El ministre de Política Territorial i encarregat del comandament únic per a la gestió de la crisi migratòria de Ceuta, Ángel Víctor Torres, es posa del costat del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en la pugna pel relat que manté amb la titular de la cartera de Defensa, Margarita Robles. Torres ha admès que cada dia es rep informació sobre la situació a la frontera amb el Marroc i que hi havia hagut un augment d'unes 1.000 persones aquella setmana abans de l'assalt massiu, però que en cap cas hi va haver una comunicació d'avís sobre l'arribada de fins a 80.000 migrants de cop.
"Si haguéssim tingut constància que es produiria una arribada de desenes de milers de persones, automàticament l'actuació hauria d'haver estat una altra", ha asseverat Ángel Víctor Torres aquest dimecres en ser preguntat sobre la qüestió en una entrevista per a la Cadena SER. El ministre ha afegit que les explicacions de Marlaska han estat "clares" i ha insistit que en cap cas va rebre al llarg de l'estiu cap pista o avís que es podria produir alguna cosa com l'assalt massiu a la frontera del 30 de juliol. Si així fos, ha afegit, hi hauria hagut una comunicació directa al president Pedro Sánchez i a tots els comandaments del Govern.
El posicionament de Torres es produeix en ple conflicte intern en el si del Govern pel relat sobre la crisi migratòria. Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska han donat versions contradictòries en les seves respectives compareixences. El titular d'Interior sosté que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) no va emetre cap informe que advertís del perill d'una irrupció massiva a Ceuta, mentre que Robles ha afirmat que sí que es va informar de manera constant les forces de seguretat i la delegació del govern espanyol a Ceuta. Aquesta última ha emès un comunicat negant la versió de la ministra de Defensa. En l'Executiu espanyol hi ha reticències amb Robles, en considerar que actua per lliure i contradient la directriu de la Moncloa, segons han admès veus prominents de l'Executiu de manera anònima en declaracions a El País. Pedro Sánchez compareixerà al Congrés el pròxim 3 de setembre per donar les seves explicacions sobre la crisi a Ceuta, una mica més d'un mes després de l'inici de l'episodi.
La prioritat és identificar els migrants dels carrers i dirimir si tenen dret a asil
A més del conflicte intern a l'Executiu, Ángel Víctor Torres ha reiterat que la seva prioritat com a comandament únic de la crisi serà identificar els migrants que encara no estan als espais habilitats per a la seva acollida. El ministre de Política Territorial ha valorat que això és clau per dirimir si tenen dret a asil —si fugen de guerres, violència o persecució als seus països d'origen— o si han de ser retornats —la migració per motius econòmics—. Per ara, però, Torres admet que el govern espanyol no pot precisar quantes persones queden encara a la ciutat autònoma, més enllà dels 1.410 que han estat acollides i ja no dormen a la intempèrie a la platja d'El Trampolín.
Torres es va reunir aquest dimarts amb el president ceutí, Juan Jesús Vivas, i aquest dijous compareixerà al Congrés per oferir més dades en detall, i després tornarà a Ceuta. El ministre i expresident canari ha comparat la situació amb la viscuda a les Canàries aquests últims anys i ha demanat la comprensió dels veïns ceutins mentre se soluciona la situació. Així mateix, ha destacat com "un encert" que s'aconseguís que en els primers dos dies de la crisi s'aconseguís que més de 70.000 que van travessar la frontera tornessin voluntàriament. El ministre ha recordat que les devolucions han de respectar la llei i els procediments establerts. També ha demanat a l'oposició una resposta "única" amb el govern espanyol i sense "biaixos polítics", davant les crítiques del PP, que reclama la devolució immediata de tots els migrants.
Mentrestant, l'Executiu ha publicat aquest dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el reial decret que habilita cinc poliesportius i infraestructures de Ceuta per a l'acollida dels diversos milers de migrants que queden a la ciutat autònoma. Es tracta dels espais coberts de Santa Amelia, La Libertad, Antonio Campoamor, i els complexos esportius Guillermo Molina i Díaz Flor. Se sumen al pàrquing de Loma Colmenar i l'espai de l'Hospital Militar cedit pel Ministeri de Defensa. El govern espanyol ha habilitat també altres espais per garantir serveis essencials i suport logístic.