règim impulsat per les urnes, mentre que la seva fi es va deure a "la raó de la força".
Una repressió que continua
Acompanyada del president de l’Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Pere Fortuny, la presidenta del Parlament ha connectat la repressió viscuda pels republicans durant el franquisme amb els independentistes represaliats, denunciant la situació que viuen fins a 3.000 persones com a conseqüència del procés i destacant l'empresonament de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.
A més, Borràs ha anunciat que es presentarà una proposta a la Mesa i els partits per tal que la legislatura republicana passi a ser considerada la primera en lloc de seguir l'ordre inciat en la del 1980. A l'acte hi han assistit representants dels grups del PSC, ERC, JxCat, la CUP i En Comú Podem.
Les diferències en memòria històrica
Per la seva banda, Pere Fortuny ha carregat contra els governs espanyols per no haver anul·lat els judicis franquistes ni la llei d'amnistia del 1977 en les diferents lleis de memòria històrica que han anat promovent des de la Transició. "No hem reclamat venjança, però sí justícia. És incomprensible", ha lamentat en referència a les demandes insatisfetes.
"A Catalunya no ha passat el mateix, ja que es va aprovar una llei que va anul·lar els tribunals franquistes i les seves sentències", ha posat en valor criticant "la manca de dignitat i valentia" per part de l'Estat per reparar els danys als republicans represaliats.