El ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ha avalat aquest dijous la versió del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, sobre la informació de què disposava el govern espanyol abans de l'entrada massiva de migrants a Ceuta del passat 30 de juliol. En la seva compareixença davant la Comissió Mixta de Seguretat Nacional del Congrés, Bolaños ha assegurat que l'executiu "no tenia informació ni prèvia ni precisa" sobre la magnitud de l'entrada que es produiria els dies 30 i 31 de juliol.
Les paraules del ministre se situen en sentit contrari a les explicacions que dimarts va donar la ministra de Defensa, Margarita Robles, al Congrés. Robles va assegurar que les autoritats sí que disposaven d'informació prèvia i va detallar que el 29 de juliol, un dia abans de l'entrada massiva, agents del CNI havien traslladat a la Delegació del Govern que hi havia una convocatòria per entrar a Ceuta nedant l'endemà. Bolaños ha defensat, però, que no hi havia informació que permetés preveure una entrada de les dimensions que finalment es va produir. D'aquesta manera, el ministre de la Presidència ha avalat la versió de Marlaska, que dimarts va insistir que no havia vist "cap avís que alertés d'una entrada d'aquestes dimensions".
Dues versions sobre la informació del CNI
La compareixença de Bolaños manté oberta la contradicció entre els membres del govern espanyol sobre què sabien els serveis de l'Estat abans del 30 de juliol. Robles havia explicat que el 27 de juliol ja s'havia celebrat una reunió amb el delegat del Govern a Ceuta, Miguel Ángel Pérez Triano, i el president de la ciutat autònoma, Juan Jesús Vivas, en què es va parlar de les crides a entrar a Ceuta nedant que circulaven per les xarxes socials. La ministra de Defensa també va explicar que el 29 de juliol el CNI havia informat la la delegació del govern espanyol d'una convocatòria per a l'endemà. Robles, això sí, va evitar concretar si aquesta informació havia quedat recollida en un informe escrit, i va recordar que els serveis d'intel·ligència actuen de diverses maneres i no sempre treballen amb documents físics.
Bolaños ha insistit aquest dijous que l'Estat no disposava d'informació "prèvia ni precisa" sobre la magnitud dels fets. El ministre ha defensat que les diferents estructures de seguretat nacional van actuar des dels seus àmbits competencials i que, després de l'inici de la crisi, es va incrementar la coordinació entre ministeris.
L'executiu atribueix la crisi a la tergiversació de la sentència del Suprem
Bolaños ha situat l'origen de l'entrada massiva en dues notícies falses derivades de la tergiversació d'una sentència del Tribunal Suprem. Segons ha explicat, es va difondre la idea que la frontera estava oberta i que qualsevol persona que aconseguís entrar a Espanya no podia ser retornada. Aquesta informació, segons el ministre, va provocar una mobilització massiva els dies 30 i 31 de juliol. Davant d'aquesta situació, l'executiu va activar un desplegament extraordinari de les forces de seguretat, amb més de 500 policies i guàrdies civils addicionals traslladats a Ceuta. Actualment, el contingent s'eleva a uns 1.700 efectius, segons ha detallat.
També es va reforçar la frontera marítima i els dispositius d'atenció humanitària. Ara, ha explicat Bolaños, les prioritats són localitzar i atendre les persones que encara es troben irregularment a Ceuta i iniciar, quan correspongui, els processos de repatriació, reagrupament familiar o asil. La segona prioritat és recuperar la normalitat a la ciutat. El ministre ha assegurat que el 90% de les persones que van entrar a Ceuta van tornar al Marroc durant les hores següents i ha reivindicat la feina diplomàtica amb Rabat per aconseguir-ho.
"No existeix cap evidència" que el Marroc hi estigui al darrere
Bolaños també ha volgut desactivar les acusacions que apunten a una possible implicació del Marroc en la crisi. "No existeix cap evidència que el Marroc hagi impulsat l'entrada massiva d'immigrants", ha afirmat. El ministre ha rebutjat que es llancin "sospites sobre un país veí" i ha carregat contra el PP i Vox per les seves acusacions. "Això no és un bon camí perquè puguin governar", ha advertit, abans de reclamar-los un "curs accelerat de diplomàcia" si volen arribar al govern espanyol.
Bolaños ha defensat que Espanya disposa de les capacitats institucionals necessàries per afrontar una crisi d'aquestes dimensions i ha reivindicat la implicació de les diferents administracions. En aquest sentit, ha criticat que alguns discursos apel·lin a la defensa d'Espanya a Ceuta i, alhora, rebutgin que altres comunitats autònomes ajudin a afrontar les conseqüències de la crisi migratòria.
Bolaños defensa el paper de Sánchez amb Ceuta
El ministre de la Presidència ha reivindicat la presència del govern espanyol a Ceuta durant la crisi i ha remarcat que el president Pedro Sánchez ha visitat fins a quatre vegades la ciutat autònoma.
Bolaños ha criticat els anteriors presidents del govern del PP, especialment José María Aznar, als quals ha acusat de no haver trepitjat Ceuta durant els seus mandats. "Que alguns pensin que pel fet de no estar a Madrid no s'està treballant sembla mentida", ha afirmat. Segons Bolaños, Sánchez "ha estat tots els dies treballant" en la gestió de la crisi.